Per la defensa dels drets adquirits. Contra les amenaces d’involució
Reflecions de cara a les eleccions 23J
El resultat de les passades eleccions municipals i autonòmiques ha suposat una vertadera garrotada per a l’esquerra. A nivell estatal, el president del govern, Pedro Sánchez, va reaccionar amb la convocatòria d’eleccions generals anticipades per al pròxim 23 de juliol. Uns comicis marcats per la incertesa en què s’enfronten dos projectes incompatibles: el de la coalició d’esquerres que ha governat els últims anys enfront del que proposen els sectors més conservadors de l’estat.
Eixim d’una legislatura que ha estat marcada per esdeveniments extraordinaris: Pandèmia de la covid 19; l’erupció del volcà a l’illa de La Palma, l’esclat d’una guerra oberta a Ucraïna que ha generat com a conseqüència una crisi política, sanitària, econòmica i energètica. Durant tot aquest temps, les forces contràries al Govern de coalició, no han perdut el temps buscant acords que pogueren oferir una resposta “d’estat” davant aquests esdeveniments sobrevinguts, sinó que han rebutjat qualsevol de les propostes que pogueren vindre des del Govern.
L’arribada de l’extrema dreta al Congrés ha servit per a generar un ambient de tensió i crispació permanent, començant per posar en dubte la legitimitat del propi Govern central. Han qüestionat les mesures aplicades durant la pandèmia, fregant les crides a la desobediència civil. Al mateix temps han contribuït a estendre discursos d’odi (contra immigrants, el col·lectiu LGTBI o la dona) i negacionistes (contra les vacunes, l’existència de la violència de gènere o del canvi climàtic), qüestionant les polítiques d’igualtat per a les dones o les ajudes a col·lectius vulnerables.
El partit de la dreta tradicional ha mantingut posicions similars amb el pretext de no deixar obert l’espai electoral a l’extrema dreta. La seua oposició a respectar el funcionament democràtic de les institucions ha sigut escandalosa en bloquejar la renovació dels òrgans judicials amb la idea de buscar un enfrontament entre els poders Executiu i Judicial. Mentrestant, en el Congrés, tots dos grups han votat sistemàticament en contra de les mesures plantejades pel Govern central com un escut social enfront de la crisi, destinades a intentar reduir els efectes de la crisi sobre els sectors socials populars.
El triomf d’aquest bloc dretà i reaccionari no augura res bo per a les classes treballadores. En unes poques setmanes han arribat a acords i s’han repartit les institucions autonòmiques o municipals, anunciant el rebuig a les polítiques de gènere, a la recuperació de la memòria històrica, introducció de la censura entre el professorat amb l’anomenat pin parental i retirant banderes dels balcons institucionals de diferents moviments socials. Tot fa pensar que els drets adquirits en les últimes dècades poden ser posats en qüestió obrint passe a una reculada de molts anys.
Des del Sindicat denunciem aquestes actituds polítiques que generen crispació, deterioració de la convivència i la ruptura d’importants consensos socials existents fins ara. Durant aquests anys, a més, hem advertit a les forces que sostenen el Govern de coalició que la mobilització popular és una eina fonamental per a defensar les llibertats i els assoliments aconseguits. Hem denunciat, igualment, que les mesures adoptades en defensa de les classes populars, sent importants, han sigut també insuficients. Així, assenyalem en nombroses ocasions que l’escut social del qual fa gala el Govern espanyol, ha arribat tard i amb mesures insuficients per a poder pal·liar les noves necessitats: preus dels lloguers d’habitatges, una reforma de les pensions que es queda a mig camí, salari mínim vital, mesures contra l’atur o defensa dels diferents sectors públics, especialment després de l’impacte de la pandèmia.
En aquest sentit, hem mantingut una actitud crítica enfront de moltes decisions governamentals: la Reforma Laboral és insuficient i millorable, la Llei Mordassa s’hauria d’haver derogat, la Llei d’Habitatge, una necessitat urgent, s’ha posposat fins al final de la legislatura. Ens hem pronunciat per l’impost a les grans empreses i favorables a una reforma fiscal progressiva. Hem demanat amb insistència pujades salarials que compensen a l’alça dels productes bàsics provocada per la inflació. Possiblement, totes aquestes mancances estan en l’origen de la desmobilització de l’esquerra i la falta d’interés des dels sectors populars per a reivindicar unes mesures que cobrisquen les necessitats de la majoria i, en especials, de les classes més desafavorides.
Davant la convocatòria d’eleccions generals per al mes de juliol, des de la Intersindical Valenciana volem assenyalar que no som equidistants. La nostra decepció davant el Govern de coalició no pot ocultar que l’alternativa electoral que es perfila en l’horitzó pot ser molt pitjor. Per a detindre aquesta onada conservadora i neofranquista és necessari despertar i emprendre el camí de la mobilització. Des del món sindical i del treball fins als diferents moviments socials banderers del progrés i sensibles davant les desigualtats, tenim la responsabilitat de moure’ns per a detindre el seu avanç.
En aquest sentit, la mobilització electoral és una arma que podem utilitzar. Les forces dretanes són disciplinades i acudiran a votar. Des de l’esquerra també podem utilitzar el vot per a frenar la involució. En qualsevol cas, no existeixen dreceres i hem de ser conscients que aquesta opció, sent important, no significa res més que un primer pas per a poder recuperar una iniciativa que ara està en mans de la dreta. Un triomf de l’esquerra és el primer esglaó per a construir una aliança àmplia dins del camp popular que ajude a respondre des de baix a les diferents mesures i provocacions que, sens dubte, haurem d’afrontar en els pròxims mesos.
Defensar les llibertats, els drets adquirits, els diferents sectors públics que aspiren a destruir i privatitzar és una àrdua tasca per a frenar la involució neoliberal i reaccionària. Per a frenar el seu avanç totes les voluntats i tots els vots són necessaris. Plantarem cara.
Normes d'ús