Pensades
Per què es cremen els boscs valencians?
Tornem a plorar per la nostra terra. Sentiments de ràbia, de profunda tristesa s’instal·len als nostres cors i la raó ens diu que cal actuar, que cal canviar aquest model capitalista devastador que destrueix les persones, retallant els seus drets fonamentals, i la naturalesa per a l’enriquiment d’uns quants.
Una vegada més assistim al trist espectacle de veure que es cremen els nostres boscs, el nostre patrimoni natural, les terres de què un dia haurien de gaudir els nostres fills i filles. Milers i milers d’hectàrees calcinades, que en el cas hipotètic que volgueren recuperar-se, tardarien anys a tornar a ser aquest espai de bellesa i harmonia que només la naturalesa verge és capaç d’oferir-nos.
Després de 17 anys en el govern ens deixaran un país completament arruïnat i devastat
Es cremen els boscos i les pèrdues econòmiques són incalculables: minva de reserves hídriques, ja escasses per si mateixes, reducció d’emissions d’oxigen a l’atmosfera i contaminació creixent, danys a l’agricultura, cases destrossades, risc de vides humanes, risc nuclear –sort que van funcionar els generadors de gasoil perquè, si no, estaríem en l’escenari de Fukushima–, desaparició d’espècies vegetals i animals, etc.
I quina lectura en fem, d’aquest lamentable escenari? Una vegada més es pretén disfressar amb fal·làcies una realitat evident. Per què anomenem accident la conseqüència d’unes polítiques nefastes incapaces de previndre, ni d’actuar amb rapidesa, eficàcia i eficiència quan és necessari? Açò que ara ocorre és sens dubte una tragèdia, però que ningú no vulga enganyar-nos, perquè, senyors i senyores, la catàstrofe que ara s’està produint, no era inevitable. Ací hi ha una responsabilitat política que la ciutadania ha de denunciar i reclamar amb contundència si, una vegada per sempre, assumim la responsabilitat que com a éssers socials ens corresponen.
Qualsevol persona mitjanament assenyada sap que la prevenció dels incendis forestals es basa, d’una banda, a evitar que es produïsquen i, de l’altra, a minimitzar-ne les conseqüències una vegada que s’han iniciat. Per a evitar que es produïsquen són necessàries, d’una banda, campanyes educatives i informatives dirigides a la població en general i a determinats sectors en particular, que eviten situacions de risc. De l’altra, i aquesta és la fonamental, és imprescindible una bona planificació de les masses forestals i de la seua cura. Tothom sap que no és el mateix repoblar amb pins, planta piròfita com poques, que multiplica els efectes del foc, que amb arbres i plantes autòctones (carrasca, etc.) molt millor adaptats al clima propi de la zona i amb menor poder combustible. També és de domini popular que cal obrir tallafocs i pistes forestals i que cal netejar periòdicament els boscos. Totes aquestes mesures ajudarien a previndre i reduir la velocitat i propagació d’un incendi forestal.
Ara bé, per a tot açò calen diners, com també cal preveure fons per a extingir-los. Diners per a formar personal especialitzat, amb recursos suficients, planificar una bona coordinació entre tots els organismes que han de participar en les tasques d’extinció, organitzar la societat civil, entre moltes altres accions. Ja estan apareixent en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials denúncies d’alcaldes i persones que hi han participat de prop sobre la falta de mitjans i deficiències organitzatives.
Doncs sí, els nostres governants també ho saben, però els importa un rave. El passat estiu, l’oposició parlamentària va denunciar en les Corts i en tots els mitjans la intenció del govern del PP reduir les plantilles de les brigades forestals d’emergència en un 70% –de 445 persones a 100, i aquests a més amb caràcter discontinu–. Ningú no en va fer cas. La crua realitat és que la conservació del patrimoni natural els importa molt poc. La Fórmula 1, el Circuit de Xest, la visita del papa, etc., eren i continuen sent molt més importants per a uns governants que han perdut la dignitat i la vergonya, i que després de 17 anys en el govern ens deixaran un país completament arruïnat i devastat. La nostra costa i zones pròximes estan farcides de construccions esgarrifoses i deshabitades la major part de l’any, fruit d’una especulació immobiliària que ens està duent a tots a la ruïna, mentre uns pocs guarden quantiosos capitals en paradisos fiscals. I els nostres boscs calcinats, sense vegetació, sense fauna , sense vida.
Podem endeutar-nos i demanar ajuda per rescatar a la banca, però ni tenim ni busquem recursos per conservar la nostra terra, font de riquesa natural i economia sostenible, únic element base de la vida que ens posa en contacte amb nostre ser i estar al món. Aquells que presumeixen de valenciania i que ens governen des de fa 17 anys, estan propiciant amb les seues polítiques la destrucció del major patrimoni d’aquestes terres valencianes, la immensa riquesa que es deriva d’una terra incommensurable en la varietat i bellesa de paisatges naturals, i en la multitud d’espècies vegetals i animals que la poblen. Fins quan ho permetrem?
M. Ángeles Llorente és la directora de l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella i membre del Secretariat d’Intersindical Valenciana.
Comentaris
Además de la culpa de la Administración
(que tú ya has indicado), he llegado a pensar ciertas ideas (no se si serán animaladas…) “Que la mafia de cada zona es la que quema el monte”. En la Comunidad Valenciana, han destrozado toda la costa, llenándola de apartamentos y hoteles, entonces necesitan que se llenen. Por tanto no quieren que la gente vaya a los pueblos y casa del campo, sino que vayan a la costa, a hacerles el negocio y sobre todo cuando hay crisis y faltan extranjeros.
En Galicia pienso que queman el monte, por el negocio de las papeleras, y está todo repoblado de eucaliptos, que crecen mas rápido.
No se si son animalados, pero a mi se me pasan por la cabeza esas ideas y pienso que en este país hay mucho monstuo que para ganar dinero les da igual la forma de conseguirlo.
Normes d'ús