La victòria de la selecció espanyola en el Mundial femení de futbol, el passat estiu, va ser un colp d’autoritat. Un crit d’empoderament d’un grup de dones que feia temps que reivindicaven que es reconeguera la seua tasca. Malgrat tot, el triomf va ser embrutat per la conducta impròpia de l’aleshores president de la Federació de Futbol, Luis Rubiales, durant les celebracions. Aquell episodi trist va ser la gota que va fer vessar el got. Les jugadores feia temps que s’havien mobilitzat per reclamar unes condicions laborals dignes i equiparables a les dels seus companys. Una lluita en la qual, tristament, es van trobar a soles. Ningú, en especial des de la Federació, les va prendre seriosament. Amb aquesta victòria històrica pareix que les coses estan canviant.
Equiparació salarial i avançar cap a la professionalització
El camí no ha sigut gens fàcil. Com ocorre sempre amb les pioneres, les jugadores més reivindicatives van ser assenyalades. Han sigut necessàries lluites i vagues fins a aconseguir un conveni col·lectiu que estableix un salari mínim de 21.000 euros (que augmentarà les pròximes temporades). La bretxa salarial, que en el conjunt de la societat valenciana és d’un 22,4%, en el món de l’esport (i en el futbol en concret) arriba a un percentatge aborronador. Alex Morgan, la davantera del San Diego Wave, és la futbolista que més cobra del món: 7 milions de dòlars entre fitxa i patrocinis. En canvi, els ingressos de Cristiano Ronaldo s’acosten als 200.
El patrocini esportiu femení, tot i que s’ha incrementat, a penes suposa l’1% del total. De fet, la revista Forbes va publicar fa un parell d’anys que entre els 100 esportistes millor pagats, només hi ha dos dones: les tenistes Naomi Osaka i Serena Williams.
Les qüestions salarials no són les úniques revindicacions. En el camí cap a la professionalització s’han de tindre en compte altres qüestions, com ara la millora de les infraestructures o mesures perquè no se’ls penalitze quan es queden embarassades. Una dona no hauria de triar entre ser mare o esportista d’elit.
Millor cobertura mediàtica
En aquest camí cap a la professionalització, resulta imprescindible un canvi en les prioritats dels mitjans de comunicació. Moltes vegades, com a excusa barata, s’ha dit que l’esport femení no interessa. Però la prova que això no és cert és que quan s’han publicitat grans esdeveniments, el públic ha respost. Recordem, per exemple, les més de 91.600 persones que van assistir al Camp Nou per a veure el partit entre el FC Barcelona i el Wolsburg, el 22 d’abril de 2022. Lluitem perquè aquestes fites no es queden només en anècdota.
Gràcies al talent i a l’esforç de jugadores, com ara Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Alba Redondo o la valenciana Ivana Andrés, les xiquetes del futur tindran un espill on mirar-se. La revolució ja ha esclatat en el món del futbol. Estenguem-la a la resta dels camps de la societat.