Intersindical Valenciana denuncia la manca de participació de la societat civil en l’elaboració del nou Pla de Salut Mental i Adiccions
Hui commemoren el Dia Internacional per a la prevenció del suïcidi. El País Valencià, malauradament, lidera les xifres de trastorns mentals a l’Estat espanyol
El País Valencià és el territori amb major nombre de trastorns mentals de tot l’estat. Tanmateix és de les últimes comunitats autònomes pel que fa a la disponibilitat de recursos assistencials i preventius, així com respecte a la taxa de places acreditades per a especialistes amb formació. Segons recull el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, recentment publicat.
Intersindical Valenciana exigeix un enfocament global de la salut mental, com l’adoptat per la Comissió Europea al juny de 2023 que proposa un nou enfocament basat en tres principis: la prevenció adequada i eficaç; l’accés a una assistència sanitària i un tractament d’alta qualitat i assequible; i la reinserció en la societat després de la recuperació. El Sindicat advoca per un model psicosocial basat en l’atenció centrada en la persona, en les relacions de les persones psiquiatritzades i en el que es denomina psiquiatria comunitària. Per contra, aquest pla està basat “en un model de salut mental biomèdic”.
Des d’Intersindical Valenciana també critiquen que aquest pla haja sigut enviat ja als centres de cara a l’inici de curs sense que el seu contingut haja sigut consensuat prèviament amb les organitzacions sindicals. El Sindicat considera que es tracta d’un pla fet de dalt a baix per la Conselleria, sense consultar a la societat civil o les organitzacions sindicals. En contraposició, l’anterior pla del Botànic sí que va nàixer després d’un procés participatiu i deliberatiu on els sindicats van poder intervindre en la seua creació.
Desgraciadament, al País Valencià s’arrosseguen deficiències pressupostàries en matèria social estructurals tant en salut mental com en educació, sanitat i dependència. Així mateix, es pateix una greu manca d’especialistes en les àrees de la Psiquiatria, la Psicologia Clínica i la Infermeria de Salut Mental.
Segons l’enquesta de Salut del País Valencià de 2022, des de l’any 2005 s’ha produït un progressiu augment en el risc de mala salut mental, arribant a duplicar-se entre les dones i triplicar-se entre els homes l’any 2022. En l’actualitat, el 42,3% de les dones valencianes i el 39,7% dels homes, presenten risc de mala salut mental. L’augment ha estat exponencial entre els menors de 25 anys, tot equiparant-se a la resta de grups d’edat, i s’ha convertit en el grup més vulnerable. Mentre que la prevalença registrada de trastorns mentals l’any 2021 a l’Estat espanyol és del 15,00% ací, a casa nostra, és del 25,10%.
A més a més, en la darrera enquesta ja no es dona una major prevalença dels problemes de salut mental entre els aturats respecte a les persones treballadores, ans al contrari, són lleugerament superiors els problemes de salut mental entre les persones que treballen.
Intersindical Valenciana considera molt preocupant que en el període 2016/2021, els casos atesos en Atenció Primària per intents o ideació suïcida s’han incrementat al nostre País el doble que a la resta de l’estat (277% vs 135%). En el mateix període, el nombre de casos atesos de menors de 20 anys es va incrementar en un 438% ací enfront del 292% registrat a nivell estatal.
La dotació de recursos al nostre territori destaca per ser de les més escasses de l’estat. Escassa o nul·la tant en hospitalització d’aguts, de mitja estància o llarga estància, com en hospitals de dia o unitats d’ajuda i acompanyament. Les ràtios de recursos disponibles -en termes de places i llits- se situen entre les tres pitjors de l’estat, amb una manca especialment cridanera de recursos de tractament per a la infància i l’adolescència. També estem a la cua de l’estat en el nombre i taxa d’especialistes en psiquiatria, psicologia clínica, infermeria de salut mental i treball social. Des del Sindicat denuncien que només 13 departaments de salut (54%) disposen de places acreditades de Psiquiatria i de Psicologia Clínica. D’igual manera, només 8 departaments (33%) disposen de places acreditades d’Infermeria de Salut Mental.
Les dades epidemiològiques mostren que el País Valencià registra la situació més greu de tot l’estat, en termes de prevalença registrada de trastorns mentals. No obstant això, la patim uns serveis assistencials molt deficitaris, en comparació amb la resta de comunitats autònomes. A més, existeix un alarmant desequilibri territorial en la planificació de recursos, amb clar perjuí d’alguns departaments de salut.
Intersindical Valenciana exigeix que el recent aprovat el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2025 no es quede en paper banyat com altres tantes lleis i plans de la Consell que no passen del titular en premsa. Cal recordar que la Generalitat encara deu les ajudes a la dependència o les ajudes al lloguer d’habitage del 2023 a milers de ciutadans i ciutadanes. El Sindicat exigeix una implementació ràpida, amb recursos econòmics i humans per fer front a aquesta emergència social, sobretot entre els menors d’edat.
Així mateix, el Sindicat demana que es faça front a les múltiples causes que es poden trobar darrere d’aquest alarmant augment de les malalties mentals i les actituds autolesives: l’ecoansietat; la degradació i desesperació per a l’accés als serveis socials i sanitaris; l’explotació i assetjament laboral que cada dia el pateix més la classe treballadora; la criminalització de les persones treballadores de baixa; la manca d’accés a un habitatge digne, i per tant, a una vida independent de la joventut amb els sous precaris actuals, per l’especulació, la turistificació i la gentrificació de les nostres ciutats… és dir, la falta de justícia social. La responsabilitat dels problemes de salut mental en gran mesura és social, per tant la solució ha de passar per la col·lectivitat. Per això, el Sindicat demana una actuació decidida de la Generalitat Valenciana, amb recursos materials i especialistes en salut mental, així com el treball coordinat de les conselleries de Salut, Educació i Serveis Socials, i la implicació de la resta de conselleries en solucionar els problemes de fons que pateix la ciutadania valenciana.
Normes d'ús