Per uns serveis públics i de qualitat
La pandèmia que patim ha evidenciat la necessitat de comptar amb uns serveis públics de qualitat. Cal apostar per la dignificació de la funció pública.
La crisi de la covid-19 ha fet palés allò que sempre hem dit: els serveis públics són essencials per garantir els pilars bàsics de l’estat de benestar de la societat i element clau per l’efectivitat del principi d’igualtat d’oportunitats. No és difícil imaginar què hauria passat en la situació actual de pandèmia, si no haguera existit la sanitat pública universal i gratuïta i la sanitat privada haguera hagut de gestionar individualment i col·lectivament la crisi sanitària. El mateix podem dir de la resta de serveis públics, que també han jugat un paper transcendental, encara que més discret a efectes d’opinió pública: emergències, educació, administració pública, justícia i serveis socials. Probablement, ara estaríem davant d’una catàstrofe sanitària i social de dimensions insospitades que faria trontollar els fonaments del mateix Estat.
Afortunadament, aquest no és el cas. Plantejar, però aquesta situació extrema ens resulta gràfica a l’hora d’afirmar que dotar la nostra societat d’uns serveis públics de qualitat no és un luxe, és una necessitat inqüestionable. Refermar-nos en la defensa dels serveis públics no té altra finalitat que desmuntar el discurs neoliberal que els servis públics constitueixen una despesa pública insostenible i que cal donar pas a fórmules que passen per la privatització o la col·laboració pública i privada en la gestió. Discurs que va acompanyat, sempre, per polítiques de desmantellament dels actuals serveis públics, per així generar artificialment un estat d’opinió favorable a les seues tesis i, de pas, fer negoci amb els nostres drets.
Doncs bé, establida aquesta premissa, cal fer èmfasi en la condició que els serveis públics han de ser de qualitat. Perquè si és ben cert que en aquesta crisi hem disposat d’uns bons serveis públics, no ho és menys que les dimensions de la crisi els han desbordat. En part, com a conseqüència del caràcter extraordinari de la crisi sanitària i en part, però, atribuïble a l’acció de governs que, pressionats per les directrius econòmiques internacionals sobre reducció del dèficit públic, han aplicat polítiques de retallades pressupostàries que han afectat greument la dotació d’infraestructures i de personal, minvant.
Una constatació de fets que ens porta, de nou, a plantejar la hipòtesi que podem tornar a assistir a una ofensiva dels poders fàctics exigint mesures de control i reducció de la despesa pública, semblants a les aplicades en 2008. Davant d’aquesta opció, la resposta social i la de la Intersindical Valenciana ha de ser just la contraria: exigir una major dotació pressupostària pels serveis públics, perquè els volem de qualitat i, perquè la situació de crisi sanitària i social està lluny de ser superada.
A més a més, cal exigir la reversió a la gestió pública de serveis públics privatitzats o concertats, perquè és garantia de qualitat en les prestacions i, perquè, com ha quedat acreditat en l’àmbit de les residències de persones majors, la gestió privada o concertada ha estat un absolut fracàs, en prioritzar el benefici empresarial per davant dels interessos de les usuàries i usuaris.
Per últim, cal apostar per la dignificació de la funció pública i, en particular per les empleades i els empleats públics, que han demostrat una vocació de servei fora de tot dubte; afrontant de forma espontània i voluntària, col·lectivament i individualment, les necessitats assistencials de la població en una situació certament precària i sobrepassant moltes vegades allò que seria humanament exigible.
Tot sense necessitat de promeses de premis o medalles. Les treballadores i treballadors públics no volen gestos de reconeixement, volen accions concretes que milloren la seua capacitat d’exercir les seues funcions i un respecte a les seues condicions laborals; començant pel reconeixent a l’estabilitat en el seu lloc de treball, convocant veritables processos de consolidació del personal en abús de la temporalitat; tal com recomana la jurisprudència del TJUE.
Normes d'ús