Crisi sanitària pel virus Ebola: lamentable
Lamentable és la forma menys dolenta o suau de començar el relat cronològic i l’avaluació posterior d’uns esdeveniments, que ens mostren, amb tota la seua cruesa, la concatenació de tot un seguit de despropòsits sanitaris i polítics que, quan ja pensàvem que no ens podíem sorprendre per res, han superat, amb escreix, allò racionalment imaginable.
Per començar, ja ens va semblar poc adequat, des d’un punt de vista sanitari, la repatriació dels dos missioners contagiats per l’Ebola, tant pel que fa a la poca conveniència sanitària d’introduir al nostre país un agent patogen que no hi existia, amb els riscos per la salut pública que eixa mesura comporta, com per la improvisació amb què es va fer.
Sobre la primera qüestió, segurament haguera estat més lògic enviar al país d’origen un equip sanitari, amb l’equipament necessari, per atendre les persones “repatriades”, així com a d’altres que no tingueren eixa mateixa consideració malgrat “compartir missió” . És una obvietat que n’és més fàcil el control sanitari i epidemiològic d’un grup reduït i aïllat que no els casos que puguen donar-se en un població de milers o milions de persones.
Sobre la segona, als fets ens remetem. No hi havia instal•lacions adequades per acollir els malalts i s’hagueren d’improvisar; no hi havia personal ensinistrat en el tractament d’aquest tipus de malaltia i amb una xerrada de quaranta minuts s’habilitaren mal que bé; els equips de protecció no eren els adequats i sobre els protocols d’actuació preventiva i epidemiològica no cal ni parlar-ne: directament no devien haver-hi, a la vista del seu resultat…
Tot envoltat d’una campanya desinformativa oficial o oficiosa que cobria el fets amb un vel de control i normalitat allunyat de la realitat. Mentre que, per canals informatius paral•lels, cada vegada més veus de personal sanitari advertien de la imprudència amb què estaven fent-se les coses i dels riscos que s’estaven corrent; però, clar, la prepotència impedeix que s’escolten les veus crítiques i molt menys que s’atenguen les seues peticions.
Finalment, aquest cúmul de despropòsits, junt amb la precarietat del nostre sistema sanitari per la política de retallades, ens han portat allà on no devíem haver arribat mai: al contagi de la companya Teresa Romero i a la vergonyosa fallida dels protocols de control epidemiològic i d’atenció sanitària del seu cas. Pitjor no es poden fer les coses; però, com sempre, “zero responsables” i, no contents amb això, pretenen criminalitzar la nostra companya.
Com a SIMAP-INTERSINDICAL SALUT-Iv no podem estar-nos, d’una banda, de criticar severament l’actuació dels responsables polítics i sanitaris de la crisi de l’Ebola, perquè dir lamentable és dir poc, i, de l’altra, d’exigir que es destinen els recursos necessaris pel seu control immediat. Considerem que s’han de tornar a habilitar instal•lacions permanents pel tractament de malalties infeccioses i tropicals, que deu haver personal especialitzat i convenientment ensinistrat pel seu tractament, així com una informació, formació i un equipament adequat per tot el personal de la sanitat pública, que els permeta afrontar un eventual cas d’Ebola amb garanties pel professional i per l’usuari.
A més, exigim responsabilitat i transparència als gestors sanitaris. Responsabilitat perquè assumeixen les seues errades polítiques i sanitàries tenint la decència de presentar la seua dimissió, per haver exposat les persones a riscos innecessaris; així com perquè les futures actuacions siguen de veritable control de la situació. Transparència per evitar que la desinformació done pàbul a l’alarma social. En aquest sentit, SIMAP-INTERSINDICAL SALUT-Iv demanarà informació en la Mesa Sectorial per conèixer de primera mà quines són les mesures que des de la Conselleria de Sanitat s’han pres per atendre qualsevol eventualitat i per evitar que aquestes errades tornen a produir-se.
Per últim, no podem deixar passar l’ocasió per fer arribar el nostre missatge de solidaritat a Teresa Romero, desitjant-li un propera recuperació, així com a la resta de companys i companyes i altres persones que es troben sota vigilància epidemiològica. Al mateix temps, li transmetem el nostre suport, doncs la seua vàlua personal i professional està més que demostrada, mentre que la d’uns altres, que alcen la veu buscant el seu descrèdit, si en algun moment l’han tinguda, ara l’han perduda. Sort Teresa, estàs en bones mans, les dels teus companys i companyes.
Normes d'ús