Intersindical 83
El primer sindicat de la funció pública, malgrat tot
Beatriu Cardona i Prats
Portaveu d’Intersindical Valenciana
Ja finalitzats tots els processos electorals del personal estatutari i funcionari de la Generalitat del període 2022/23, Intersindical Valenciana torna a ser el sindicat amb més vots i persones delegades i, a més, augmenta la seua representació. Açò vol dir que som el primer sindicat del conjunt de la Funció Pública, que engloba les treballadores i treballadors de l’Administració del Consell, Educació, Justícia i Salut.
En xifres globals els resultats són molt positius, atés que consoliden el lideratge de la nostra organització: ens mostren com un sindicat fort que, a més, continua creixent. En aquesta ocasió, 28.851 persones han confiat en nosaltres enfront de les 25.038 dels comicis passats; és a dir quasi 1 de cada 3 votants ha confiat en la nostra sigla. Aquest suport es tradueix en 207 persones delegades, enfront de les 183 que vam obtindre en els processos de 2018/19.
Val a dir que el còmput de persones delegades no és proporcional al nombre de persones que estan treballant, ja que superar el 30% en vots ens reporta vora el 21% del total de delegades i delegats. La causa principal és la infrarepresentació del personal docent, que només té tres juntes de personal (185 membres electes en total) per una plantilla de prop de 67.000 persones. La normativa electoral sindical és, per tant, distorsionadora i des de sempre hem reivindicat una actualització perquè cada vot valga el mateix, independentment del sector en què treballe la persona que el deposita a l’urna.
Amb tot, tenint quasi el doble de vots que el segon sindicat (FSES), més del doble que el tercer (CSIF) i el quart (CCOO), i quasi el triple que el cinqué (UGT), en delegades la diferència no és tan acusada: superem en 17 representants el segon, que és CSIF, i que amb menys vots que FSES li passa per davant. A pesar d’aquesta dificultat, la victòria tant en volts com en delegades és indiscutible.
Aquest obstacle de la proporcionalitat en la representació és un ja conegut, que estem denunciant des de sempre i que des de sempre hem superat. Però no ha sigut el major a què ens hem hagut d’enfrontar en aquest període d’eleccions. A finals del 2019, quan ja havien finalitzat els anteriors processos, el govern del Botànic va expulsar IV i FSES de la Mesa General de Negociació I (que engloba el personal laboral, i l’estatutari i funcionari) sobre la base d’una interpretació restrictiva de l’article 36.3 del TREBEP derivada d’una sentència del Tribunal Suprem. És a dir: els dos sindicats més votats del conjunt de la Funció Pública quedaven fora de la mesa global. Per si açò fora poc, es va constituir l’MGNII (exclusiva del personal funcionari i estatutari) i ja no es va tornar a convocar per a negociar cap assumpte, malgrat que tots aquells que afecten el seu personal s’hi han de tractar per llei. El resultat: se’ns deixava al marge de les principals negociacions, mentre que sindicats amb molta menys representativitat que nosaltres podien traure rèdit de la nostra absència.
La pregunta era si açò seria suficient per a desbancar-nos de la posició hegemònica consolidada després d’una trajectòria de dècades de sindicalisme reivindicatiu, assembleari, proactiu, coherent, feminista i valencià. Hem estat al capdavant en reivindicacions històriques i també de noves: augment de plantilles, reducció de la jornada laboral, ampliació de mesures de corresponsabilitat, reversió de les privatitzacions, potenciació dels serveis públics, millora de l’atenció a la ciutadania, implantació del teletreball, resposta davant la pandèmia, revalorització dels salaris, i consolidació del personal interí. El temps i el treball sindical ens han donat la raó i hem revalidat i augmentat la confiança depositada en nosaltres: som, sense dubte, l’aposta segura del personal funcionari i estatutari per a la defensa dels seus drets i dels serveis públics.
Normes d'ús