Eleccions 28 d’abril: avancem!
No és cap secret que des d’Intersindical Valenciana donàrem suport, en 2015, a la conformació del Govern del Botànic i, més tard, en 2018, a la moció de censura contra el Govern de Mariano Rajoy, tot amb la intenció de promoure governs del canvi a l’Estat i al País Valencià. Ara bé, tant en un cas com en l’altre, no es tractava de canviar a les persones, sinó de canviar les polítiques d’austeritat, antisocials i antivalencianes que representaven i encara representen els partits polítics que, directament o indirectament i en major o menor mesura, les imposaren. És per això que ara, conscients que queda molta feina per fer, seguim apostant per consolidar aquest canvi i avançar amb més força si cal, en la construcció d’una societat més justa i lliure.
El proper 28 d’abril estem totes les persones convocades a exercir el nostre dret de vot a unes eleccions generals i autonòmiques. Un exercici de responsabilitat democràtica que s’insereix en l’esfera personal de decisió, però que també requereix d’una reflexió col·lectiva, en clau de classe treballadora, per avaluar l’impacte que col·lectivament tindran les propostes dels diferents partits polítics. Tot sense oblidar que la contesa electoral és doble, estatal i autonòmica, i que el debat sobre les polítiques estatals pot invisibilitzar als mitjans de comunicació l’altre debat, que, si més no, és tan important com el primer.
Tenint en compte aquestes premisses, des d’Intersindical Valenciana plantegem, de forma propositiva i genèrica, el que esperem de la propera legislatura; sense entrar en el farragosa tasca d’esbrinar les competències que corresponen a cada àmbit electoral, ni tampoc en desengrunar els programes de cada partit, doncs entenem que, en essència, no canvien substancialment les seues línies programàtiques que tots i totes coneixem. Ho fem, a més, amb la intenció d’obrir el debat des de la perspectiva de classe i, així, contribuir des d’una visió col·lectiva a la conformació de les decisions individuals que, democràticament, amb el vot, atorgaran la responsabilitat de conformar els diferents governs a una o altra opció política.
És en aquest sentit que hem volgut fer valdre el lema “avancem”: perquè volem que la propera legislatura siga la legislatura de la consolidació del camí iniciat als darrers anys, cert que de forma vacil·lant, per la recuperació dels drets socials, laborals i polítics. Cal que avancem per aconseguir una societat més justa i això implica avançar en drets laborals, que deroguen, sense pal·liatius, les reformes laborals, que es restituïsquen les garanties d’una vertadera negociació col·lectiva, que milloren la qualitat de l’ocupació, els salaris dels treballadors i treballadores i que lluiten contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social.
Si parlem, però, d’una societat més justa, tampoc podem obviar que s’imposa la necessitat d’avançar en els sistemes de protecció social i els serveis públics per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i, en especial, pels col·lectius més desafavorits i en risc d’exclusió. Persones amb diversitat funcional, depenents, migrants, joves i xiquets i xiquetes es mereixen no sols una societat solidària i acollidora sinó polítiques actives d’integració per part dels poders públics; igual que les persones majors, on l’establiment d’un sistema públic de pensions garantit constitucionalment, amb unes pensions mínimes i dignes que puguen assegurar la seua qualitat de vida, ha de ser el gran repte de futur.
En la mateixa línia, avançar en justícia social significa avançar en igualtat de les dones i els homes, així com per a les persones LGTBI, legislant per la protecció d’aquests col·lectius i contra qualsevol classe de discriminació o violència. La bretxa salarial, els sostre de vidre, les elevades taxes de desocupació i qualsevol conducta que relegue a les dones a un paper secundari, ha de ser desterrada de l’imaginari col·lectiu i, amb més motiu, la violència, en les seues distintes formes de manifestar-se, que ha de ser eradicada i no sols amb bones paraules, silenciant la realitat o disfressant-la de “liberal” sinó amb fets.
Una societat més justa també és avançar en la protecció constitucional i legal del dret a l’educació, la salut o a l’habitatge i en la lluita contra la pobresa energètica, mitjançant iniciatives públiques, que, d’acord amb el principi d’equitat, ajuden més a aquelles persones que més ho necessiten i ací, s’insereixen, inequívocament, els principis de progressivitat i redistribució que han de regir el sistema fiscal per combatre les desigualtats socials i territorials.
Sense cap mena de dubte, aquestes propostes contribueixen a incrementar l’autonomia de les persones per elegir el seu projecte vital i, en conseqüència, les fan més lliures. Un primer pas, perquè avancem cap a una societat més lliure; és ben cert, però, que la llibertat és un concepte més ample, que també inclou entre d’altres, el ple exercici de la llibertat de pensament, el dret a la informació, el dret d’expressió, la llibertat de càtedra i el dret a participar en la vida pública; uns drets que als darrers temps estan sent qüestionats, bé pel discurs poc plural de determinats mitjans de comunicació, bé per un sistema judicial d’imparcialitat i independència dubtosa i, fins i tot, per determinats discursos polítics d’inspiracions totalitàries. Tot un seguit d’amenaces que caldrà tallar de soca-rel amb una actitud ferma i contundent de tots i totes, front a aquells i aquelles, siguen persones o institucions, que amenacen els drets més fonamentals.
Per últim, en Intersindical Valenciana exigim que s’avance en la construcció del País Valencià, de fet sempre hem defensat un model d’organització territorial de l’Estat descentralitzat, de forma que els centres de decisió política i l’administració estiguen més a prop dels ciutadans i ciutadanes, perquè només així poden ser coneixedors de les diferents realitats territorials i de les necessitats específiques que la ciutadania demanda en cadacun d’ells. És per això que entenem que hi ha molt de camí per fer en aquest sentit i som conscients que el risc d’involució centralista és una realitat, pel que demanem a les forces polítiques que avancem en l’autogovern de la Generalitat, en el procés de normalització lingüística i en la seua sobirania financera; doncs sense aquesta autonomia financera, difícilment es podrà portar a terme un vertader programa polític que no sols defense els drets de les persones sinó que a més siga capaç de consolidar un model productiu potent i sostenible, que permeta posar els fonaments estables del futur estat de benestar pels valencians i valencianes.
Des d’Intersindical Valenciana esperem i proposem a les forces polítiques per la propera legislatura, tant a l’àmbit estatal com autonòmic que facen seues aquestes propostes. Unes línies estratègiques que com a sindicat nacional i de classe, considerem, han de marcar l’acció política dels anys vinents. Nosaltres considerem necessària la participació massiva de les valencianes i valencians en les eleccions i també cada dia per avançar envers unes polítiques socials, laborals i econòmiques per a la classe treballadora i la majoria de la societat valenciana. Ara només falta que les persones, amb el seu vot, decidisquen quina o quines forces polítiques han d’assumir la responsabilitat de fer-ho realitat. Avancem!
Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana
Normes d'ús