Consell Confederal
Consell Confederal Intersindical Valenciana - Bunyol, 22 de febrer de 2020
Estratègia sindical i propostes laborals i socials davant el nou context polític
1.- Nou govern: l’hora de la majoria social?
L’any 2020 ens obri una porta perquè, d’una vegada per totes, comencen a aplicar-se polítiques socials que afavorisquen a la majoria social d’arreu de l’Estat. La investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, al capdavant d’una coalició entre PSOE i Unides Podem, i amb el suport diverses formacions de l’arc parlamentari, es presenta com una nova oportunitat per acabar amb les polítiques neoliberals del Partit Popular i impulsar unes altres polítiques laborals, de pensions, serveis públics i drets socials que pal·lien les profundes desigualtats socials generades en la darrera dècada.
La constitució del nou executiu pot suposar la fi de la paràlisi legislativa i de govern, malgrat la voluntat manifestada a les urnes i que ha atorgat de manera reiterada la confiança en una opció plural de progrés. Superat aquest temps mort, comença una nova etapa política que hauria de millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Ara bé, no serà un camí exempt de dificultats que requerirà bones dosis de determinació i generositat per part de governants i el suport –sempre crític– d’una organització com la Intersindical quan les polítiques siguen favorables als interessos generals o davant els atacs dels poders fàctics i l’extrema dreta. Però sense oblidar en cap moment el nostre caire reivindicatiu si les mesures s’allunyen dels interessos de la classe treballadora a la quan ens devem.
Un possible entrebanc que ha de resoldre l’executiu de Sánchez és la necessària cohesió que ha d’impregnar l’obra política d’un equip de govern integrat per dos partits que rep suports puntuals d’altres forces. Per assolir consensos estables, el Consell de Ministres haurà de propiciar, amb diàleg i concessions de les distintes sensibilitats polítiques, acords que repercuteixen favorablement a la majoria de la societat.
La cohesió interna també s’haurà de fer palesa front a les embrazides d’uns poders fàctics econòmics i financers que veuen amenaçats els seus privilegis i que ara participen del discurs apocalíptic protagonitzar per la dreta i l’extrema dreta, amb el concurs d’uns mitjans de comunicació desacomplexats per a fer-nos arribar la veu dels seus amos. A aquesta ofensiva caldrà respondre amb determinació per tal d’exigir l’execució d’acords de govern que responguen a les expectatives generades en la classe treballadora.
Com a sindicat de classe, Intersindical Valenciana ha demanat al Govern espanyol un compromís fefaent amb la justícia social per revertir les desigualtats generades en etapes anteriors. En aquest sentit, haurà de combatre de manera decidida la precarietat laboral en el sentit més ampli, assegurar unes pensions públiques dignes, apostar per uns serveis públics de qualitat i garantir l’accés de les persones a l’habitatge i a una renda bàsica suficient. La justícia social no es pot entendre sense un seguit de mesures que afermen el principi d’igualtat entre dones i homes, persones majors, joves i nouvingudes.
També ha arribat el moment d’iniciar un autèntic camí cap a la sostenibilitat del nostre entorn, acabar amb les polítiques depredadores del territori i dels recursos naturals. Sostenibilitat i transició energètica són dues assignatures pendents que el govern ha d’encarar amb urgència i decisió.
Finalment, l’executiu central ha de garantir un finançament valencià que permeta posar fi un espoli fiscal que segueix impedint el desplegament d’unes polítiques socials necessàries per a la qualitat de vida de les valencianes i els valencians. Des de la Moncloa també cal propiciar de manera immediata l’aprofundiment en l’autogovern amb atribució de noves competències, especialment en matèria laboral. És l’hora de recuperar tot allò perdut i d’avançar en nous drets, reivindicacions i conquestes laborals i socials.
Per a desplegar mesures socials i parar-li els peus a l’ofensiva conservadora, el govern de Pedro Sánchez comptarà amb el suport de la Intersindical, un compromís nítid que no amaga, però, que en cas d’incompliment dels compromisos, hi plantarem cara i impulsarem les mobilitzacions necessàries amb altres organitzacions, col·lectius i plataformes unides pels mateixos objectius i l’aspiració d’edificar conjuntament un altre model social.
2.- L’Acord de govern PSOE i Unides Podem
Ara bé, el que hem expressat fins ara, és una manifestació genèrica d’expectatives que, caldrà, amb l’acord de govern signat per PSOE i Unides Podem a la mà, valorar les coincidències amb la línia sindical seguida per Intersindical Valenciana fins aquest moment. En eixe sentit i a grans trets, l’acord contempla deu eixos prioritaris d’actuació del govern progressista de coalició que es centraran en:
1.- Consolidar el creixement i la creació d’ocupació.
2.- Drets socials, regeneració democràtica, ciència i innovació.
3.- Lluita contra el canvi climàtic.
4.- Industria, pymes, autònoms i sector primari.
5.- Nous drets i memòria democràtica.
6.- Cultura i esports.
7.- Polítiques feministes.
8.- Reversió del despoblament.
9.- Cohesió y eficiència: actualització de l’estat autonòmic.
10.- Justícia fiscal i equilibri pressupostari.
Si haguérem de fer la valoració des d’una perspectiva sociopolítica, tal i com està configurada la nostra acció sindical, ho hauríem de fer sobre el conjunt de l’acord; no obstant això, és una obvietat, que no és intenció d’aquest document fer una anàlisi exhaustiva, així que ens centrarem en els dos apartats primers, sense que signifique una renuncia a abordar las resta de punts en un altre moment, especialment, les polítiques feministes o la lluita contra el canvi climàtic.
2.1.- Consolidar el creixement i la creació d’ocupació.
Estatut dels Treballadors i derogació de la reforma laboral de 2012
De forma succinta, el document contempla, l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors i la derogació de la reforma laboral de 2012, no la de 2010. No obstant, sobre aquestes dues afirmacions cal fer algunes reflexions: la primera consisteix en determinar si ambdues propostes són compatibles i quina hauria de ser la priorització en l’acció de govern; la segona, és que l’afirmació de la derogació de la reforma laboral de 2012, és matisada al llarg del text.
Respecte de l’elaboració d’un nou ET, entenem que ha de ser una mesura subsidiària de la derogació de la reforma laboral; doncs, per Intersindical Valenciana és prioritària la derogació, perquè, en sí mateix, és la causa de la precarització de les relacions laborals i, en qualsevol cas i a posteriori, podria ser convenient la redacció d’un nou ET en atenció a adaptar el marc normatiu als canvis en la relació laboral com a conseqüència de noves concepcions en els models de producció i l’aparició de nous sectors.
Pel que fa a la segona qüestió, la derogació de la reforma laboral de 2012, desprès d’una primera afirmació prou taxativa, veiem com desprès va graduant-se, quan es fa un desglossament dels diferents aspectes de la reforma. D’entrada si que és prou contundent al proposar amb caràcter urgent la derogació d’alguns preceptes com els relatius a la ultra activitat dels convenis col·lectius, l’acomiadament objectius per baixes per reiteració d’absències justificades i la priorització del convenis d’empresa sobre els sectorials.
El problema és que, a continuació, eixa contundència deixa pas a la relativitat, quan es refereix a altres temes afectats per la reforma laboral com:
• Modificar l’art. 42.1 de l’Estatut dels Treballadors sobre contractació i subcontractació laboral a efectes de limitar la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa.
• Limitar la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l’empresa.
• Revisar el mecanisme d’inaplicació dels convenis col·lectius.
• Revisar els contractes formatius i aprovació d’un l’Estatut del Becari, que no està inclòs a l’àmbit d’aplicació de l’ET.
• Recuperar els drets laborals en els processos de modificació substancial de les condicions de treball.
• Simplificar i reordenar el menú de contractes de treball.
• Explorar les opcions possibles per reduir la dualitat, afavorint l’ús del contracte fix discontinu per a activitats cícliques i estacionals.
• Revisar les causes de l’acomiadament per de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i reforçarem el paper de la ITSS i l’autoritat laboral.
Tot un seguit de propostes que, si be, constitueixen, al nostre parer, línies roges traspassades per la reforma laboral, res ens fan pensar que la derogació de la reforma laboral serà ni immediata ni total; sinó que anirà modificant-se paulatinament.
Salari mínim interprofessional
• Pujar el Salari Mínim Interprofessional fins a aconseguir progressivament el 60% del salari mitjà.
Aquest apartat ja ha s’ha vist aplicat parcialment, amb la pujada del SMI per 2020 a 950€ i amb l’establiment d’un compromís d’arribar al 60% del salari mitjà al llarg de la legislatura; es a dir, 1200€ si partírem del salari mitjà actual. Evidentment, caldrà estar atents al compliment d’aquest compromís i, òbviament, a l’actualització del salari mitjà de referencia.
Lluita contra el frau laboral
En particular:
• l’abús de la contractació temporal concatenada.
• l’ús fraudulent del contracte a temps parcial amb jornades no declarades.
• identificarem relacions extra laborals que haurien articular-se a través de contractes de treball com ara falsos autònoms, falsos cooperativistes i falsos becaris.
Aquestes són mesures que venim reivindicant històricament, però que, a priori, seran de difícil aplicació si no hi ha un compromís explícit d’incrementar la dotació de personal i recursos dels serveis d’ITSS, cosa qe no es desprén del text.
Polítiques actives d’ocupació i sistema d’atur.
• Impulsar les polítiques actives d’ocupació i simplificarem el sistema de protecció per desocupació.
• Garantir una atenció individualitzada, professional i integral als aturats i aturades, dirigida a la seva ràpida reincorporació al mercat de treball, prestant especial atenció als joves, aturats de llarga durada i als supòsits d’exclusió social.
• Millorar el sistema de protecció per desocupació mitjançant una reordenació i simplificació que reforce la protecció de les persones aturades que ho necessitin.
Redacció excessivament genèrica i mancada de concreció, que ens obligarà a seguir mantenint la vigència de les demandes en quant a la millora quantitativa i qualitativa de les prestacions i subsidis, així com de les condicions per l’accés.
Conciliació de la vida laboral, familiar i personal i coresponsabilitat en el temps de treball.
• Promoure un pacte social i polític per la racionalització dels horaris, que inclourà una Llei d’usos del temps i racionalització dels horaris.
• Dret a la desconnexió i l’adequada gestió del temps de treball dins de la normativa laboral.
• Protecció efectiva en casos d’embaràs i lactància, l’eliminació de la violència i l’assetjament.
Trobem a faltar una referència expressa a la reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals.
Ocupació pública.
• Desenvolupar l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: millora per a l’accés a l’ocupació pública, agilització dels processos, carrera professional, avaluació de l’acompliment i classificació professional.
• Fomentar la promoció professional vertical i horitzontal que permeta combinar la lliure elecció de canvi del lloc de treball amb la cura de la riquesa tècnica dels equips estables.
• Revisar el contracte d’interinitat en les Administracions Públiques, evitant el seu ús abusiu.
No es planteja la solució a la problemàtica del personal interí actual, en quant a l’estabilitat i consolidació del lloc de treball, encara que, desprès, si hi ha una menció a “l’estabilitat” del personal docent. També genera dubtes el significat de la frase “la cura de la riquesa tècnica dels equips estables” quan s’està parlant de la mobilitat voluntària.
2.2 Drets socials, regeneració democràtica, ciència i innovació
Educació.
• Derogació de la LOMCE. Aprovarem una Llei Bàsica d’Educació, que blinde l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu.
• Promoure la coeducació en tot el sistema educatiu, impedint la segregació educativa per raó de sexe en els centres sostinguts amb fons públics.
• Garantir la gratuïtat real i efectiva de l’educació obligatòria: llibres, material escolar i menjador durant totes les etapes per a famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
• L’assignatura de religió serà de caràcter voluntari per als estudiants, sense que hi hagi una assignatura alternativa ni la nota sigui computable a efectes acadèmics.
• Prestar especial atenció al professorat promovent estabilitat docent i l’avaluació de l’acompliment. Garantirem a el personal docent interí les mateixes condicions laborals que a la resta de personal docent, fent un esforç continuat per reduir la taxa d’interinitat.
• Incrementar els recursos públics destinats a l’educació i beques, fins a situar la inversió educativa a Espanya en un 5% de l’PIB l’any 2025.
• Universalització de l’accés a l’educació infantil 0-3 anys a través de la xarxa pública en condicions d’equitat.
És d’agrair la referència expressa a la derogació de la LOMQUE i l’elevació de la inversió educativa al 5% del PIB, però haguera estat desitjable un reconeixement explícit a la laïcitat del sistema educatiu públic.
Universitats.
• Posar en marxa un pacte per la universitat amb el màxim consens dels agents polítics i socials, que garanteixi un finançament adequat i recursos suficients per a modernitzar la universitat a través d’una nova Llei Orgànica d’Universitats.
• Nova política de les beques i taxes universitàries, garantint que es consideren un dret subjectiu segons la situació de les rendes familiars. A el mateix temps s’augmentarà el finançament de beques i ajudes a l’estudi.
• Avançar en la reducció de la precarietat i en la progressiva estabilització de professorat universitari.
Sanitat.
• Procedir a l’eliminació progressiva dels copagaments introduïts en 2012 al llarg de la legislatura, començant pels pensionistes i les llars en situació de major vulnerabilitat.
• Avançar en el blindatge del nostre sistema públic de salut, apostant per una sanitat que es base en la gestió pública directa. Per a això es revisarà la Llei 15/1997.
• Incrementar els recursos destinats a Sistema Nacional de Salut, fins assolir el 7% del PIB el 2023.
• Garantir l’efectivitat del dret a la protecció a la salut a través de l’accés universal a el Sistema Nacional de Salut, derogant definitivament el RD-Llei 16/2012.
• Actualitzar l’Estratègia de Salut Mental, amb l’objectiu de construir un veritable sistema d’atenció que atenga els i les pacients crònics.
La supressió dels repagaments, la referència a l’accés universal i a la gestió pública directa són elements
Serveis Socials.
• Garantir una cartera mínima de serveis comuns de gestió descentralitzada que potencie la intervenció comunitària través de l’impuls d’una Llei Marc estatal de Serveis Socials.
• Millorar el finançament del Sistema d’Atenció a la Dependència per a reduir les llistes d’espera.
• Millorar les quanties en el nivell mínim i es recuperarà el nivell anterior a la derogació del govern anterior de dependència.
Pensions, Inclusió i Seguretat Social.
• Garantia de pensions dignes a través de la suficiència i revaloració del sistema públic de pensions.
• Garantir la sostenibilitat i suficiència del sistema públic de pensions.
• Actualitzar les pensions d’acord amb l’IPC real mitjançant llei de forma permanent, i augmentarem el poder adquisitiu de les pensions mínimes i les no contributives.
• Impulsar la reducció de la bretxa de gènere en les pensions i la revisió de les pensions de viduïtat.
• Reformar el Sistema de Seguretat Social per garantir la seva sostenibilitat a mig i llarg termini.
• S’estudiaran i desenvoluparan mesures per, entre altres, garantir l’augment dels ingressos de forma estructural, descarregant a la Seguretat Social de despeses impròpies.
• Revisar les bonificacions a la contractació amb l’objectiu de reduir-les, garantint el manteniment d’aquelles que contribueixen a la inserció en el mercat laboral dels col·lectius amb especial vulnerabilitat.
• En el marc d’aquesta reforma, eliminarem el Factor de Sostenibilitat i l’Índex de Revaloració de pensions de la Seguretat Social que preveu la Llei 23/2013, sempre assegurant la sostenibilitat de sistema a mitjà i llarg termini.
• Desenvolupar l’Ingrés Mínim Vital com a prestació de Seguretat Social.
L’anàlisi d’aquest apartat parteix de les mateixes premisses que quan hem abordat la qüestió de les reformes laborals. Los propostes constitueixen una declaració d’intencions a desenvolupar en el temps, i el que es reivindica, amb caràcter previ, per part del moviment de jubilats i pensionistes és la derogació de les reformes de les pensions de 2011 i 2013, així com altres mesures que tenen un abast molt més ample que les recollides al programa de govern.
Polítiques de suport a les famílies.
• Impulsar ajudes per a menjador i material escolar per combatre la pobresa infantil.
• S’implementaran ajudes per a la conciliació i la racionalització d’horaris, garantint el dret a l’adaptació de la jornada de treball, fins que els i les menors compleixin dotze anys.
• Protecció a el 100% de les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica. Es prohibiran els talls de subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a les primeres residències quan l’impagament sigui per motius aliens a la voluntat dels seus titulars, com la pobresa sobrevinguda i a les persones que estiguin patint una situació de vulnerabilitat.
• Pujar l’IPREM i estudiarem objectivar els mecanismes d’actualització.
Compromís d’Estat amb la ciència i la inversió en R + D + I.
• Augmentar la inversió pública en R + D + I civil per sobre de l’increment del límit de despesa no financer de l’Estat i avançarem cap als objectius comunitaris d’inversió total pública i privada.
• Facilitar la contractació de personal en els centres de recerca públics en les convocatòries per a la contractació de doctors i investigadors, augmentant les partides dedicades a contractes predoctorals i postdoctorals i beques, millorant la carrera docent reduint la temporalitat del professorat i investigadors.
• Continuar en l’equiparació de drets del personal investigador predoctoral.
• Aprovar l’Estatut del Personal Docent Investigador.
• Continuar amb l’estabilització a través de l’Oferta Pública d’Ocupació.
Habitatge.
• Impulsar la política d’Habitatge amb un increment en la dotació de recursos.
• Frenar les pujades abusives del lloguer.
• Impulsar mesures per assegurar el reallotjament immediat en determinades condicions de les persones inquilines que no puguin fer front a la renda per no tenir recursos econòmics o per situacions de vulnerabilitat.
• Fomentar el lloguer social per a les persones que, després d’haver cedit o perdut en execució hipotecària seu habitatge únic i habitual, no disposen d’alternativa habitatge.
• Establir un marc legal per mobilitzar habitatge buit i per posar a disposició del mercat de lloguer l’habitatge buit a preu raonables.
• Mobilitzar sòl públic per habitatge de lloguer social o assequible, amb instruments financers públics.
• Protecció a les persones hipotecades amb mesures de caràcter normatiu que reforcin la protecció de les persones hipotecades, la transparència de les condicions de contractació i de les seves implicacions econòmiques i jurídiques.
Regeneració democràtica i transparència.
• Promoure acords parlamentaris de consens que permetin l’elecció i renovació dels òrgans constitucionals i organismes independents, com en el cas de el Consell General de Poder Judicial, el Defensor del Poble i el Consell d’Administració de Radiotelevisió Espanyola.
• Elaborar un Pla Nacional contra la Corrupció, que estudiarà una reforma de el Codi Penal.
• Regular de manera més efectiva les condicions d’incompatibilitat de l’exercici professional d’activitats privades per als servidors públics.
• Aprovar una reforma de la Llei de Transparència i Bon Govern i aprovarem el seu Reglament sobre la base de l’experiència acumulada.
• Reformar la Constitució per limitar els aforaments polítics, limitant-los a l’exercici de la funció per part del càrrec públic.
• Integració dels principis de bon govern i responsabilitat social corporativa en el sector públic fundacional i empresarial.
Certament, si parlem de regeneració democràtica, les propostes es queden prou curtes, en el sentit que no hi ha cap referencia a potenciar l’exercici dels drets constitucionals i les llibertats públiques. El problema de la qualitat democràtica de la nostra societat no rau en els aforaments, sinó en l’atac sistemàtic a les llibertats públiques amb la complicitat d’un poder judicial que està erigint-se en rector de la vida pública al compàs dels dictats de la dreta, en la manca d’una vertadera participació democràtica de la ciutadania i en l’obsolescència de l’organització territorial de l’Estat, per la qual cosa la reforma constitucional necessàriament ha de ser de major calat.
Justícia eficaç.
• Promoure un Pacte d’Estat per a la Modernització de l’Administració de Justícia, que persegueixi una major agilitat en la tramitació dels expedients judicials.
• Modernitzar el sistema d’accés a la carrera judicial. Per a això, ens inspirarem en els millors elements dels sistemes europeus de carrera única judicial i fiscal, preveient mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats amb independència del sexe i de la situació socioeconòmica dels aspirants.
• Modificar la Llei Orgànica 1/2014, de 13 de març, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, relativa a la justícia universal.
És clar que la justícia ha de ser eficaç, però també ha de ser imparcial i independent; per la qual cosa, la reforma de la LOPJ ha de ser en profunditat, garantint la igualtat en l’accés, però també el sistema d‘elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, jutjes, fiscals i magistrats dels tribunals.
3.- Valoració
És assumible que la redacció d’un programa de govern siga generalista i fins i tot ambigua, i en eixe sentit, l’acord de govern suposa, efectivament, un compromís dels poders públics per aplicar determinades polítiques socials i laborals evidentment positives; al mateix temps que genera unes expectatives esperançadores pel conjunt de la societat en un moment de crisi social.
No obstant, però, hi ha determinades qüestions que deurien haver-se reflectit amb més contundència i claredat, perquè, des del punt de vista de la classe treballadora i de la majoria social, la millora de les seues condicions de vida passa necessàriament per l’autosuficiència econòmica, és a dir, les rendes del treball i les pensions han de cobrir uns mínims de vida dignes pel seu conjunt. Altra qüestió és que, aquesta premissa estiga complementada per altres mesures de caire social que, contribuisquen a superar situacions de vulnerabilitat o a garantir determinats drets i principis constitucionals.
Per Intersindical Valenciana, l’actual crisi econòmica va tenir el seu origen en una crisi financera i la manca de liquiditat va afectar de forma especialment virulenta al nostre sistema econòmic, per estar basat en l’economia especulativa i en el sector serveis que, com totes i tots sabem, és molt sensible a les oscil·lacions de l’economia global.
Lluny d’atacar aquestes febleses, la resposta dels poders públics estatals va ser la reforma del sistema financer, amb una operació de concentració del mateix a unes poques entitats, sufragada amb fons públics, les retallades en els serveis públics, la reforma de les pensions i l’aplicació de dues reformes laborals. Reformes, aquestes, que, enlloc de protegir els drets laborals dels treballadors i treballadores en un context social crític, tenien com a finalitat vetlar pel interessos empresarials, buidant de contingut la negociació col·lectiva i flexibilitzant el mercat de treball. El resultat és per tots i totes conegut: taxes d’atur astronòmiques i precarització del mercat laboral en el sentit més ample que es pot atorgar al terme.
Aquesta afirmació es fa més explícita, si s’analitzen les conclusions de l’Informe de l’OCDE (2018) sobre l’ocupació a l’Estat espanyol que, a grans trets, conclou que: encara arrosseguen una taxa de desocupació set punts per dalt del nivell precrisi, el nivell de seguretat laboral dels treballadors i treballadores és el segon més baix de l’OCDE i que els salaris mantenen un creixement negatiu, atribuït a “la important i creixent part de treballadors en ocupacions mal pagades i a temps parcial involuntari”. Un informe que es pot complementar amb altre, més recent, del Relator de l’ONU contra la pobresa que qualifica la situació social a l’Estat de crítica.
És ací on cal fer un parèntesi i reflexionar sobre les causes que expliquen aquestes dades. Per una banda, les taxes d’atur per sobre de la mitjana dels països dels nostre entorn, obeeixen, en part i com ja hem dit, a la debilitat del nostre model productiu, però també cal atribuir-les a les mesures d’abaratiment i a la flexibilització de les condicions per l’acomiadament que han introduït les dues reformes laborals i que, lluny de fomentar la generació d’ocupació, han estat aprofitades per l’empresariat per suprimir ma d’obra o, en el millor dels casos, per substituir-la per altra en condicions molt més precàries, com així ho reconeix la mateixa OCDE.
Per tant, no estem sols davant d’unes taxes d’atur inacceptables en el marc d’estabilitat econòmica de la UE, sinó que també estem davant un canvi en el paradigma del model de l’ocupació, en què s’està substituint una ocupació estable i de qualitat, anterior a la crisi, per una altra, precària i mal retribuïda. Fets no atribuïbles a la crisi, sinó al canvi en el marc legal que regula les garanties laborals. Parlem de la institucionalització de modalitats de contractes laborals precaris per definició, la generalització dels falsos autònoms i dels contractes a temps parcial que no ho són i, en definitiva, a la liberalització encoberta del mercat laboral com a conseqüència del desballestament del sistema de negociació col·lectiva.
Ara, passat el temps i aprofitant els canvis polítics, s’obri el debat sobre la conveniència de revertir, totalment o parcialment, l’impacte de les reformes laborals i així, facilitar que el canvi favorable de la situació econòmica, arribe, també, a les famílies, millorant la qualitat de l’ocupació dels seus membres i, per tant, els seus ingressos vitals més importants. Malauradament, sembla que els dubtes i les incerteses d’un Govern que no ha acabat de definir el moment ni l’abast de la contra-reforma, així com les presions de la patronal i dels poders financers guanyen la partida.
Per Intersindical Valenciana la crisi sols estarà superada quan la millora del poder adquisitiu arribe a les famílies i això passa necessàriament per la derogació de la regulació legal del mercat laboral que imposen les reformes laborals de 2010 i 2012. És per això que, instem a derogar les reformes laborals, restituint la legalitat anterior, més garantista dels drets laborals dels treballadors i treballadores i socialment més justa, perquè només mitjançant la derogació, es podrà parlar de recuperació de drets laborals, de millorar la renda de les famílies i d’igualtat social.
Ara bé, quan parlem de la derogació total de les reformes laborals de 2010 i 2012, ho fen en un sentit generalista, perquè entenem que, considerada globalment, la situació del mercat laboral era millor abans de les reformes que la de desprès, però, òbviament, si entrem a l’anàlisi detallat d’aquestes, hi ha determinats aspectes de les reformes que, al nostre parer, constitueixen vertaderes línies roges que no són admissibles.
Pel que fa a la reforma laboral de 2010 cal derogar els preceptes que fan referència a: l’extensió del contracte d’obra, l’ampliació de les causes d’acomiadament objectiu que, a més, afecten a les indemnitzacions per acomiadament, les indemnitzacions pels contractes de foment de la contractació, les modificacions en la inaplicabilitat del règim salarial del conveni i dels expedient de regulació de l’ocupació amb reducció de la jornada.
Per la seua banda i pel que fa a la reforma laboral de 2012: el preceptes que modifiquen la regulació de les ETT’s, la supressió de la ultra-activitat dels convenis, les condicions de no aplicabilitat o la prevalència dels convenis d’empresa, la flexibilització de la modificació de les condicions de treball i dels expedients de regulació de l’ocupació, la modalitat de contractació per a «emprenedors», l’extensió del contracte de formació, les modificacions de les causes objectives d’acomiadament i les indemnitzacions per acomiadament procedent o improcedent o l’acomiadament per absentisme.
Com podeu comprovar, un llarg llistat que, per economia d’esforços, justifica que utilitzem el amb caràcter genèric l’exigència de la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012; perquè si l’excusa per aplicar aquestes reformes era incrementar la competitivitat de nostre teixit productiu, reduint costos salarials i així evitar l’atur, el temps ha demostrat, com ja havíem dit, que no només s’han demostrat ineficaces, sinó que, a més, ens han deixat un erm en matèria de drets laborals i una societat cada vegada més desigual i injusta.
Un conjunt de raons que ens ratifiquen en la necessitat d’una derogació immediata de les reformes laborals de 2010 i 2012 i que no ens conformen amb una simple manifestació de voluntat d’anar modificant en el temps determinats preceptes de les mateixes.
Per altra banda i en referència a les pensions, també hem d’insistir en la derogació de les reformes de 2011 i 2013, exactament per les mateixes raons de dignitat que, hem esgrimit quan hem parlat de les reformes laborals. A Intersindical Valenciana prenguérem la decisió de donar suport a la taula reivindicativa de la Coordinadora per la defensa del sistema públic de pensions:
• El Sistema de Pensions de la Seguretat Social deu mantenir-se como tal Sistema Públic i, en cas de necessitat o dèficit, es recorrerà als PGE.
• Restablir la Jubilació Ordinària als 65 anys.
• Jubilació anticipada, sense penalització, amb 40 o més anys cotitzats
• Integració en el Règim General de tots els Règims Especials de la Seguretat Social.
• Rebuig a les Reformes Laborals del 2010 i 202, doncs la precarietat laboral afecta negativament al Sistema Públic de Pensions
• Pensió mínima de 1.084 € (a data de 2017) que garantisca amb dignitat la vida en relació als criteris de la Carta Social Europea.
• Revalorització automàtica de les pensions en relació a l’IPC real anual.
• Recuperació econòmica del que s’ha perdut des de 2011.
• Reducció, fins la seua desaparició, de la bretxa de gènere en les pensions.
• Modificació del mínim en cas de doble pagador.
Una taula reivindicativa que, com ja hem dit, supera amb escreix les propostes de l’acord de govern i que, juntament, amb la derogació de les reformes laborals, constitueixen dues qüestions que ens fan plantejar-nos serioses objeccions a l’acord de govern.
No obstant això, entenem que l’acord en conjunt representa una oportunitat de canvi en les polítiques socials del govern de l’Estat, que caldrà aprofitar perquè realment arriben a cristal·litzar en una millora efectiva de les condicions laborals, dels serveis públics i en la qualitat de vida de la classe treballadora. En definitiva, es tracta d’un sí crític, més del que hauríem desitjat, que ens obliga a estar atents a l’evolució dels esdeveniments donant suport puntual a les accions que siguen favorables pels interessos de la majoria social i plantant cara quan l’acció de govern no siga tan clara i decidida.
4.- Estratègia i propostes sindicals
En aquest sentit i a la vista de que l’aplicació del programa de govern es demorarà en el temps, hem de seguir reivindicant l’adopció de determinades mesures que considerem irrenunciables, perquè siguen visibles a l’opinió pública i recordar al Govern els seus compromisos, com:
• Derogar les reformes laborals de 2010 y 2012.
• Combatre la desocupació.
• Derogar les reformes de les pensions de 2011 y 2013.
• Millorar els salaris, augmentar el salari mínim interprofessional i les pensions mínimes.
• Establir clàusules de revisió salarial en tots els convenis col·lectius, incloent-hi al personal empleat públic.
• Reduir la jornada laboral, així com reordenar i racionalitzar els horaris laborals.
• Complir la normativa i les disposicions sobre salut i seguretat laboral.
• Revertir las concessions administratives i altres fórmules de privatització, potenciant els serveis públics essencials de gestió directa.
• Establir mecanismes de consolidació de l’ocupació en el treball del personal precari de les Administracions Públiques.
• Combatre la bretxa salarial i el sostre de vidre.
• Posar fi en el món del treball a les discriminacions per raons de gènere, orientació sexual, procedència o edat.
• Establir una renda bàsica universal.
• Establir una fiscalitat progressiva.
• Avançar cap un nou model productiu basat en I+D+I i en una ocupació de qualitat, estable i ben retribuïda.
I és en aquest sentit que, Intersindical Valenciana promourà les condicions idònies per articular una mobilització transversal i unitària que done suport a les reivindicacions generals, perquè hem de tenir clar que les demandes socials sempre van per davant de l’actuació del poders públics i és en aquest sentit que es fa necessària una presència constant als carrers de la societat civil organitzada en defensa del seus interessos.
En aquest context, la Intersindical Valenciana ha de donar suport i participar amb els moviments socials reivindicatius i unitaris, tan si son de caire específic, com general o, fins i tot, universals: justícia fiscal i redistribució de la renda, suport a la població migrant, feminisme, ecologia, pensions, drets laborals, socials o civils, per posar-ne alguns exemples, són qüestions que aglutinen el conjunt de la classe treballadora i que cal canalitzar des de la col·laboració i el respecte a la resta d’entitats que hi participen. Perquè, sols així, des de la unitat, les mobilitzacions territorials o estatals en defensa d’aquestes reivindicacions aconseguiràan, no sols visualitzar públicament la demanda social, sinó, a més, incloure aquests temes en el debat polític. Pas previ a l’articulació de qualsevol solució, bé siga fruit de l’acció legislativa, de l’executiu o dels canals tradicionals de la negociació col·lectiva.
Normes d'ús