Per a Intersindical Valenciana la fusió de Bankia i Caixabank va contra l’interés general
El Sindicat considera que amb aquesta operació es dona un primer pas per crear un oligopoli bancari a l’Estat espanyol que perjudicarà la immensa majoria de la societat.
L’operació de fusió de Bankia i Caixabank ha estat descrita com una gran notícia per part d’alguns mitjans de comunicació, per opinions rellevants del món de la política, de l’economia i del sindicalisme. Se’n feliciten perquè diuen que redundarà en benefici de l’economia espanyola. Intersindical Valenciana, però, considera que l’afirmació admet matisos molt importants com ara que es tracta d’un mal negoci per a la immensa majoria de la societat.
El conjunt de la societat veuria amb bons ulls que la fusió donara pas a una entitat bancària capaç de fer front a les grans entitats financeres internacionals que controlen l’economia mundial i de subvertir les polítiques depredadores del territori i explotadores de la classe treballadora des d’una perspectiva financera globalitzada. Malauradament, no és aquest l’objectiu. Es tracta de participar del pastís sense canviar les regles del joc, amb la qual cosa seguirem patint els dictats dels seus interessos, que es troben als antípodes de l’interés general.
Ara bé, si deixem de banda les teories macroeconòmiques i baixem a la realitat quotidiana, la fusió de Bankia i Caixabank és un primer pas per crear un oligopoli bancari a l’Estat espanyol en què es redueix la competència a la mínima expressió i deixa més desvalgudes encara les persones i les empreses que vulguen accedir a un préstec. A més, estarem abocades a la consolidació de la banca com a poder fàctic que controlarà no només l’economia sinó també la política, i farà servir, perquè no n’hi ha cap altra alternativa, el xantatge del deute públic i el finançament de les polítiques públiques. Per tant, el conjunt de la societat no té res a guanyar i molt a perdre.
A més, no podem obviar que la fusió busca tancar sucursals i acomiadar centenars de treballadores i treballadors; unes conseqüències inacceptables socialment. Eixa és la seua manera de reduir despeses en un context en què la banca obté beneficis escandalosos malgrat la crisi econòmica que patim i que ara s’agreuja amb la crisi sanitària. Es podria pensar que, en última instància, hi ha un repartiment de dividends entre les persones accionistes i un efecte redistributiu dels beneficis. Però si la previsió és que només un 17% de les accions anirà a mans de xicotets accionistes, l’efecte redistributiu és ridícul i no compensa la pèrdua de llocs de treball.
En un altre sentit, sorgeix la incògnita sobre què passarà amb els diners del rescat que va invertir l’Estat. D’entrada, sembla que els 24.000 milions destinats al rescat de Bankia, han quedat reduïts a 2.700 milions, que és el valor atribuït a la participació de l’Estat en la nova entitat. Per tant, res no fa pensar que es puguen recuperar; de fet, els protagonistes de la fusió no n’han fet cap intervenció pública: no han manifestat la voluntat de condonar el deute que vam haver de pagar a l’erari públic per al rescat bancari.
D’altra banda, l’Estat, com a valedor de la fusió, ha de renunciar a constituir una banca pública propera i sensible a les necessitats de la població i que alleuge la pressió sobre la ciutadania, les persones autònomes i la mitjana empresa tant a l’hora d’accedir al finançament, com de les condicions de devolució en moments de dificultat econòmica com és l’actual. La majoria social reivindiquem una banca pública que mitigue l’impacte dels desnonaments i dels concursos de creditors, que estan a l’ordre del dia en els darrers temps i, d’açò, no en tenim resposta tampoc.
Per últim, si abordem la qüestió en clau valenciana, tampoc no ens aporta cap benefici. El fet de tenir la seu social al nostre territori és, simplement, un títol honorífic i poc més. Les valencianes i els valencians volem recuperar un sistema financer autòcton, que s’implique en els projectes polítics socials i econòmics específics de la societat valenciana i no un ens financer allunyat de la nostra realitat i més interessat en el gran negoci internacional. Per tant, també es perd una oportunitat de recuperar l’antiga Bancaixa o una entitat similar que complira la mateixa missió.
En definitiva, l’operació de fusió de Bankia i Caixabank és una oportunitat de negoci per als poders econòmics i financers des d’una perspectiva internacional o de control de l’economia de l’Estat espanyol, però ni ho és per a les Administracions Públiques ni per a la classe treballadora, perquè perdrem sobirania política i ens convertirem en un titella a mercé dels interessos de la gran banca.
Normes d'ús