Prou d’agressions a les treballadores i treballadors
Intersindical Valenciana rebutja el “III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva” signat per CCOO, UGT i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME
Els signants insisteixen en les retallades recollides en anteriors acords i en la reforma laboral del PP: moderació i congelació salarial, ocupació precària, subcontractacions i externalitzacions, flexibilitat i mobilitat funcional, distribució irregular de jornada, inaplicació o
no ultraactivitat dels convenis, penalització de l’absentisme laboral, etc ... -
Ja en l’any 2012 vam manifestar que el II Acord signat per als anys 2012-2014 era una nova retallada als nostres drets i deixava als treballadors i a les treballadores en mans de la patronal. Lamentablement, el “III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2015, 2016 i 2017” signat per CCOO i UGT amb la CEOE i la CEPIME continua en aquesta línia de pacte social amb el capital, amb qui s’han aprofitat de l’anomenada crisi per fer recaure els seus efectes sobre les persones treballadores, retallant drets que havien costat anys de lluita aconseguir.
Per què rebutgem aquest nou pacte social?
Des de la Intersindical Valenciana considerem que aquest tipus de pactes no beneficien a les persones treballadores i el que cal fer és lluitar per anul·lar els efectes negatius que han suposat les Reformes Laborals i els nombrosos acords signats per aquests sindicats amb Patronal i Governs, que no han servit (malgrat els pomposos noms amb què els denominen) més que per desmantellar drets laborals, augmentar l’atur i la precarietat laboral i congelar els nostres salaris. Des de la Reforma de les Pensions, per la qual van acordar augmentar l’edat de jubilació i reduir la quantia de les nostres pensions, fins a les múltiples Reformes Laborals que hem patit.
Lluny d’això, s’han limitat a mantenir mesos i mesos de reunions de saló, fugint de la necessària mobilització social per forçar el canvi necessari i recuperar els nostres drets.
El nou Acord signat no millora les condicions de treball de les persones treballadores,
no recupera el poder adquisitiu dels nostres salaris (tot i que vam guanyar un 28% menys que la mitjana europea), no frena les externalitzacions i la privatització de serveis públics, no genera ocupació estable i indefinit, no acaba amb les contractacions en precari, no garanteix la igualtat, ni la seguretat i la salut en el treball. És, en definitiva, un Acord que -en lloc de combatir-les - aprofundeix en les tesis capitalistes defensades i aplicades en els darrers anys.
Per tot això, la Intersindical Valenciana rebutja aquest nou Acord amb la patronal i apostem per una mobilització general que es fixe com a objectiu la recuperació del poder adquisitiu dels nostres salaris, recupere els drets arrabassats en aquests anys i minve el poder concedit als empresaris, garantint la igualtat efectiva entre dones i homes, aconseguint ocupació estable i amb drets i acabant amb la precarietat laboral i la pobresa a la qual han condemnat a milers de persones
1.- MODERACIÓ I CONGELACIÓ SALARIAL
Afirmen que “l’economia espanyola ha tingut un creixement del 1,4% del PIB el 2014” i que “les perspectives per a 2015 i 2016 són de consolidació de la reactivació econòmica”.
No obstant això, tot i reconèixer aquestes xifres, tornen a acordar una nova moderació salarial, quan no congelació. Recomanen un increment salarial de “fins a” l’1% “per al 2015, i de” fins al 1,5% “per 2016. I deixen en l’aire l’augment salarial per 2017,” vinculant-lo a l’evolució del PIB el 2016 i al quadre macroeconòmic del govern per 2017 “.
És a dir, estableixen una forquilla que permet a les empreses decidir si mantenen la congelació salarial o assumeixen una pujada ridícula que no compensa en absolut la pèrdua de poder adquisitiu dels nostres salaris després de cinc anys de congelació salarial a la majoria d’empreses i serveis públics.
És injustificable aquesta actitud quan, a més, els salaris mitjans a l’estat espanyol estan un 28% per sota de la mitjana europea. I la discriminació salarial és evident: segons l’OIT la mitjana de sous més alts multiplica per quatre la mitjana dels més baixos. És a dir, la majoria guanya bastant menys i una minoria cobra moltíssim més.
2.- OCUPACIÓ I CONTRACTACIONS EN PRECARI
No s’adopten mesures concretes per acabar amb el frau en la contractació temporal, en la contractació a temps parcial o en l’encadenament de contractes temporals per a un mateix lloc de treball.
Parlen de “promocionar” la contractació indefinida, però a continuació s’estableixen una sèrie de “criteris i recomanacions” que van en sentit contrari:
- Que els convenis col·lectius puguen “ampliar fins a dotze mesos la durada dels contractes per obra i servei”. És a dir, en lloc de limitar la seva durada, la qual amplien fins a 4 anys. Just el contrari del que cal fer.
- Consideren que “el contracte a temps parcial indefinit pot ser una alternativa a la contractació temporal” (validen així el que estableix la Reforma Laboral del PP del 2012). És a dir, pretenen convertir la temporalitat en alguna cosa permanent, en lloc de substituir-la per contractacions indefinides ia temps complet.
- Defensen i mantenen els “contractes formatius” per a joves, però no garanteixen la seva incorporació definitiva a l’empresa quan finalitza el contracte. Es manté així una de les causes de la precarietat laboral entre el jovent.
- Accepten “processos de reestructuració” a les empreses, bastándoles la “explicació i justificació” de l’empresari per admetre “suspensió de contractes” (acomiadaments) o “reducció temporal de jornada” (el que comporta reducció de salari).
3.- EXTERNALITZACIÓ I SUBCONTRACTACIÓ
En lloc d’oposar-se frontalment a l’externalització i la subcontractació, es limiten a “considerar necessari el compliment de l’art. 74 de l’Estatut dels Treballadors”, que versa fonamentalment sobre la necessària informació als sindicats i requisits a complir per les empreses.
Amb això no es garanteix que es mantinguen les càrregues de treball, l’ocupació i els salaris dignes. Al contrari, estem assistint al continu desmantellament de les empreses públiques, a l’externalització dels serveis ia la substitució d’ocupació estable per ocupació en precari.
4.- DISTRIBUCIÓ IRREGULAR DE LA JORNADA I TEMPS DE TREBALL
- Plantegen “promoure en els convenis l’ordenació flexible del temps de treball [...] per tal d’aconseguir una millor adaptació a les necessitats de les empreses”. Per a això, defensen el “còmput anual i la distribució irregular de la jornada”.
És a dir, tornen a acceptar les tesis empresarials en aquesta matèria, en lloc de defensar l’estabilitat a la jornada i el compliment dels calendaris laborals pactats.
I a més, ho deixen en mans dels propis empresaris:
- “Que l’empresari pugui distribuir irregularment un 10% de la jornada anual ordinària, i poden afectar a la jornada màxima setmanal o mensual i als horaris diaris”.
- “Que l’empresari dispose d’una borsa d’hores a l’any, en què podrà alterar la distribució prevista en el calendari anual”.
Aquestes mesures, no només dificulten la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, sinó que a més, entorpeixen l’aplicació de la corresponsabilitat entre les i els treballadors en el model de les cures, potenciant un patró de jornada laboral adaptada a la productivitat i benefici empresarial, i no a la millora de les condicions laborals i de vida dels que treballem.
5.- FLEXIBILITAT INTERNA I MOBILITAT FUNCIONAL
- Accepten les tesis empresarials afirmant que “els convenis haurien de disposar la flexibilitat interna com una eina per facilitar l’adaptació competitiva de les empreses”.
No s’estableixen, però, mecanismes de control, informació i acord previ abans d’adoptar aquest tipus de mesures. I ja sabem l’ús que d’elles fan les empreses. Un cop més, assumeixen la “competitivitat” capitalista per sobre dels drets de les persones treballadores i d’unes relacions laborals justes i transparents.
- En lloc de lluitar pel reconeixement i la professionalitat de les persones treballadores i pel dret a la promoció interna, defensen la “mobilitat funcional com a mecanisme de flexibilitat interna” i “recomanen que els convenis col·lectius prevegin la realització de funcions diferents a les pertanyents al grup professional [...] i l’establiment de “la polivalència funcional”.
6.- IGUALTAT? ... EN FUNCION DE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL
Diuen “compartir la necessitat de promoure la igualtat en termes de sexe, edat, orientació sexual, nacionalitat, origen racial o ètnic, discapacitat, conviccions religioses [...] i avançar en la conciliació de la vida personal, laboral i familiar”.
No obstant això, no estableixen cap mesura concreta d’obligat compliment que serveixi per aconseguir aquests objectius i acabar amb la discriminació i els incompliments existents en aquestes matèries. Al contrari, vinculen tot això a una “major competitivitat de les empreses”.
7.- SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL: ACABAR AMB ELS PLUSOS PER TOXICIDAD, PENOSIDAD I PERILLOSITAT?
No només no estableixen mesures concretes per evitar els riscos laborals, sinó que afirmen que “haurien d’evitar en els convenis compromisos relatius a plusos de toxicitat, penositat o perillositat”.
Tota una concessió a la patronal quan incompleix de manera significativa les normes sobre prevenció, seguretat i salut en el treball.
8.- INCAPACITAT TEMPORAL I ABSENTISME
Assumeixen els plantejaments de la patronal i els prejudicis que culpabilitzen les persones treballadores per emmalaltir o accidentar-se en el treball:
- Proposen “racionalitzar (¿reduir?) Els complements de la prestació pública per Incapacitat Temporal per Contingències Comunes [...] vinculant a reduir els índexs d’absentisme en l’empresa”.
- Es s’excusen en el que denominen “absentisme injustificat” per justificar que en els convenis es “s’estableixen mecanismes de seguiment, avaluació, mesures correctores i de control”.
Considerem injustificable considerar les absències per malaltia com un problema de competitivitat de les empreses (alguna cosa que les estadístiques desmenteixen), acceptant tesi economicistes que pretenen que les persones treballadores renunciïn al seu dret al temps necessari per recuperar la seva salut.
9.- INAPLICACION DE CLÀUSULES DELS CONVENIS I DE LA ULTRAACTIVITAT
De nou utilitzen el xantatge del “manteniment de l’ocupació” per justificar “l’establiment en els convenis de clàusules d’inaplicació de les condicions laborals fixades en conveni [...] com a instrument de flexibilitat interna”. Ja ho van fer en l’anterior Acord de 2012 i va ser incorporat a la nefasta Reforma Laboral imposada posteriorment pel PP.
Això suposa una greu inseguretat jurídica per als treballadors i les treballadores, que veuen com els drets laborals acordats en conveni poden ser vilipendiats a criteri de la patronal de torn.
D’altra banda, segueix sense garantir-se la ultraactivitat dels convenis, una cosa que va acabar per fulminar la Reforma Laboral del PP, i es limiten a meres “recomanacions” sobre el que denominen “bona fe negocial” i al possible establiment de “acords parcials sobre matèries concretes [...] fixant una vigència temporal dels mateixos “.
ÉS UN ACORD QUE NO MILLORA LES CONDICIONS DE TREBALL I NO RECUPERA ELS DRETS arrabassats les persones treballadores
Com dèiem a l’inici d’aquest comunicat, aquest nou Acord no millora les condicions de treball de les persones treballadores, no recupera el poder adquisitiu dels nostres salaris, no frena les externalitzacions i la privatització de serveis públics, no genera ocupació estable i indefinit, no acaba amb les contractacions en precari, no garanteix la igualtat, ni la seguretat i la salut en el treball. És, en definitiva, un Acord que -en lloc de combatir-les- aprofundeix en les tesis capitalistes defensades i aplicades en els darrers anys.
Per tot això, la Intersindical Valenciana rebutja aquest Acord amb la patronal i apostem per una mobilització general que es fixe com a objectiu la recuperació del poder adquisitiu dels nostres salaris, recuperi els drets arrabassats en aquests anys i minve el poder concedit als empresaris, garantint la igualtat efectiva entre dones i homes, aconseguint ocupació estable i amb drets i acabant amb la precarietat laboral i la pobresa a la qual han condemnat a milers de persones.
En això estem compromesos els homes i dones de la Intersindical Valenciana i en això estem disposats a caminar al costat de les organitzacions sindicals i socials disposades a defensar-lo.
Normes d'ús