Intersindical Valenciana lamenta la mort d’Isabel-Clara Simó
L’escriptura, la docència, el periodisme, els debats, les converses… han permés conéixer la Isabel-Clara autora compromesa, feminista, lluitadora precoç pels Països Catalans.
Aquesta vegada, però, tot i haver lluitat contra la mort ha estat finalment vençuda. Hui dilluns 13 de gener ens ha deixat. Se n’ha anat, tanmateix, amb una venjança contra l’oblit que és la mort: ens ha deixat un llegat riquíssim en cada llibre i cada text, amb cada columna escrita, coses que la mort no pot endur-se’n.
Intersindical Valenciana vol destacar la lluita d’Isabel-Clara per la justícia social, la fidelitat a la llengua catalana i al país, el compromís amb la literatura i la cultura i el seu treball per obrir camins al feminisme. Apassionada amb la realitat i el projecte dels Països Catalans, va manifestar recentment la necessitat de la llibertat amb el convenciment que “algun dia el nostre país serà lliure”.
Va tenir la sort d’heretar la tenacitat i l’energia de sa mare i l’amor a les lletres i a l’ensenyament de son pare. La polifacètica autora alcoiana jugava a ser irònica, mirava per veure-hi i parlava sense embuts: clar i ras. La tenacitat en totes les facetes de la seua vida, el deler de tocar la vida i el compromís dels seus ideals, que mostrava en cada columna periodística i en tots els espais de lluita i de denúncia, ha estat la bandera més noble que recordarem d’ella. Els reconeixements i homenatges que va rebre en vida són una bona mostra de la incidència i popularitat que va atényer en vida.
La nostra més sincera gratitud i la teua memòria entre nosaltres per sempre, estimada Isabel.
Normes d'ús