Intersindical Valenciana considera que l’esborrany de la Llei de Funció Pública Valenciana és decebedor
El Sindicat ha presentat 50 esmenes en la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local de les Corts Valencianes
Intersindical Valenciana ha intervingut en la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local de les Corts Valencianes per exposar les seues propostes sobre la Llei de la Funció Pública Valenciana. Per al Sindicat, el resultat de la nova llei no deixa de ser un continuisme de les normes anteriors, decebedor, per tant, que hauria de ser modificat substancialment en el tràmit parlamentari per millorar l’administració pública valenciana,i donar resposta a la nova situació en què ens trobem. Açò, juntament amb l’anunci de la ministra de Política Territorial i Funció Pública de modificar l’EBEP, pot ser una bona ocasió per:
- Millorar les condicions laborals i resoldre els problemes de personal que hi treballa, alguns dels quals són endèmics.
- Garantir els drets de les valencianes i els valencians.
- Potenciar els serveis públics.
- Donar un fort impuls a l’administració pública valenciana.
- Acabar amb l’actual EBEP que és una norma centralista i uniformitzadora que impedeix que la Generalitat exercesca una bona part de les seues competències.
En eixe sentit, Intersindical Valenciana ha presentat a les Corts Valencianes una cinquantena d’esmenes per millorar el text.
Al País Valencià necessitàvem comptar amb una nova Llei de la Funció Pública. La Llei 10/2010, pactada pel govern del PP amb UGT, CCOO i CSIF, i modificada posteriorment a través de lleis de mesures fiscals i financeres, no és, ni ha estat mai, un instrument útil. Per això, l’Acord de Legislatura, signat per la Intersindical i altres sindicats amb el Consell, preveia la necessitat d’una nova llei que es presentaria en 2016 i que hauria d’haver estat aprovada en la legislatura passada.
La Llei de la Funció Pública Valenciana ha passat per la Mesa General de Negociació amb una postura tancada, per part de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per modificar alguns dels aspectes més controvertits com:
- L’exigència de l’aprovació de proves dels processos selectius per accedir a les borses de treball.
- L’opció prioritària de l’oposició enfront al concurs-oposició.
- La solució a la situació de temporalitat.
- Les ajudes per a preparar les oposicions a determinats col·lectius.
- La figura del directiu públic professional.
- El tractament del valencià.
- La creació de nous òrgans de participació i representació
- La solució extrajudicial de conflictes.
Tot i això, la nova llei resol alguns problemes generats per l’anterior:
- Es defineixen uns cossos generals i uns altres d’especials més reduïts i crea la figura de les agrupacions de llocs de treball, la qual cosa permetrà racionalitzar la gestió de la plantilla i simplificarà l’estructura dissenyada per l’anterior llei.
- S’impulsa l’anàlisi i l’ordenació de llocs de treball i s’estableixen plans d’ordenació, plans estratègics i plans operatius de recursos humans de caràcter quadriennal, que contindran la previsió de les necessitats durant el termini de la seua vigència, sobretot per a fer front a les baixes que es produïsquen, i incorporaran objectius generals, línies estratègiques i accions durant el període.
Un aspecte controvertit són les ajudes econòmiques per a les persones que, amb un bon expedient acadèmic, no tenen recursos, i aspiren a ingressar a la Funció Pública. El Sindicat no considera que aquest siga el camí correcte per garantir l’equitat i la igualtat. La nostra proposta és que siga la Generalitat, a través de l’EVAP, la que impulse les mesures destinades a la preparació de les proves selectives de les persones que no tinguen recursos econòmics, tot i garantint els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat.
Tampoc s’està d’acord amb l’aposta per l’oposició enfront del concurs-oposició o amb la vinculació de l’aprovació de les oposicions per romandre en les borses de treball. Unes mesures que es considera inadequades per a la selecció del personal.
La Direcció Pública Professional, malgrat estar més definida, es considera com una eina per a controlar i polititzar l’administració pública i establir portes giratòries que generarà, sense cap dubte, conflictes d’interessos. En les Administracions Públiques hi ha suficient personal funcionari preparat per assumir totes les tasques que se’n deriven.
Intersindical Valenciana també reivindica la limitació al màxim dels procediments de lliure designació – restringits a llocs de treball de subdirecció general o equivalent i secretaria d’alts càrrecs - i la necessària provisió dels llocs de treball per concurs per garantir una administració pública professional.
Un aspecte que compartim és que l’actual IVAP passe a denominar-se Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP). El canvi de nom també comporta les tasques de selecció, provisió i regulació de les borses d’ocupació temporal. La nova formació es considera com a part integral de les polítiques de personal com va defensar el Sindicat al 2010.
Per complementar, nosaltres apostem per augmentar i millorar la formació contínua, dins de la jornada laboral, que ha de ser a càrrec de la pròpia Administració, no externalitzada als sindicats o empreses privades.
Per altra part, en la situació actual, enmig de la COVID-19, i recordant que el servei públic ha estat prestat per moltes persones amb el treball a distància, veiem que en el projecte de llei solament se’n parla en dos apartats. Una mancança normativa que caldria abordar durant la seua tramitació parlamentària, de la mateixa forma que caldria tindre en compte altres aspectes com:
- La reducció de la jornada laboral.
- La compactació del temps de treball a 4 dies setmanals.
- La revisió dels aspectes relacionats amb la conciliació laboral i personal.
- L’anàlisi dels riscos psicosocials,
Un dels assumptes que també cal resoldre és la situació del personal interí al qual cal reconèixer i valorar els serveis prestats. La recent sentència del TJUE de 19 de març de 2020 qüestiona la política de personal en les administracions públiques de l’estat espanyol. És per això que l’Administració ha de reconéixer la situació de precarietat per l’abús en la temporalitat i cercar solucions immediates per restituir els seus drets i donar una resposta a les milers de persones afectades.
Un altre assumpte que preocupa a la Intersindical Valenciana, des de fa anys, és que ens trobem a les portes d’una fallida demogràfica pels efectes de l’envelliment de la plantilla i de la taxa de reposició. Uns fets que condicionen la política de personal de la Generalitat Valenciana que ha de fer front a la situació amb una correcta planificació de les Ofertes Públiques d’Ocupació a curt, mig i llarg termini.
Intersindical Valenciana aposta per establir la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana per garantir els drets de les persones valencianoparlants, avançar cap a una veritable igualtat lingüística, donar compliment a la legislació vigent que compromet i obliga al Regne d’Espanya, com ara la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, signada pel ministre d’Afers Exterior del Regne d’Espanya Josep Piqué i Camps. És per això que Intersindical Valenciana ha proposat: la modificació d’alguns articles de la LFPV i la incorporació d’alguns articles del decret d’usos lingüístics referits a l’ús del valencià en l’administració pública.
També s’ha fet una proposta de modificació de l’article 189 sobre la solució extrajudicial de conflictes en considerar que no es garanteix una veritable imparcialitat ni existeix cap legitimitat per establir un procediment objectiu i consensuat. Es pretén desvirtuar la veu de les treballadores i treballadors de cada sector o administració en ser el text que arreplega la LFPV una esmena d’un sindicat que no té representació en determinades meses sectorials pels resultats electorals sinó per aplicació de la LOLS. La MGNI no és representativa ni, des del nostre punt de vista, té cap legitimitat per fer-ho.
A més a més, s’ha aprofitat la intervenció per recordar que la Intersindical és el sindicat majoritari del personal funcionari i estatutari de la Generalitat, i el més votat i el tercer en nombre de delegades i delegats entre el personal funcionari, estatutari i laboral. Un fet que no ha impedit la seua exclusió de la Mesa General de Negociació I, per l’aplicació d’una sentència que fa una interpretació restrictiva de l’EBEP.
Per al Sindicat, aquesta situació hauria de servir per reflexionar i modificar el sistema que determina la representativitat i la participació dels sindicats per garantir una veritable llibertat sindical que respecte el vot de les treballadores i treballadors.
També caldria reflexionar sobre els òrgans de participació innecessaris que preveu la LFPV: la Comissió Intersectorial de l’Ocupació Pública de la Generalitat, la Comissió d’estudi i debat per a la reversió dels serveis públics externalitzats o el Fòrum de Diàleg de les Administracions Públiques Valencianes. No obstant això, no s’aposta per la creació de la Mesa Sectorial d’Universitats, que és molt necessària, o es limita la pluralitat sindical en el Consell Assessor. Uns òrgans que la nova Llei pretén consolidar per afavorir el bisindicalisme i justificar les subvencions destinades a la participació institucional.
D’altra banda, per a la Intersindical Valenciana, la situació actual, caracteritzada pels efectes de la pandèmia sanitària, ha posat en evidència la necessitat d’uns serveis públics, de titularitat pública, per garantir els drets de la ciutadania i acabar amb les desigualtats socials. El Sindicat aposta per unes administracions públiques i un sector públic potents, que tinguen una dotació de recursos i de plantilla suficients per garantir el seu bon funcionament. Cal recordar que el País Valencià està per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE en nombre de persones que hi treballen a les administracions públiques. A més, en un moment de crisi, com l’actual, pot ser un bon jaciment per la creació de llocs de treball que ha ser ser un objectiu prioritari i una obligació ètica per a qualsevol administració pública.
La Funció Pública valenciana passa per una situació preocupant després de vint anys del govern del Partit Popular i de la paràlisi funcional en l’aplicació de les mesures necessàries per avançar cap a una administració del segle XXI.
La precarietat de bona part de la plantilla, les discriminacions de tot tipus o els efectes dels acords signats pel govern espanyol del PP i els sindicats UGT, CCOO i CSIF són algunes de les causes que han provocat aquesta situació que també ha suposat un empitjorament de les condicions laborals del personal. A més, com a conseqüència d’aquests acords, el suposat rejoveniment de la plantilla pot tindre com a contrapartida la pèrdua de persones amb una ampla experiència laboral i un bon coneixement de l’Administració Pública valenciana.
Finalment, Intersindical Valenciana ha manifestat als grups parlamentaris de les Corts Valencianes la necessitat de modificació de la LFPV presentada pel Consell per evitar la seua obsolescència abans de ser aprovada.
Normes d'ús