Article d’Albert Vicent, representant de la Intersindical Valenciana en les negociacions de l’ERO de RTVV
ERO que esta nit aprovarà el Consell d´Administració de RTVV, i que es tradueix en l´acomiadament de 1.198 treballadors, és molt més que un expedient destinat a rebaixar els costos salarials per a garantir la viabilitat de l´empresa.
Realment és un experiment on el sistema d´accés a les empreses públiques passarà un autèntic test de resistència. És un acte de pleitesia a Madrid per a dir que el Consell està fent els deures i pel qual el PP assenyala el camí a la resta de televisions autonòmiques. És un regal d´Alberto Fabra a Mariano Rajoy en el qual es demostra que l´ofensiva contra el sector públic continua implacable.
Després estan les formes, és a dir els criteris per seleccionar els afectats per l´ERO, que en el cas de RTVV són tan importants com el fons. L´empresa es nega a aplicar els criteris d´igualtat, mèrit, publicitat i capacitat, és a dir el sistema d´oposicions que, hui per hui, és el més garantista i coherent amb la seua condició d´empresa pública.
Els criteris que defensa la direcció de RTVV són completament arbitraris. El seu objectiu és blanquejar tota la contractació il·legal que ha consentit, amb absència de borses de treball, empleats amb funcions diferents a la que correspon a la seua categoria o treballadors que cobren per programes desapareguts. Tot un seguit de contractes en frau de llei no per voluntat dels propis treballadors sinò a conseqüència de la política de precarització practicada per l´empresa. Per tant, s´està intentant aplicar una amnistia contractual a la política de recursos humans que durant anys ha dirigit Vicent Sanz, actualment processat pels delictes d´amenaces, abusos sexuals i assetjament sexual contra tres treballadores de la casa.
Podria donar-se la particularitat que centenars de contractats en frau de llei desplaçarien a empleats que han accedit al seu lloc de treball superant oposicions convocades pel propi Consell d´Administració, amb total garantia de transparència.
La fal·làcia de l´empresa segons la qual els criteris de baremació que proposem els sindicats deixen a 1.000 treballadors sense cap opció, és com traslladar la prova de la càrrega a la part contraria, ignorant que ha sigut la direcció qui ha presentat l´ERO més salvatge conegut a la C. Valenciana. També és obviar que la direcció s´ha negat a estudiar les propostes del comité d´empresa, que haurien permés rebaixar els costos laborals en 30 milions d´euros, reduir a la meitat els comiats i assumir tota la producció pròpia. I és que ací mai s´ha negociat, senzillament s´ha experimentat una nova forma de dilapidació del sector públic.
Este ERO s´aprova amb una premissa que la direcció ha repetit com un mantra: l´externalització dels programes és més barata que la producció pròpia. En les 9 actes que s´han signat no es trobarà una xifra que justifique esta afirmació. Però ja ho va dir un dels negociadors: «Estamos innovando en este ERE». Vorem si tanta innovació supera la prova dels tribunals.
* Article publicat a Levante-EMV dimarts 21 d’agost de 2012