Intersindical Valenciana contra els canvis en la llei del joc
El Sindicat ha intervingut en el ple de l’Ajuntament de València per criticar la nova normativa, que permet la ubicació de cases d’apostes prop de centres educatius
Intersindical Valenciana va intervindre en el ple de l’Ajuntament de València per posicionar-se contundentment contra la decisió d’eliminar les restriccions d’ubicació a les cases de joc. Durant la intervenció, el Sindicat va defensar que no és una qüestió purament empresarial ni tampoc es defensa la “llibertat” com, de manera interessada, tracten d’argumentar els sectors implicats. Amb les cases d’apostes, l’única llibertat que es respecta és la de qui fa negoci de la ludopatia, un problema que afecta cada volta més a adolescents, fins el punt que l’Estat espanyol té de les taxes més altes de tota Europa. En aquest context, el que s’ha de fer és limitar encara més aquests establiments i no, com es pretén per part de la Generalitat, facilitar-ne la seua proliferació.
Els motius són molts i contundents. Ací n’exposarem tres:
-De Protecció dels Menors:
Per la seua vulnerabilitat: amb la personalitat encara en desenvolupament, són més susceptibles. Amb la proximitat de les cases de joc i apostes als centres educatius, estem exposant les nostres criatures i adolescents a les temptacions del joc i, el que és més greu, normalitzant conductes adictives que afectaran negativament el seu benestar i desenvolupament. És igual de greu que si posàrem una botiga d’estupefaents.
-De Salut Mental i Social:
Problemes de Salut Mental: L’adicció al joc està associada amb problemes de salut mental, com l’ansietat i la depressió. Com hem esmentat adés, la proximitat de les cases d’apostes als centres educatius podria augmentar la probabilitat que l’alumnat desenvolupe aquests problemes, afectant negativament el seu rendiment acadèmic i la seua qualitat de vida.
Impacte Social: L’adicció al joc comporta aïllament social, ja que acaba substituint totes les relacions i activitats socials i familiars.
-De Seguretat de l’Alumnat:
Augment del Risc de Delictes: La presència d’aquestes instal·lacions a prop de les escoles i instituts representen un entorn menys segur, amb robatoris i assetjaments.
De Control del Accés: Mantindre i fins i tot augmentar la distància actual facilita un millor control de l’accés als llocs de joc, ajudant a previndre la participació de menors i contribuint a un entorn més segur.
A més, es d’un punt de vista pedagògic, tindre cases d’apostes i joc a poca distància de centres educatius és especialment greu per diverses raons que afecten directament l’entorn d’aprenentatge. Són perjudicials per la concentració i rendiment acadèmic del nostre alumnat; desfan la feina de promoció de valors, ètica, responsabilitat i esforç, que es treballa cada dia a les aules; són un exemple nefast de com utilitzar el temps lliure i d’oci, directament contraposat a l’esport, la cultura o la implicació social.
En resum i conclusió, no podem cometre la irresponsabilitat d’exposar els nostres xiquets, xiquetes i adolescent a eixe tipus de negoci què és tan nociu i destrossa famílies. El camí a l’escola i l’institut ha de formar part del seu context de seguretat, salubritat i de convivència positiva. Si permetem que el joc i la ludopatia s’apropen, fracassarem en el nostre model de societat i, per tant, fracassarem amb l’educació de la ciutadania del futur. Necessitem llibertat, efectivament: una infància i adolescència lliure de ludopatia.
Punxa ací per veure la intervenció de Joan Domínguez Pavía i Beatriu Cardona i Prats, representants d’STEPV-Iv al Consell Escolar Municipal de València, en el ple de l’Ajuntament.
Normes d'ús