Un centenar d’organitzacions reclamen una representació sindical real i democràtica en la negociació col·lectiva en les Administracions Públiques
La Plataforma EBEP 36.3 denuncia que les diferents administracions públiques estan aplicant una interpretació errònia i interessada de l’article 36.3 del EBEP pel que fa a la constitució de les meses generals de negociació en les administracions públiques que clarament beneficia als sindicats CC OO, UGT i CSIF.
Un centenar d’organitzacions sindicals que compten amb més del 40% de la representació en les administracions públiques de l’estat han constituït la Plataforma EBEP 36.3 amb el principal objectiu d’acabar amb l’actual monopoli sindical, que es recolza en una interpretació errònia i restrictiva de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), i que suposa que milers d’empleats públics no es troben representats de manera justa i democràtica en les Meses Generals de Negociació estatal, autonòmiques i locals.
En l’acte de presentació es va explicar que, en l’actualitat i arran d’una sentència del Tribunal Suprem de març del 2018, les diferents administracions públiques estan aplicant una interpretació errònia i desvirtuada de l’article 36.3 del EBEP pel que fa a la constitució de les meses de negociació en les administracions i entitats públiques que clarament beneficia als sindicats CC OO, UGT i CSIF.
Aquesta situació comporta l’exclusió sistemàtica de la participació en les Meses Generals de Negociació de les Administracions Públiques d’altres organitzacions sindicals que obtenen en aquests àmbits un suport electoral suficient, i en molts casos superior a l’obtingut per les organitzacions sindicals esmentades. Tot açò suposa de facto l’exclusió dels legítims representants que han sigut triats directament pels empleats públics en benefici d’aquests sindicats afavorits, arribant en alguns casos, al marge de la decisió dels electors, a l’aberrant situació de formar part de les meses de negociació en algunes administracions locals per imperatiu legal sense haver concorregut a les eleccions sindicals.
Per a les organitzacions aquesta realitat dificulta moltíssim, i de manera injusta, l’acció sindical de les organitzacions professionals i sectorials, molt majoritàries en algunes administracions públiques, abocant en la pràctica a la desaparició a curt o mitjà termini de l’actual teixit sindical independent davant la limitació d’òrgans d’expressió i participació. La Plataforma creu que “no s’està garantint la voluntat dels empleats públics expressada lliure i democràticament en les urnes electorals sindicals per a triar als seus representants en les meses de negociació de les seues condicions laborals”.
Així mateix, aquesta situació va totalment en contra dels postulats que es defensen en tots els àmbits d’una democràcia més participativa. Aquest postulat de participació perd valor quan només es reconeix una representació dels treballadors a unes organitzacions sindicals mitjançant llei (o sentència en aquest cas) al marge del suport real en els centres de treball. D’aquesta manera, com denuncia la Plataforma, s’està “empobrint” la representació, la participació i, per tant, la qualitat dels acords que es puguen aconseguir en l’àmbit de la negociació de les administracions publiques.
La Plataforma reclama la reforma de l’apartat tercer de l’article 36 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic a fi que s’establisca que per a la negociació de totes aquelles matèries i condicions de treball comuns al personal funcionari, estatutari i laboral de cada Administració Pública, les Meses Generals que es constituïsquen ho facen prenent en consideració els resultats obtinguts en el conjunt de les eleccions als òrgans de representació dels empleats públics compresos en el corresponent àmbit de negociació. D’aquesta manera, estaran representades en aquestes Meses Generals les organitzacions sindicals que hagen obtingut el 10 per 100 del total de representants electes triats en el conjunt dels òrgans de representació de personal funcionari, estatutari i laboral de l’administració pública corresponent.
D’altra banda, tot i que es tracta d’un tema complex i que podria fer l’efecte de ser una simple disputa entre sindicats, La Plataforma deixa clar que el que està en joc és la democràcia sindical en les administracions públiques, que no pot ser substituïda per una dictadura sindical que obvia la voluntat que milers d’empleats públics han expressat amb el seu vot en les urnes.
En l’acte de presentació de la Plataforma també es va donar a conéixer l’estudi jurídic realitzat per la catedràtica de Dret del Treball i Seguretat Social, Remedios Roqueta Buj, de la Facultat de Dret de la Universitat de València. L’estudi deixa clar que hi ha un desajustament manifest i una inadequació en la forma en que es constitueixen de les Meses i que cal un canvi legal per tal d’evitar les situacions esmentades.
La Plataforma EBEP 36.3 la constitueixen més de 100 organitzacions sindicals independents amb representació dins de l’administració pública de l’Estat, CC AA i Administracions Locals, així com en tots els sectors d’aquesta (AGE, sanitat, ensenyament, hisenda, seguretat i emergències, etc ), entre les quals es troba la Intersindical Valenciana. Actualment totes juntes tenen una representació de més del 40% de la representació sindical en les administracions públiques.
Normes d'ús