Solidaritat
Intersindical Valenciana s’oposa frontalment a la guerra de l’Iran
L’acció unilateral dels EUA i Israel, contrària al dret internacional, està arrossegant el món sencer a una escalada bèl·lica. El No a la Guerra es fa més necessari que mai.
Demanem, una vegada més, l’eixida d’Espanya de l’OTAN i que els EUA abandonen les bases militars.
Era evident que el fet de demanar més despesa militar com va fer l’OTAN amb el famós 5% no era per a guardar tot l’arsenal sota terra. L’operació de Veneçuela ja va demostrar que l’imperialisme no s’anava a aturar pel dret internacional. Primer es queden el petroli veneçolà i ara fan que s’apuge el preu amb la guerra al Pròxim Orient.
Intersindical Valenciana s’ha oposat en tot moment a destinar els recursos econòmics a la guerra, Els pressupostos s’han de destinar al benestar comú: les prestacions socials i els serveis públics, les pensions i unes infraestructures modernes, ben cuidades i respectuoses amb el medi ambient.
Però el principal motiu és que les armes no són ni un bé de consum ni un bé de producció. Són destrucció en estar pur. Destrucció de vides, d’infraestructures civils i de la cultura de pau. Un desastre que necessita poc temps per a destruir i molt per a recuperar-se del que es pot recuperar. De vida només en tenim una i en les guerres se’n perden moltes.
Demanem, una vegada més, l’eixida d’Espanya de l’OTAN i que els EUA abandonen les bases militars. El perill de Donald Trump fa encara més urgent aquesta reivindicació. L’enviament de la fragata espanyola a Xipre no deixa de ser una resposta com les moltes que es poden haver de donar per un atac a un país de l’OTAN que ha estat provocat per una agressió militar contrària al dret internacional.
La nostra oposició a la guerra de l’Iran no s’ha d’entendre com un suport al règim dels aiatol·làs. Igual que va passar primer a l’Afganistan i després a l’Iraq, l’Iran no es democratitzarà a base de bombes. Tampoc es democratitzarà amb les mentides de sempre. A l’Iraq foren les armes de destrucció massiva, ara és l’amenaça nuclear, una amenaça que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica ja ha descartat. Ni amb la doble moral, es defensen els drets humans a l’Iran però no a Palestina?
Amb quina autoritat moral li podrem dir a Rússia que respecte les repúbliques bàltiques o a la Xina que respecte Taiwan? La guerra no és la solució de res. Sol ser l’origen de tots els mals. Al nostre país fa noranta anys que ho sabem de sobres.
Normes d'ús