Intersindical Valenciana exigeix mesures de protecció per la classe treballadora davant l’epidèmia de coronavirus
El Sindicat adverteix que correm el risc que les conseqüències d’aquesta crisi la paguen, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt.
És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc que les conseqüències d’aquesta crisi l’acaben pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim als poders públics que, en aplicació del criteri de l’interés general, s’extremen les mesures de protecció cap a la majoria social.
Pel que fa al vessant sanitari, caldrà estar al que determinen les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients el nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per acabar amb la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i, el que és més important, els equips humans que hi treballen, amb la seua professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’ací el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.
D’altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia en l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no siga possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contagiats; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics que, en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena, els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat que puguen ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com d’incapacitat temporal per contingències professionals.
Ara bé, no podem ignorar que la crisi sanitària, considerada localment o globalment, està tenint un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica del nostre sistema productiu, que afecta tots els sectors i alguns especialment. En aquesta situació de reducció de la producció i dels beneficis empresarials, és fàcil caure en la temptació, com així ho reclamen des de la patronal i els sectors financers, d’aplicar mesures de flexibilització i agilització de l’acomiadament individual o col·lectiu amb expedients de regulació de l’ocupació, definitius o temporals. En definitiva, la mateixa recepta que ja es va aplicar amb la crisi econòmica de 2008 i els resultats de la qual son coneguts per tots i totes: xifres d’atur i precarietat laboral sense precedents.
Que aquestes propostes les plantege la patronal és normal, tal vegada, però, no ho és tant, que hi haja sindicats que donen suport a aquestes reivindicacions, encara que ho adoben amb la garantia del cobrament de subsidis per l’atur sense aplicar períodes de carència, ni que afecte al temps de cotització a efectes de posteriors situacions d’atur. Entenem que no es tracta només de protegir socialment la situació de desocupació, sinó, també, de garantir el control públic en els acomiadaments col·lectius i que no hi haurà una cisa en les condicions laborals de futures relacions laborals.
És per això que des d’Intersindical Valenciana considerem que ha de ser una prioritat dels poders públics el manteniment de l’ocupació, articulant un sistema d’ajudes directes a les empreses en crisi pel manteniment de l’ocupació i vincular qualsevol altre tipus d’ajuda a aquesta condició, sempre amb criteris objectius i contrastats.
Per últim, no podem obviar que també caldrà articular tota una sèrie de mesures de caire social que ajudar els col·lectius més vulnerables com les persones majors i els menors, reforçant els sistemes d’ajuda domiciliària a la gent gran i ajudes a les famílies per atendre els menors no escolaritzats forçosament, així com flexibilitzar la jornada laboral per poder fer-la compatible amb la conciliació de la vida familiar en aquestes circumstàncies tan particulars.
Per Intersindical Valenciana la situació actual és una situació d’emergència sanitària, laboral, econòmica i social que afecta tots els àmbits de la societat i que requerirà la intervenció de l’Estat i de la resta d’Administracions Públiques per assegurar la superació de la crisi i minimitzar en allò possible els seus efectes. És per això que exigim dels poders públics que intervinguen sense complexes i que ho facen pensant en el conjunt de la societat; sense oblidar, però, que la majoria social està representada per la classe treballadora i no per les elits econòmiques i financeres.
Normes d'ús