Intersindical Valenciana denuncia pressions i amenaces en Ford perquè la plantilla s’aculla a l’ERO que eliminarà 1124 llocs de treball
A més, denunciem la persecució sindical a delegades i delegats de l’STM-Intersindical Valenciana
STM ha tramitat una denúncia davant Inspecció de Treball
En tot moment, tant l’empresa com la UGT han afirmat que acollir-se a l’ERO seria totalment voluntari, a través de baixes incentivades i prejubilacions per a persones majors de 53 anys. Però, com ja prevèiem des de l’STM-IV, els fets estan demostrant que no és així. La realitat és que amb l’ERO, la direcció està aprofitant l’avinentesa per intentar amedrentar a la plantilla i a l’únic sindicat combatiu que ha quedat en el comitè d’empresa. Així, en aquestes ultimes setmanes, estem veient com s’estan obrint expedients disciplinaris que recullen suposades faltes greus o molts greus, sense cap base ni veracitat, amb l’únic objectiu de posar la persona expedientada en la tessitura de triar entre enfrontar-se a un procés sancionador (amb la judicialització que això comporta) o acollir-se a l’ERO “voluntàriament”.
A la Mesa Negociadora, l’STM va exigir reduir de manera dràstica el nombre d’eixides perquè resulta absolutament desproporcionada, tenint en compte el ritme de producció de la planta i la càrrega de treball a què fan front cada dia les treballadores i treballadors. Per això vam proposar mesures concretes, com reforçar les línies més sobrecarregades o recuperar per a personal propi de Ford tasques que estan subcontractades fa anys a altres empreses. A més, vam exigir que, en cas de no tindre suficients persones voluntàries, es donaria per finalitzat l’ERO i les parts ens hauríem de tornar a seure a negociar per trobar alternatives, sempre garantint que no hi hauria una sola eixida traumàtica.
Sense sorpreses, cap ni una d’aquestes propostes van ateses per l’empresa ni tampoc recolzades per la UGT. Sembla que poc els importa protegir la major quantitat global d’ocupació possible a Ford Almussafes, que lamentablement arribarà a mínims històrics i se situarà per sota de les 5.000 persones després d’aquest ERO. Però açò no vol dir que ens rendim i acudirem a totes les instàncies administratives i judicials que entenguem necessàries per frenar l’assetjament, les amenaces i el xantatge a què l’STM entén que està sotmetent l’empresa a la plantilla.
Com a mostra, dilluns hem presentat denúncia davant la Inspecció de Treball i, en els propers dies, prendrem noves iniciatives (també mobilitzadores) que anirem donant a conèixer, tant per aquesta qüestió, com per la persecució i repressió sindical que l’empresa està exercint sobre el sindicat. Un exemple clar i palpable és l’expedient a quatre de les nostres nou delegades i dos expedients més a dos afiliades que ocuparien plaça de delegades en breu. Aquestos sis expedients, suposadament per falta greu o molt greu, s’han produït només en els darrers quatre mesos, la qual cosa demostra l’estat d’excepcionalitat democràtica que patim a Ford Almussafes.
Les xifres són ben eloqüents: el 97% de la plantilla està afiliada a la UGT, mentre que aquesta organització ha obtingut poc més del 60% dels sufragis. Això vol dir que quasi 2000 persones afiliades a aquest sindicat voten a altres opcions, la qual cosa denota que les treballadores i treballadors se senten amb l’obligació de pagar la quota a la UGT per poder aconseguir feina a la factoria, promocionar, o mantindre el lloc de treball. L’altra cara de la moneda és l’STM-Intersindical Valenciana, amb l’1% de plantilla afiliada i un suport a les urnes del 30% de la plantilla, confiança atorgada que tornem a agrair perquè a Ford el dret de vot no és ni directe, ni lliure ni secret, com marca la normativa laboral.
Després de les eleccions, al comitè d’empresa només hem quedat dos organitzacions, ja que CCOO i la CGT no han obtingut representació. Així, el sindicalisme compromès, honrat i combatiu que representa el STM és l’única peça que queda per esborrar del mapa. Però, a pesar de les dificultats, la plantilla pot estar ben segura que el nostre compromís en defensa dels interessos de les treballadores i treballadors de Ford a les que representem hui és més fort i determinat que mai.
Volem també adreçar-nos a les administracions i poders públics, i als diferents representants i partits polítics, perquè ens acompanyen i es posen del costat de la justícia. Els exigim que garantisquen que la igualtat i la democràcia no es quede a l’exterior de les portes i les reixes de Ford, que ens ajuden a fer complir els drets legals i constitucionals, i que reclamen a l’empresa les ajudes milionàries que han rebut perquè no estan complint amb el compromís de crear i mantindre ocupació al País Valencià. No pot ser que les contribuents estiguem pagant amb els nostres impostos a una multinacional que està acomiadant a treballadores i treballadors. Exigim diligència i contundència per acabar de manera immediata amb les actituds antidemocràtiques de l’empresa.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús