Per un ferrocarril públic, de qualitat, social i sostenible
Intersindical Valenciana també reclama unes bones condicions laborals per al personal del sector ferroviari
El canvi climàtic està provocant grans desequilibris en la naturalesa. Suposa el major risc sistèmic a nivell global per al futur pròxim ja que l’escalfament global augmenta de forma accelerada. Davant aquesta realitat, hi ha una sèrie de compromisos estatals adquirits en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica 7/2021 del 20 de maig, així com en els objectius de desenvolupament sostenible presents en l’Agenda 2030, aprovada en 2015 en l’Assemblea de les Nacions Unides. Concretament, l’objectiu 11 fa referència a les ciutats i àrees metropolitanes que representen el 70% de les emissions de carboni mundials i més del 60% de l’ús de recursos. Aquest fet, està empitjorant la contaminació de l’aire i el creixement urbà descontrolat.
En aquesta línia, l’Organització Meteorològica Mundial assenyala que el ritme d’escalfament que s’està aconseguint és preocupant i que les mesures empreses són insuficients per a contindre l’augment de les temperatures.
Sabem que la major font d’emissions de diòxid de carboni procedeix de la combustió del carbó, petroli i gas, produïts en gran part pels vehicles i, per tant, les polítiques han de ser coherents i apostar clarament per la mobilitat sostenible. En conseqüència, les inversions en infraestructures han de ser fruit d’una reflexió calmada, basada en dades, en anàlisis tècniques i d’acord amb els principis de sostenibilitat promulgats per la Unió Europea, per a fomentar formes de desplaçament sostenibles com caminar, la bicicleta o el transport públic.
En aquest sentit, el tren es configura com la millor alternativa a l’hora de desplaçar-se entre ciutats i fa una gran funció vertebradora del territori. Contradictòriament, el mal servei de rodalia ha tancat l’any 2021 amb menys de 9,5 milions d’usuàries i usuaris a diferència de fa 12 anys que comptava amb 24 milions. És evident que les polítiques de transport ferroviari han anat orientades a la privatització, destinant grans quantitats de diners públics a la construcció de línies d’alta velocitat, en detriment de les línies convencionals que són les que utilitzen més del 95% de les persones, així com a la construcció de grans infraestructures que actuen com a crida a la utilització del transport individual. Són usuàries i usuaris que ha perdut el tren i ha guanyat la carretera.
Aquest deteriorament dels serveis públics i de la vertebració del territori ha contribuït a l’aïllament de les zones rurals. Les persones que viuen en les zones rurals necessiten desplaçar-se per a accedir als serveis de primera necessitat (educació, sanitat…) i als centres de treball. El tren és un mitjà de transport necessari per a mantindre la població juvenil en les zones rurals. A més, el transport públic pot ser una opció perquè les dones que pateixen violència de gènere o les persones en situació vulnerable puguen accedir a la inserció sociolaboral, element imprescindible en la seua recuperació integral.
El ferrocarril és, amb diferència, el mitjà de transport menys emissor de gasos amb efecte d’hivernacle així com el millor instrument de mobilitat per a mitigar els efectes del canvi climàtic. També és un dels més eficients des del punt de vista energètic. És per això que ha de ser la base de la mobilitat en la situació climàtica en la qual ens trobem. El transport per carretera, el marítim o l’aeri haurien de quedar en un segon terme.
Per a aconseguir tots aquests objectius és necessari augmentar les inversions en ferrocarril convencional i prioritzar-les enfront de projectes faraònics i elitistes. Una de les mesures fonamentals és la millora de l’accessibilitat al tren i l’eliminació de les barreres d’accés, tant a nivell físic com econòmic. Per això, cal establir tarifes assequibles per la població en general i tarifes socials per als col·lectius més vulnerables.
Una altra de les mesures que proposem és la d’adaptar els vagons amb espais per a les bicicletes o disposar de seients abatibles que permeten viatjar amb bicicleta amb garanties, fomentant així formes de desplaçament sostenibles i totalment compatibles.
D’altra banda, és necessari impulsar decididament el transport de mercaderies per ferrocarril que en els últims anys ha patit una gran caiguda. Per això, cal destinar recursos econòmics que milloren i reactiven les infraestructures existents, ja que la majoria es troba en pèssimes condicions.
Fomentar la intermodalitat ha de ser també un objectiu a curt termini, ja que els trens consumeixen menys combustible per tona/quilòmetre que els camions. Enviar les mercaderies per ferrocarril és una alternativa més ecològica que el transport per carretera, alhora que es fomenta el consum de proximitat.
Resulta també necessària l’electrificació de les línies de la xarxa bàsica ferroviària i la introducció de sistemes lliures d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, a més de la utilització de les energies renovables per als serveis i instal·lacions ferroviàries de les empreses públiques.
Com a sindicat de classe que som, no podem oblidar-nos de les condicions laborals del personal del sector ferroviari. El treball ha de ser una de les fonts que alimenten la salut integral de les persones, i aquesta no la podem deslligar de la salut ambiental. Reclamem, en conseqüència, ocupació pública de qualitat, estable i amb drets laborals reconeguts per a les ferroviàries i els ferroviaris, així com un augment dels recursos materials i de personal.
Finalment, hem de reivindicar el bitllet únic multimodal, tot un repte de coordinació i consens, i també una aposta per millorar el servei, reduir les tarifes i desembossar els serveis, per millorar així la qualitat del servei i l’atenció a les usuàries i usuaris.
Des de la Intersindical Valenciana donem suport a les iniciatives que han sorgit en l’any Internacional del Ferrocarril, a la Coordinadora Estatal per un ferrocarril públic, social i sostenible, així com a la resta d’organitzacions implicades en la lluita. Fem patent la nostra aposta perquè aquest siga veritablement un servei per a la ciutadania, independentment de la situació geogràfica, el poder adquisitiu, les qualitats físiques, gènere i edat, respectuós amb el medi ambient.
Normes d'ús