Europa obri un nou escenari per acabar amb l’abús de la política de contratació de les administracions públiques.
Hui s’ha fet pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’adequació de la política de personal de les Administracions Públiques del conjunt de l’Estat en matèria de successió de nomenaments d’interinitat, a la Directiva Europea 1999/70 del Consell, sobre Treball de Duració Determinada.
És prompte per fer una anàlisi acurada del contingut de la sentència i de les seues conseqüències a l’àmbit del Dret intern i de la pràctica de les nostres administracions públiques, perquè la sentència ha de ser valorada pels nostres serveis jurídics. En tindre les seues conclusions, les farem públiques.
No obstant, això no lleva per fer un resum dels aspectes més rellevants de la sentència:
1.- ... els Estats membres o els interlocutors socials no poden excloure del concepte de «successius contractes o relacions laborals de durada determinada», a l’efecte d’aquesta disposició, una situació en la qual un empleat públic nomenat sobre la base d’una relació de servei de durada determinada ... , quan el manteniment de manera permanent d’aquest empleat públic en aquesta plaça vacant es deu a l’incompliment per part de l’ocupador de la seva obligació legal d’organitzar en el termini previst un procés selectiu a l’objecte de proveir definitivament l’esmentada plaça vacant ...
2.- ... en cas d’utilització abusiva per part d’un empresari públic de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l’empleat públic de què es tracti hagi consentit l’establiment o la renovació d’aquestes relacions no priva, des d’aquest punt de vista, de caràcter abusiu a el comportament de l’ocupador de manera que aquest Acord Marc no sigui aplicable a la situació d’aquest empleat públic…
3.- … incumbeix a l’òrgan jurisdiccional nacional apreciar, d’acord amb el conjunt de normes del seu Dret nacional aplicables, si l’organització de processos selectius destinats a proveir definitivament les places ocupades amb caràcter provisional per empleats públics nomenats en el marc de relacions de servei de durada determinada, la transformació d’aquests empleats públics en «indefinits no fixos» i la concessió a aquests empleats públics d’una indemnització equivalent a l’abonada en cas d’acomiadament improcedent constitueixen mesures adequades per prevenir i, si escau, sancionar els abusos derivats de la utilització de successius contractes o relacions laborals de durada determinada…
A la vista d’aquestes ressenyes de la sentència, des d’Intersindical Valenciana entenem que el TJUE dóna la raó al personal interí en el sentit que la concatenació de nomenaments d’interinitat és una pràctica contrària al Dret de La Unió. No obstant això, s’obri un nou escenari en el que caldrà definir mitjançant la mobilització o per la via judicial, quina és la fórmula més adient per acabar amb l’abús de les administracions públiques i sobre la situació del personal interí actual.
Com hem dit abans, només tinguem l’informe del serveis jurídics, el farem públic. La lluita continua.