Intersindical Valenciana, considera que, malgrat tot, l’augment no contribueix a la recuperació del poder adquisitiu perdut
En març de 2018 es va signar un acord de contingut retributiu entre el, aleshores, Ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro i els sindicats CCOO, CSI-F i UGT, que se’ns ha volgut mostrar com l’acord que ha de compensar les pèrdues de poder adquisitiu que han suportat els empleats i empleades públics des de 2010 fins ara. En definitiva, l’acord, a tres anys, 2018-2020, pretén passar pàgina a una etapa negra de les retribucions d’aquest personal.
Aquesta dada queda molt lluny del 14-16% de poder adquisitiu perdut en el període 2008-2018.
Des d’Intersindical Valenciana sempre hem mantingut que l’Acord estava massa condicionat per elements d’incertesa com l’evolució del PIB, el compliment dels objectius del dèficit públic i que se n’oblidava de valorar una dada fonamental: l’evolució de l’IPC.
Passat el temps, i eliminada una part de la incertesa, estem en condicions d’afirmar que, sí l’augment teòric de les retribucions de 2018, segons l’Acord, era de l’1’75%, el real, després de descomptar la pujada de l’IPC, ha estat del 0,3%.
Seguint amb el mateixos arguments, la pujada prevista per 2019 era del 2’25% a pagar des de gener, més un 0,25% a pagar des de Juliol, si el PIB de 2018 era igual o superior al 2,5%. Aquest últim extrem s’ha confirmat i la pujada del 0,25% es farà efectiva a la nòmina de juliol; a data d’avui, però, l’increment de l’IPC és del 0,8%, per tant, si suposem de forma fictícia, que l’any acabara ara, l’augment real seria d’un 1,7%.
Per tant, és fàcil concloure que l’augment retributiu estimat seria d’un 2% a dos anys i que, aquesta dada queda molt lluny del 14-16% de poder adquisitiu perdut en el període 2008-2018. A partir d’ací, no queda més que dir que, estan confirmant-se les nostres prediccions i que la reivindicació de la recuperació del poder adquisitiu perdut amb les retallades retributives al personal públic, continua plenament vigent; diguen el que diguen i li pese a qui li pese.