La COVID i la conciliació familiar i laboral
Cinc propostes de racionalització del temps de treball per afavorir les cures
Darrerament es parla molt de la conciliació de la vida familiar i laboral com a conseqüència dels possibles confinaments per la covid-19; però no és una situació conjuntural, doncs és una evidència que els nous usos socials respecte de les responsabilitats i necessitats familiars imposen un canvi radical en la relació entre l’esfera familiar i la laboral. Per abordar la qüestió, al Sindicat entenem que cal distingir dos aspectes relatius al temps de treball: un quantitatiu, en referencia a la jornada laboral i l’altre qualitatiu, més específic del concepte d’horari de treball.
Pel que fa a la jornada de treball, cal recordar que tenim una regulació bàsica de la jornada laboral vuitcentista i que al llarg de més de 130 anys s’ha mantingut inamovible, mentre que la societat ha patit, durant aquest temps, profunds canvis que afecten no només els sistemes de producció que comporta la tecnificació, sinó també a una nova concepció del model de família derivada de la incorporació de la dona al món del treball. Per tant, s’escau fer una revisió a la baixada de la jornada laboral diària o setmanal i implantar la jornada laboral setmanal de quatre dies o de 32 hores.
És ben cert que una decisió d’aquest tipus comporta el handicap de l’increment dels costos laborals i un pèrdua de competitivitat, però, no és menys cert que no és aquest l’únic factor que influeix en la competitivitat, on també tenen molta transcendència els sistemes de producció i l’oferta de béns de producció d’alt valor afegit aplicant criteris d’I+D+I. En conseqüència s’imposa un canvi de paradigma en el sector empresarial i en els poders públics, on cal deixar de posar l’accent en els costos laborals com a fonament de la competitivitat i fer més èmfasi en un canvi de model productiu.
Pel que fa a l’horari de treball, en són diversos els aspectes que cal abordar: per una banda la flexibilització de l’horari, el teletreball, la implantació generalitzada de la jornada de treball contínua i, amb caràcter específic, la reducció dels horaris comercials i d’oci. Tots tenen un comú denominador, que no és altre que la conciliació de la vida familiar i laboral.
La flexibilització de l’horari de treball és imprescindible per atendre les necessitats de conciliació familiar i laboral, especialment, quan a l’àmbit familiar estan presents persones menors o majors amb un cert grau de dependència.
No és una novetat dir que avancem cap a una societat on el percentatge de població d’edat avançada és cada vegada més alt, així com la seua edat, ni que aquestes persones requereixen d’unes cures i atencions que els sistemes de protecció social, de moment, no cobreixen. En conseqüència, aquestes obligacions recauen sobre l’àmbit familiar i, dissortadament, de forma més acusada, sobre les dones, perquè, malgrat tot, segueixen mantenint-se estereotips que atribueixen a la dona eixe rol.
En aquest mateix sentit, podem fer referència a les necessitats d’atenció de les filles i fills, on un horari de treball rígid es converteix en un obstacle per abordar a l’entorn familiar la maternitat i la paternitat, tant en el sentit d’endarrerir-la per la incorporació tardana al mercat de trebal, o bé perquè en determinades circumstàncies la incompatibilitat d’aquesta amb la jornada laboral o les perspectives professionals obliguen a una elecció que implica la renúncia a una de les dues opcions.
Per tant, aquesta situació requereix de mesures de protecció de la família en les seues diferents modalitats, mitjançant procediments de flexibilització de l’horari de treball per fer compatible l’exercici d’una ocupació amb la maternitat i la paternitat i, òbviament, des d’una perspectiva de gènere que facilite la coresponsabilitat de mares i pares.
Respecte del teletreball, podríem considerar que constitueix una fórmula vàlida per solucionar el problema de la flexibilització de l’horari de treball per afavorir la conciliació familiar i laboral; però en cap cas és la panacea, perquè de vegades no és possible i perquè depén de les condicions en què s’estipule aquest treball al domicili familiar.
D’una banda, concebre el teletreball sense dotar-lo d’una certa flexibilitat d’horaris és traslladar el problema de la conciliació familiar de l’àmbit de l’empresa a la llar familiar i, de l’altra, es corre el risc de descarregar la responsabilitat de les cures familiars sobre un sol membre. A més, és una modalitat de treball aplicable només a determinats sectors d’activitat que no requereixen la presencialitat i que, ara per ara, constitueixen una part ínfima del mercat laboral si no es produeix, com hem dit abans, una vertadera revolució en el model productiu.
En atenció a la proposta de generalització de la jornada contínua als centres de treball, l’objectiu a perseguir pels poders públics ha de ser concentrar l’horari laboral dels porgenitors per fer-lo coincidir amb l’horari escolar i no el que ha ocorregut fins ara: a base d’incrementar artificiosament l’horari escolar amb activitats extraescolars dels fills i filles, s’adapta aquest a les necessitats de les mares i pares. L’interés superior de la menor o del menor ha de prevaldre sobre els condicionants laborals i és en atenció a aquest interés que s’ha de facilitar, en la mesura d’allò possible, la permanència dels pares i mares a l’àmbit familiar com element fonamental per al correcte desenvolupament de la personalitat.
Per últim i no menys important, la reducció dels horaris comercials i d’oci és un element clau i no ho és pel fet de reduir les jornades de treball, que també, ho és, bàsicament, perquè permet als treballadors i treballadores del sector aproximar l’horari de treball a l’horari infantil. A més, si tenim en compte que és un sector amb una mà d’obra molt feminitzada, es prepara el còctel perfecte per generar situacions d’una duplicitat de la jornada de treball no reconeguda i invisibilitzada.
En definitiva, fem constar cinc propostes de les quals cap no n’és la solució perfecta, però que conjuntament considerades, des d’una perspectiva de gènere, de coresponsabilitat i en el marc d’un nou model productiu, poden contribuir a pal·liar les necessitats de racionalització d’usos del temps en la societat del segle XXI.
Normes d'ús