Amèlia Jover Velasco (Cullera, 1910-París, 1997), va ser una dona rebel i valenta que va pertànyer, entre altres organitzacions, a un grup naturista vinculat a la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), al Sindicat de Gastronomia de la CNT i a les Joventuts Llibertàries, en què va arribar a ser, en 1938, secretària general del Comité Regional.
Clara Esteve
Àrea de Publicacions i Comunicació
Així mateix, va intervindre com a oradora en els mítings d’Afirmació Juvenil Anarquista, organitzats per la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries i va escriure diversos articles per a la premsa anarquista Senderos (Boletín orgánico del Comité Regional de la FFJJ de Levante).
Després del triomf de les tropes sublevades del General Franco sobre la II República, va ser detinguda al port d’Alacant i empresonada al cinema Ideal, convertit en centre de reclusió femenina. Com que estava embarassada, va ser traslladada a l’Hospital Provincial, on va donar a llum en captivitat la filla. Amb l’ajuda de membres de la seua organització va aconseguir fugir. Va aplegar a França, però allí va ser conduïda al camp de concentració d’Argeles i després al de Bram. Per últim, aconseguí partir cap a Tunis, on es va reunir amb el seu company i on treballava al camp i ensenyava a llegir a les criatures sense escola. En 1962 es va traslladar a París, on va continuar defenent els seus ideals llibertaris. Coneguda en l’extraradi parisenc com “la dama espanyola”, es va dedicar a ajudar i donar menjar a les persones necessitades, especialment a les criatures més menudes. En els anys setanta, assistia a les reunions clandestines de la CNT a València. En els seus últims anys de vida, va col·laborar amb la Fundació Salvador Seguí de València i va assistir a diversos actes d’homenatge al Moviment Llibertari. Finalment, Amèlia Jover va morir a París el 12 de setembre de 1997. Pocs anys després, la filla, Elodia Turki-Zaragoza, va escriure una interessant biografia de sa mare que es titula “La xiqueta”, ja que així era com li anomenaven a casa de jove. En l’actualitat, el seu llegat és molt reconegut i reivindicat al seu poble natal Cullera, on fins i tot l’Associació de Dones du el seu nom.