L’STM participa a Saragossa en les I Jornades del sector de l’automoció
La trobada abordarà qüestions com la situació actual de les plantilles, el futur dels motors de combustió o els reptes del sindicalisme alternatiu, amb l’objectiu de compartir experiències i coordinar accions
Els sindicats participants representen els empleats i empleades de més del 90% de les marques de l’automòbil que tenen factoria a l’Estat espanyol i donen ocupació directa a més de 60.000 persones: STOPEL, en Opel Figueruelas; STM, en Ford València, LAB, en Volkswagen Navarra i Mercedes-Benz Vitòria; EL TEU, en Renault España; i CUT en Citroën Vigo.
Els treballadors i treballadores denuncien el deteriorament de les seues condicions i exigeixen participar en la distribució de beneficis i que les quantioses ajudes públiques que reben les empreses estiguen condicionades a acabar amb la reducció de costos laborals i la precarització i al suport i localització de les empreses auxiliars.
Descarregar programa de les jornades
El sector de l’automòbil representa el 10% del PIB de l’Estat espanyol i el 18% del total d’exportacions, però viu un moment crucial davant la política de reducció de costos de les companyies i els canvis tecnològics. Per a fer front als nous reptes, cinc sindicats alternatius de tot l’estat -representants de més del 90% de marques que es fabriquen, que donen ocupació directa a més de 60.000 persones- es reuneixen a Saragossa en les I Jornades Sindicals del Sector de l’Automoció. L’organització destaca entre els objectius de la trobada “protegir les condicions laborals dels treballadors enfront del model productiu de contractes fem i ‘tot a cent’ que s’està instaurant, especialment en el grup Stellantis, propietari d’Opel”.
Les jornades estan organitzades pel Sindicat de Treballadors d’Opel (STOPEL) i STM, de la factoria Ford València, tots dos pertanyents a la Confederació Intersindical. També assisteixen representants de CUT en Citroën Vigo (una altra de les factories del grup Stellantis, fusió de PSA i Fiat-Citröen); LAB, en Volkswagen Navarra i Mercedes-Benz Vitòria; i EL TEU, en Renault España.
Durant els dies 22 i 23, els participants debatran en diferents taules redones en el Centre d’Històries de Saragossa la situació de les plantilles en cada fàbrica, la problemàtica i reptes del sector, el futur dels motors de combustió amb l’avanç del vehicle elèctric i d’hidrogen i els desafiaments del sindicalisme alternatiu. Amb les conclusions finals es vol buscar vies d’acció comunes davant les empreses i les institucions per a defensar a tots els treballadors i treballadores de la indústria de l’automòbil.
Ocupació de qualitat, garantia de futur
L’organització ressalta que les empreses automobilístiques continuen tenint beneficis milionaris; en part pel deteriorament de les condicions laborals (augment de la contractació precària, majors ritmes de treball, organització just in time…) i el “xantatge” a les institucions amb l’amenaça de desmantellar les plantes. Enfront d’això exigeixen la participació dels treballadors en la distribució dels guanys i major control dels diners públics per a mantindre un sector industrial punter, amb ocupació de qualitat en lloc de competir per abaratir els costos salarials.
Com a exemple, la factoria d’Opel en Figueruelas, llavors del grup PSA, va tancar 2020 amb un benefici net de 2.173 milions. Després de la seua unió amb Fiat-Citröen el gener passat, la nova societat Stellantis va anunciar uns beneficis rècord de 5.936 milions en el primer semestre d’enguany. En paral·lel, els treballadors han perdut primes i complements, s’han empitjorat les seues condicions laborals i des de 2018 els salaris no han augmentat ni l’IPC. En totes les factories automobilístiques s’ha produït una progressiva reducció de les plantilles. En el cas d’Opel, en les últimes dues dècades ha passat de tindre uns 10.000 treballadors directes a la meitat, a penes 5.000, augmentant a més el percentatge de contractes temporals.
Les jornades sindicals demanden un nou model productiu que cuide dels treballadors i treballadores com el seu major actiu i per a això assenyala també la importància també del paper de les institucions públiques: condicionant les nombroses ajudes directes i indirectes, que no deixen de concedir per a mantindre la producció o que arriben nous models, al fet que també afavorisquen als empleats directes i als de les empreses auxiliars. En aquestes últimes hi ha hagut especialment una gran deslocalització, que ara és una de les causes dels problemes de subministraments que pateix el sector.
Els problemes derivats de la pandèmia, com la falta de microxips en la indústria, o els motors elèctrics s’han destacat com a amenaces no per a les empreses, sinó per a rebaixar més encara les condicions dels empleats. Els organitzadors recalquen que el futur del sector automobilístic a l’Estat espanyol no pot basar-se en un model de treballadors precaris i a plena disponibilitat, ni la lluita sindical pot limitar-se simplement a vetlar pel nombre de llocs de treball ja que al final només es facilita el tancament de les plantes amb costos mínims.
Amb les conclusions de la trobada es pretén actuar conjuntament en la defensa de tots els treballadors de la indústria de l’automòbil, que suposa en l’actualitat 70.000 llocs directes i prop de dos milions d’ocupacions indirectes sumant tots els lligats.
Normes d'ús