Intersindical Valenciana fa una crida a la unió sindical per defensar els drets de la classe treballadora
Intersindical Valenciana i sindicats combatius, el moviment pensionista i entitats socials es van manifestar el 15 d’octubre a Madrid en defensa de salaris, pensions i serveis públics. El sindicalisme oficialista ha convocat una mobilització el 3 de novembre.
Vivim una època complexa i complicada. Des de fa aproximadament un any assistim a un increment de preus (llum, gas, combustibles, productes bàsics…) que ofega la classe treballadora. Els salaris i les pensions, per contra, no s’han apujat per compensar aquest augment salvatge de la inflació. La situació, per tant, és preocupant.
Davant aquest escenari els sindicats hem de mobilitzar-nos, alçar la veu i exigir més que mai una resposta adequada per part de les administracions (tant del govern de l’estat, com el valencià). Una mobilització que hauria de fer-se des de la unitat de totes les organitzacions sindicals i col·lectius socials, perquè del que es tracta és de defensar els drets de totes les treballadores i els treballadors.
Intersindical Valenciana ja fa temps que camina en eixe sentit. El passat 15 d’octubre, sense anar més lluny, vam participar en la gran manifestació que es va convocar a Madrid en defensa de salaris, pensions, sanitat i serveis públics. El Sindicat va unir la seua veu a la resta de les entitats convocats per exigir un augment dels salaris i de les pensions segons l’IPC real, per acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions, per garantir un treball digne i estable enfront de la precarietat laboral, per posar fi a la privatització del sector públic, i per defensar una sanitat pública de qualitat. Reivindicacions necessàries per evitar que, una vegada més, siguen les persones més vulnerables les que en patisquen les conseqüències.
Una gran mobilització en què vam trobar a faltar les forces sindicals majoritàries, eixos sindicats que pacten reformes laborals i acords amb governs i patronal que no sempre beneficien al conjunt de la classe treballadora. Aquests sindicats “grans” s’estimen més convocar mobilitzacions al marge del sindicalisme més combatiu i els col·lectius mobilitzats com el moviment pensionista. A pesar que no s’ha comptat amb cap altra organització, celebrem que, d’una vegada per totes, aposten per la via de la lluita i que mobilitzen les seues bases per reclamar allò que és just per a totes les treballadores i treballadors. Però també considerem que haurien d’haver-nos acompanyat el passat 15 d’octubre pels carrers de Madrid. Quantes més veus, major pressió i, en definitiva, major capacitat de negociació i, per tant, d’èxit.
Cal, per tant, continuar lluitant de manera unitària per aconseguir una vertadera transformació social.
Normes d'ús