El XII Congrés de la Confederació Intersindical denuncia la creixent precarització en Ford Almussafes i Opel Figueruelas
Més de 200 responsables dels sindicats confederats i 30 convidats d’organitzacions estatals i internacionals han participat durant 3 dies en aquest Congrés Confederal amb el lema “Nous temps, nous reptes: Transformar la realitat”
La Confederació Intersindical ha clausurat aquest diumenge a Saragossa el seu XII Congrés Confederal, el màxim òrgan decisori que es reuneix cada 4 anys, amb l’aprovació de les ponències de treball, on s’han fixat objectius com una jornada laboral de 32 hores setmanals en quatre dies. També s’han aprovat 14 resolucions sobre diferents temes de més actualitat que afecten la classe obrera, des de la precarització dels treballadors i treballadores de l’automoció en les plantes d’Opel i Ford fins a les conseqüències de la invasió d’Ucraïna i el rebuig a mesures com un Pacte de Rendes.
La Intersindical ha marcat així la seua estratègia a seguir en els pròxims anys i ha triat també el nou Secretariat Confederal, òrgan col·lectiu de 42 membres encarregat de dur a terme els acords presos, en el qual té d’1 a 5 representants cada organització confederada, segons el seu nombre d’afiliats.
Més de 200 representants de les 15 organitzacions de tot el territori espanyol, que sumen la representació de quasi tres milions de treballadors, han participat en aquest congrés –amb el lema “Nous temps, nous reptes: Transformar la realitat”- per a fixar el model sindical renovador de la Intersindical: assembleari, feminista, transversal, ampli, independent i sostenible social i mediambientalment.
Tomás Sancho, president del congrés, ha assenyalat que amb les ponències i resolucions s’ha buscat “trobar les claus d’un sindicalisme renovador i il·lusionant, per a defensar i millorar les condicions de vida de la classe treballadora, en un món on les receptes del sindicalisme tradicional no funcionen”.
Amb el sector de l’automoció
La situació dels treballadors i treballadores de l’automoció ha sigut una de les qüestions abordades en les sessions del Congrés, amb sengles resolucions sobre la pèrdua de condicions laborals i drets en les factories d’Opel Figueruelas (Saragossa) i Ford Almussafes (València).
En el cas de la planta d’Opel, es denuncia que “a les brutals retallades d’anys passats, ara sumen els contractes del 65% i 67% de la jornada. Això suposa una tremenda precarització i empobriment per als que es veuen oblidats a acceptar eixes subocupacions”. Condicions que s’afigen a la discriminació en el repartiment de beneficis i a les dificultats per a la conciliació familiar, en obligar a treballar fins a 35 dissabtes a l’any.
Igualment es rebutja l’acord signat en Ford, amb mesures de congelació de la massa salarial i augment de la jornada, “després de signar el XVII conveni de l’any 2018, en el qual per a demanar el sí de la plantilla ens asseguraven càrrega de treball per a dos o tres lustres, ara, a penes quatre anys després, res d’allò val”.
D’altra banda, una altra de les resolucions aprovades incideix en les perspectives de la conjuntura social i política, i denuncia la no-derogació de la reforma laboral, els pactes de renda que planteja el Govern o una llei d’habitatge que no soluciona els problemes de les persones.
Contra la guerra i amb les dones
La guerra d’Ucraïna ha motivat també diferents resolucions, amb una condemna tant a la invasió russa com al militarisme de l’OTAN i de la Unió Europea, demanant “una tornada a la diplomàcia”. De la mateixa manera, s’ha cridat a treballadors i treballadores a mobilitzar-se en contra del discurs bèl·lic en tota ocasió, rebutjant qualsevol guerra, que sempre defensa interessos geopolítics a costa del sofriment de la població.
Incidint en el feminisme com a valor transversal de tota la labor de la Confederació Intersindical, altres dues resolucions han fet referència específica als drets de les dones en la guerra d’Ucraïna i en els conflictes oblidats de tot el món.
D’altra banda, s’ha denunciat l’altíssim grau de precarietat entre les treballadores de la llar i les cures: “el seu nivell de contractació és escàs; les seues condicions laborals, dolentes; els seus salaris, baixos; i les seues malalties professionals, no reconegudes”.
Altres resolucions aprovades han mostrat el suport de la Intersindical a mobilitzacions en diferents àmbits, com la vaga educativa a Catalunya o Madrid, o han reclamat que la nova llei audiovisual promoga les diferents llengües cooficials.
Ponències per a un nou marc laboral
Les resolucions han completat el treball de les ponències presentades en el congrés confederal, on es fixen objectius generals de futur com la jornada laboral de 32 hores setmanals sense reducció de salari; amb la meta d’arribar a les 28 hores, facilitant així el repartiment del treball i la riquesa.
Altres mesures són: impedir EROs o ERTOs a empreses amb beneficis, la indemnització de 45 dies per any treballat en els casos d’acomiadament improcedent, la derogació completa de la reforma laboral del PP, l’eliminació de les ETTs o l’estabilització dels treballadors públics en abús de temporalitat. Les propostes també incideixen a aconseguir mesures que milloren la vida de la gent com el dret a l’habitatge, la gestió pública de l’energia i l’aigua, l’ingrés mínim vital o una fiscalitat més justa i progressiva.
La Confederació ha acordat “construir aliances en l’espai del sindicalisme alternatiu per a crear un espai ampli d’intervenció” i després de realitzar un debat amb l’afiliació, “impulsar accions de forta reivindicació sense descartar cap eina, inclosa la vaga general”.
Rafa Escudero, responsable de Política Sindical de la Confederació Intersindical ha resumit que aquest congrés “ha servit per a aclarir l’acció política i sindical per als pròxims temps, amb la precipitació d’esdeveniments i enfrontar-la amb propostes. A partir de demà toca posar-se a treballar per a dur-les a terme i aconseguir millores per a la classe treballadora.
Referent en les mobilitzacions ciutadanes
La Confederació Intersindicals ja un referent estatal en serveis públics com l’Educació, i en sectors estratègics com el transport o la indústria. Integra, principalment, a intersindicals autònomes al costat d’organitzacions sectorials (Sindicat Ferroviari) amb presència en les següents comunitats: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Illes Balears, la Rioja, Madrid, Melilla, Múrcia, País Valencià i Sindicat Ferroviari.
El component sociopolític és una altra dels senyals de la Intersindical i així ha sigut un referent en les mobilitzacions ciutadanes més importants, com les marees per l’educació, la sanitat o les pensions. Va ser també la primera organització a convocar una vaga feminista. I a més ha liderat les mobilitzacions d’interins que finalment han aconseguit un avanç, encara que insuficient, amb l’aprovació de Llei 20/2021 de reducció de la temporalitat en les Administracions públiques.
Descarrega’t ací les 14 resolucions aprovades
Accedeix al vídeo del XII Congrés
Normes d'ús