Intersindical Valenciana acusa Bravo de convertir la negociació col·lectiva en una operació d’imatge
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública necessita millorar la seua malmesa imatge pública i, també, la seua valoració política dins del Consell.
La legislatura anterior, amb llums i ombres, la consellera Bravo va aconseguir traure endavant un Acord de Legislatura a la Mesa General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat (MGN I). En aquesta, però, va camí de convertir la negociació col·lectiva de les empleades i empleats públics en una anècdota.
Després de les darreres eleccions autonòmiques, celebrades en abril de 2019, les meses generals de negociació del personal de la Generalitat, la MGN I i la Mesa General de Negociació de personal funcionari i estatutari (MGN II) es constituïren en el mes d’octubre i des d’aleshores han passat sense pena ni glòria: la MGN II no s’ha tornat a convocar i la MGN I en comptades ocasions per complir amb formalismes; de forment, però, ni un gra, res que millore les condicions laborals del personal que hi treballa.
Mentrestant, passat l’equador de la legislatura, la consellera Bravo arrossega un rosari de desencontres interns, amb cessaments i dimissions, i externs amb els sindicats per la nova llei de la funció pública, la gestió de personal en la pandèmia, el decret de teletreball, les beques de preparació d’oposicions i, més recentment, la convocatòria accelerada d’oposicions en un moment absolutament desfavorable per al personal interí. Ara, a més, com a presidenta de les diferents meses de negociació afronta una convocatòria de vaga general el 18 de juny, per exigir la consolidació de l’ocupació per al personal en abús de temporalitat. La Conselleria no va acudir a l’acte de conciliació que va convocar el TAL per abordar la convocatòria de la vaga.
En aquest context d’hores baixes, des de la Conselleria i els sindicats de la MGN I (CCOO, CSI-F i UGT), que tampoc estan exempts de la necessitat de recuperar credibilitat, es llança la idea d’arribar a un gran acord, les matèries del qual es perfilaran el 28 de juny. El problema és que aquesta proposta desborda oportunisme pels quatre costats, tant pel moment, 10 dies després de la jornada de vaga, com pel contingut.
Pel que ha transcendit, sembla que s’abordaran qüestions pendents de l’acord anterior (salut laboral, igualtat, violència de gènere, reversió de serveis externalitzats), altres relacionades amb l’ocupació pública quan ja és terra cremada i un fum de comissions, meses o consells d’utilitat dubtosa i de caire exclusivista per apuntalar la bastida d’un sistema de negociació i participació institucional allunyat de la problemàtica quotidiana del personal públic. Tot per donar una imatge de negociació, de diàleg social, de fer alguna cosa, però sense obrir un procés de negociació real amb els legítims representants de les treballadores i treballadors del sector, una part significativa dels quals van ser expulsats de la Mesa General de Negociació I. El 46,77 % de la representació en vots del personal laboral, funcionari i estatutari i el 30,12% de la representativitat en delegades i delegats no participarà en el procés de negociació que es diu que es farà.
En definitiva, la necessitat urgent, d’una banda i l’altra, de recuperar prestigi i protagonisme, els porta a construir un escenari fictici que justifique i legitime el seu statu quo. La qüestió important és que les operacions d’imatge pública, si no es sustenten en fets que milloren realment les condicions laborals de les treballadores i treballadors de la Generalitat, tenen els peus de fang i cauen pel seu propi pes. Potser siga el moment de plantejar una crisi al Consell per renovar idees i, sobretot, perquè siga exemple del que hauria de ser la gestió eficient.
Normes d'ús