Vigília de protesta per la manca de mesures contra el canvi climàtic
Una sèrie d’organitzacions, entre les quals està la Intersindical Valenciana, ha organitzat hui 12 de novembre una mobilització per revindicar el tren com a mitjà de transport sostenible
La COP26 es troba a punt de finalitzar i, igual que a les anteriors, se segueixen sense concretar mesures decidides que reduïsquen els efectes de gasos hivernacle per tal de poder avançar en la lluita contra l’emergència climàtica a la qual ens trobem immerses.
Com a acció de protesta en aquest sentit, des de la Intersindical Valenciana, el Sindicat Ferroviari de la Intersindical Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, l’Aliança per l’Emergència Climàtica, la Plataforma del País Valencià per un tren social i sostenible que vertebre el territori i refrede el planeta, Indignats amb Renfe, Usuàries del Tren Valencià i la Plataforma de defensa del ferrocarril de la CGT es realitzarà un acte simbòlic que consistirà en una vigília per tal de reivindicar una major implicació i una aposta decidida per un tren de proximitat i llarga distància convencional, així com el transvasament de mercaderies de la carretera al ferrocarril.
La vigília tindrà lloc hui divendres dia 12 a les 19:00 hores enfront de l’Estació del Nord de València.
A continuació, s’adjunta el comunicat de la Coordinadora Estatal per un Tren Públic, Social i Sostenible:
Després de l’Acord de París hi ha pocs avenços per frenar el canvi climàtic
El tren contribueix de forma potent a la transició ecològica justa.
Davant l’emergència climàtica, el ferrocarril, junt a la marxa a peu, els desplaçaments amb bicicleta i un canvi radical en l’ordenació del territori, a més de prendre els altres modes de transport com a complementaris, proporciona una potent solució d’acció urgent, tant a Espanya, com al conjunt de la Unió Europea i a la resta del món. Per això, la Coordinadora Estatal pel Tren Públic, Social i Sostenible, formada per un ampli ventall d’organitzacions i col·lectius ecologistes, sindicals, socials, veïnals, juvenils, del món rural, a més de persones consumidores i usuàries, i organitzacions polítiques, denuncia la possibilitat d’un fracàs de la COP26 que s’està fent a Glasgow.
Davant l’emergència climàtica s’exigeix a tots els països del món que alineen els objectius de reducció d’emissions d’acord amb el que marquen els científics i les científiques del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, IPCC.
Aquest any 2021 va ser declarat Any Europeu del Ferrocarril a la UE, suposant açò una oportunitat per rellançar i posar en primera línia de prioritats la defensa del ferrocarril com a mitjà de transport públic al servei de les persones i mediambientalment sostenible. A Espanya partíem d’una situació deplorable, els governs successius del PP i PSOE havien realitzat durant molts anys una política de transport ferroviari orientada a la seva liberalització i privatització destinant ingents quantitats de diners públics a la construcció de línies d’alta velocitat, abandonant les inversions a les línies ferroviàries normals/convencionals utilitzades pel 96,2% de les persones que se serveixen el tren.
Alhora, l’acció climàtica actual, estatal, europea i mundial continua sent insuficient per afrontar l’emergència climàtica. L’Acord de París va contemplar limitar l’augment de temperatura global per sota de 2ºC i continuar esforços per no superar 1,5ºC, de manera que s’evitessin els pitjors impactes ambientals, socials i econòmics del canvi climàtic. Tot i això, amb els compromisos presentats fins ara per alguns països, que no tots, superaríem, el 2100, un increment de 3ºC en la temperatura del planeta.
La progressiva disminució de serveis ferroviaris als municipis de menys de 20.000 habitants ha contribuït directament a la tendència cap a la seva desaparició ja que les persones que hi viuen necessiten desplaçar-se diàriament fora de les seves poblacions i comarques per accedir a serveis de primera necessitat com l’educació, la sanitat, el
proveïment quotidià i altres recursos. Espanya necessita una xarxa bàsica ferroviària mallada, espessa, descentralitzada, accessible i amb trens assequibles, que permeti una transició ecològica justa. Aquesta justícia implica assegurar llocs de treball dignes per a totes les persones.
És sabut que la transició energètica i ecològica pot generar un volum molt important de llocs de treball, però cal una planificació adequada que s’anticipe als canvis, garantint que ningú quede enrere. Són necessaris canvis sistèmics profunds per descarbonitzar l’activitat productiva i assolir la neutralitat d’emissions globals, si és possible abans del 2040. Les solucions tecnològiques existeixen, però el canvi a què ens enfrontem és més profund que simplement substituir unes tecnologies per unes altres. És necessari actuar sobre tots els sectors, i prioritàriament sobre el transport, l’energia i la indústria. També són necessàries accions en agricultura, alimentació, edificació, usos del sòl, així com en boscos, aiguamolls, mars i altres embornals naturals.
La magnitud de la inversió necessària és enorme, però els costos econòmics, ecològics i socials de no actuar, amb la intensitat necessària, són encara més grans que els d’adoptar les mesures destinades a frenar i revertir el procés del canvi climàtic. Hi ha punts de no retorn, dels quals no estem gaire allunyats. L’IPCC i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ens orienten sobre la magnitud de la reducció d’emissions globals que necessitem per a aquest repte, de l’ordre del 7,6% anual durant aquesta dècada molt allunyat de les tendències d’emissions actuals .
En aquest context, les plataformes pel tren se sumen a la crida d’accions urgents per reduir la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, evitant un escalfament global superior a 1,5⁰C, protegint la biodiversitat i el medi ambient i avançant en la transició a sistemes alimentaris sostenibles, agroecològics i de ramaderia i agricultura familiar.
Cal vincular la lluita climàtica a l’agenda 2030 de les Nacions Unides avançant en el compliment ple dels drets humans, millorant la salut humana i protegint la infància, així com altres col·lectius vulnerables.
Finalment es destaca que moltes de les actuacions i projectes que avui coneixem a Espanya, en matèria de transport, imposen grans infraestructures, responent irresponsablement a models obsolets que contribueixen a l’escalfament global. És evident que resulta indispensable una major consciència i comprensió de la realitat d’emergència climàtica actual per part dels governs i les administracions públiques, també a l’àmbit del carrer, ja que davant d’aquesta emergència són inevitables canvis en les nostres formes de vida, producció, consum i mobilitat, on s’hi inclou l’aposta real pel tren públic, social i sostenible, que, a més de contribuir a l’equilibri social i territorial, refrede el planeta.
Normes d'ús