Opinió
Estimar per transformar el món
Estimar, avui, és un acte radical. Vivim temps de relacions ràpides, fràgils i d’un sol ús, d’individualisme digital. El neoliberalisme ha mercantilitzat els vincles i deshumanitzat la vida. Davant de les proclames d’odi de l’extrema dreta, hui estimar és revolucionari. L’amor al segle XXI és una eina fonamental de desobediència civil.
Idò, doncs, jo trie estimar!
No com a refugi íntim, sinó com a opció política.
No com a sentiment, sinó com a pràctica.
Cal proclamar-ho als quatre vents i posar-ho en pràctica, ací i ara, per enderrocar la ment patriarcal que ens porta a normalitzar la soledat, a assumir com a pròpies l’ansietat i la depressió que ens provoca el sistema capitalista, a amagar la por a l’alteritat induïda per les pantalles consumint seguretat, a resignar-se a patir la injustícia i violència feixista.
Al passat VII Congrés d’Intersindical Valenciana vaig sentir aquest amor, aquesta cura, aquest compromís i respecte que teixim entre totes i que ens porten a ser la força del poble que estima la vida, el sindicat valencià que ens vincula en la defensa d’aquesta terra i la classe treballadora que hi conviu. La lluita dels pròxims anys enfront dels retrocessos democràtics i socials, no pot ser només pels recursos o les narratives, sinó també per la capacitat de connexió, de generar vincles. Al Congrés he sentit aquest treball comú tot reafirmant el que ens uneix, fent de l’amor política d’ètica pública, per construir espais de justícia sostenible, sense violències, sense estructures conscients o inconscients de dominació.
Zygmunt Bauman anomena modernitat líquida a les relacions ràpides, fràgils i fàcils d’abandonar. Volem proximitat sense vulnerabilitat, amb la porta sempre oberta per fugir. El cos humà no funciona en mode prescindible, necessita aferrament, vincle i seguretat. L’home neoliberal patriarcal s’ha construït sense lligams, lliure, volàtil, independent, però sense pertinença. En l’amor líquid si alguna cosa hi falla es reemplaça com amb qualsevol consumible. Açò és al que ens ha portat el patriarcat capitalista capacitista imperialista extractivista negacionista supremacista blanc que patim al món.
Mentre bell hooks ens ensenyà a explorar la tendresa i l’amor com a formes de resistència, d’acompanyament i de transformació, cosa que espanta a les estructures de poder. Al seu llibre Salvation: Black People and Love afirma que «L’amor és profundament polític. (…) El poder transformador de l’amor és la base de tot canvi social significatiu. Sense amor, les nostres vides no tenen sentit. L’amor és el moll de l’assumpte. Quan tota la resta se n’ha anat, l’amor sosté».
Bell hooks explica que: “L’ús de la vergonya és una de les eines més profundes del patriarcat perquè la vergonya produeix trauma i el trauma sovint produeix paràlisi”. Per això, nosaltres som unes feministes desvergonyides a l’hora de defensar els drets del nostre poble. A més, afirma hooks: “Les cultures de dominació es basen en el cultiu de la por com una manera de garantir l’obediència. (...) La por és la força principal que sosté els sistemes de dominació. Promou el desig de separació i anonimat. Quan ens ensenyen que la seguretat resideix solament en l’idèntic a nosaltres acabem sentint com una amenaça qualsevol mena d’alteritat o diferència. Quan triem estimar, triem lluitar contra la por, contra l’alienació i la separació. L’elecció d’estimar és l’elecció de connectar-nos, de trobar-nos en l’altre”.
Els sistemes de dominació patriarcals se sustenten pel trencament dels vincles i per la deshumanització quotidiana. Açò s’atura des de l’ètica dels afectes d’un sindicat ecofeminista i interseccional com Intersindical Valenciana. Fer de l’amor una eina sindical significa responsabilitat, límits i compromís. És una pràctica que confronta privilegis i obliga a ser coherents entre el discurs, la relació i l’acció de la confederació; entre cap, cor i cos de cadascú de nosaltres. Ho hem vist amb la dana, amb la solidaritat rebuda, com l’amor s’ha tornat eina de reconstrucció social.
El futur no es construeix des de la competició ni des de la por. Es construeix cooperant, teixint vincles, cuidant-nos i estimant amb responsabilitat. Ara cal bastir entre totes una organització àgil que ens dote d’ordre i estructura per expandir aquest amor.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús