Opinió
Que no ens pare res
Article d’Eva López, Acció Sindical Intersindical Salut
Quatre dies després de la terrible dana del 29 d’octubre, la Conselleria de Sanitat ens va citar per a donar-nos, com sempre, una informació plena de llacunes i incògnites. Entre els punts de l’ordre del dia, qüestions com ara una reunió amb els Serveis de Prevenció o la creació d’un enllaç per fer possible la inscripció de voluntaris sanitaris. Mentrestant centres de salut com els Catarroja, Paiporta, Aldaia, Alaquàs o Picanya, entre d’altres, havien sigut arrasats per l’aigua, amb tot el que això comporta, tant per a la població com per als professionals. Sort que comptem amb grans professionals de la Sanitat i en tan sols un dia hi havia inscrites 21.000 persones voluntàries que es van duplicar en uns pocs dies. Persones que ho van deixar tot per anar a zones devastades per la dana i oferir els seus serveis: personal mèdic, d’infermeria, TCAES, zeladores. Totes i tots, de manera altruista i vocacional.
Mentre la Conselleria pensava com actuar, els nostres professionals es “van llançar als carrers” sense equips de protecció bàsics -com unes tristes botes-, sense llançadores per a anar a treballar i sense informació de possibles riscos per a la salut a causa d’aigües estancades i residuals o per ferides produïdes per vidres o restes d’altres materials. Com sempre la Conselleria va arribar tard. Tard amb la informació donada als professionals, amb l’organització i amb la dotació de EPIS.
També hem de tindre en compte que molts d’aquests professionals també han sigut víctimes de la dana. On està el suport davant d’un simple permís per força major? Així és com la Conselleria protegeix els seus treballadors i treballadores? Sembla que la Conselleria de Gómez només està preparada per a rebre serveis dels professionals, però no per a donar-los suport i seguretat. La balança, sempre a favor de l’Administració.
Aquesta Conselleria considera que ho està fent molt bé i que tot està controlat. Però la realitat és que un mes després hi ha centres que encara no donen cita prèvia. Que es realitzen controls telefònics als nostres majors. Que han hagut d’habilitar-se zones per a poder donar un mínim d’assistència, ja que la riuada ho ha arrasat tot: equips informàtics, equips de diagnòstic i recursos materials de tota mena. Les obres de reconstrucció es preveuen llargues i, mentre passen els dies, continuen les incògnites i la falta de transparència.
Per si açò fora poc, aquest equip de Sanitat ha tingut la idea genial d’ampliar el Decret llei de mobilitat (el conegut com a «Decretàs»). El personal podria ser mobilitzat a altres centres, inclús a altres conselleries de manera voluntària, i a canvi de dos tristos dies de lliurança extra. És a dir, s’han inventat l’ASI, de l’ASI, com les nines russes. Aquesta administració es “trau els decrets llei del no-res”.
Senyor Gómez, en quina realitat viu vosté? Deixe’s de fer encaix de boixets amb el personal sanitari i realitze les contractacions corresponents!!! Aquesta situació catastròfica la torna a salvar el personal sanitari, ja que mentre vostés pensaven què calia fer, el personal de sanitat “s’ha tirat al fang” per ajudar a tota la població. S’han aprofitat de la vocació dels professionals , usant el voluntariat en comptes de contractar, perquè li recorde que sí que hi ha personal en borsa. Deixe d’inventar ASI, perquè evidentment “AIXÍ ens va”. Miren la realitat, necessitem reforços en totes les zones catastròfiques. Reforços tant per als centres com per a l’assistència domiciliària. Hi ha moltes persones majors sense ascensor que no poden eixir dels seus domicilis; però no uns dies, sinó de manera indefinida. Deixe d’usar els professionals sanitaris com si foren fitxes d’un Tetris que només encaixen en les seues necessitats de retallades de la Sanitat Pública valenciana, i contracten. La borsa d’ocupació està plena de professionals d’Infermeria, TCAES, Zeladors, Personal Administratiu… Si no tenen metges, hi ha diverses qüestions que podrien tindre en compte. La primera, tracten millor al personal perquè no fugisquen a altres comunitats. En segon lloc, paguen mòduls i deixen d’explotar el personal que no fa més que deixar-se la pell a canvi de res.
Vivim una situació límit semblant a la que vam patir durant la pandèmia de covid. La Conselleria no ha aprés res. Continuem sense protocols d’emergència davant grans catàstrofes, no hi ha organització i, el més important, tot açò s’està salvant gràcies a l’enorme qualitat personal i professional del personal sanitari. La Conselleria viu en un món irreal, no veuen la realitat. Per això, per homenatjar els i les professionals de la nostra Sanitat, cantem els versos següents:
“que res ens pare, que isca de tu el millor, són temps de llum i d’amor”.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús