El segle XX va ser el segle de la consolidació del que s’ha denominat estat del benestar. El sistema educatiu, el sistema sanitari i les pensions es van consolidar com a drets universals que no depenien de les conjuntures polítiques partidistes, sinó que eren part dels mateixos sistemes democràtics avançats.
Lola Navarro
Coordinadora de l’Àrea d’Intersindical Inclusiva
No obstant això, no tots els sistemes de protecció social es van consolidar. Un d’aquests, el que ara ens ocupa, el sistema de serveis socials, no va córrer la mateixa sort i va passar a ser el “cosí pobre” de les garanties democràtiques. Professionals pertanyents al treball social, a la psicologia, a l’educació social i a la integració social només existien com a part de l’educació superior universitària, però sense drets adquirits en cap dels nivells administratius, local, comunitari o estatal. L’assistència social era d’arrel caritativa i estava en mans de l’Església catòlica o del voluntariat laic. Un exemple: en els anys huitanta no existien en la majoria dels ajuntaments partides pressupostàries per a contractar aquests professionals i els pocs diners que hi havia es destinaven a programes d’ajuda a persones pobres, minories ètniques o famílies marginades. Quant a l’aspecte conceptual, ni tan sols es parlava d’integració i molt menys d’inclusió social com hui es fa.
Aquesta època, per sort, ha passat i hui, en ple segle XXI, disposem al País Valencià d’un sistema que garanteix que els serveis socials no siguen una qüestió de caritat social sinó de drets adquirits en les mateixes condicions que els altres dos sistemes consolidats, el sistema educatiu i el sanitari. Aquest avanç, ara com ara, és un gran pas teòric. Però la realitat no és tan optimista i els serveis socials continuen sent la part feble de les societats democràtiques i no el “quart pilar” d’aquest estat de benestar del qual parlàvem.
Intersindical Valenciana, a través de la seua àrea Intersindical Inclusiva, defensa, en aquest nou context sociopolític on governen la dreta i l’extrema dreta, no sols mantindre, sinó avançar en els assoliments aconseguits fins ara en el País Valencià.
En què hem avançat fins ara?
Actualment, els serveis socials al País Valencià són part d’allò que es denomina el sistema públic de serveis socials (SPSS), una estructura permanent de caràcter assistencial que afecta persones treballadores i persones usuàries de tot el territori. Aquest sistema va prendre carta de naturalesa l’any 2019 amb una de les normatives més avançades en drets socials: la llei 3/2019 de 18 de febrer, més coneguda com a Llei de serveis socials inclusius del País Valencià (LSSI). Aquest nou marc normatiu convertia els drets socials en universals i essencials, més enllà de la mera discrecionalitat dels poders públics o de les ajudes caritatives fruit de situacions d’emergència social. Els serveis socials es van estructurar en diferents nivells organitzatius (atenció primària, atenció específica i atenció secundària) i els sectors als quals anaven adreçats estaven conformats per diferents col·lectius vulnerables (persones dependents, menors, migrants, persones amb diversitat funcional, persones majors, etc.). La nova normativa es basava en els estàndards internacionals més avançats, en què la idea d’inclusió substitueix fins i tot la d’integració. Si la integració continuava sent deutora de les ajudes contra la marginació social, la inclusió anava més enllà i convertia en dret subjectiu i de ciutadania en condicions d’igualtat a qualsevol persona en risc d’exclusió social.
El decret de tipologies
En aquest article ens fixarem en un dels avanços més significatius d’aquest nou marc normatiu: el decret de tipologies (Decret 27/2023 de 7 de març).
Què suposa aquest decret i perquè ens hi fixem? Aquest avanç en dret suposa una millora substancial de les ràtios de professionals (on abans es necessitava, per exemple, una educadora o educador social, ara se’n necessiten tres, donada la nova relació entre persones usuàries i professionals), una millora en els mecanismes de representació democràtiques dels centres (per exemple, s’implementen per primera vegada els consells de centre, en què les persones usuàries tenen veu i vot) i una major dotació econòmica dels serveis socials públics que, en deixar de ser discrecionals i ser estructurals, es converteixen en partides fixes que garanteixen tant les prestacions socials com la qualitat del servei prestat.
Malgrat les insuficiències del sistema i de les “bones paraules”, Intersindical Valenciana va secundar tant la llei com el decret perquè considerava que era el camí adequat per a aquests nous reptes del segle XXI abans assenyalats. No sols millorava les condicions laborals de les i els professionals, sinó que l’atenció centrada en la persona era la guia perquè, una vegada superada la pandèmia de la covid, les noves residències (públiques o d’acció concertada i, per tant, amb diners públics) no estigueren tant massificades, amb major qualitat en els serveis i amb un major respecte als processos d’envelliment actiu de les nostres persones majors.
Per què aquest nou model està hui en risc de regressió?
Perquè, en el nou context polític dominat pels partits de dretes, els serveis socials estan passant a ser considerats com una qüestió menor i no una de les qüestions centrals de les polítiques públiques.
Així doncs, encara que estiguem en l’inici de la legislatura, s’han començat a prendre algunes mesures discutibles i açò pot ser només el començament d’un procés de regressió dels valors del sistema abans assenyalats. Quines són aquestes mesures que s’han pres fins ara?
Una de les més importants és l’inici de la modificació del decret de tipologies.
El decret està estructurat en un text, les disposicions transitòries i els annexos. És la modificació d’aquestes transitòries la que es realitzarà ara elaborant una normativa d’urgència que es va aprovar el passat 21 de desembre del 2023 (DOGV 9750).
Per justificar aquests canvis s’ha arguït la impossibilitat econòmica i l’infrafinançament, a la qual cosa el Sindicat ha contestat que els serveis socials no poden ser la part feble del sistema, sinó una pota essencial d’aquest, tal com diu l’LSSI del 2019.
A la llum del que hem explicat, Intersindical Valenciana, després d’observar com aquest procés de modificacions de les anteriors normatives afecta qüestions substancials relacionades amb les ràtios, a les millores en les condicionals laborals de les persones treballadores socials i, en definitiva, a la qualitat de l’atenció a les persones usuàries, ha decidit posicionar-se en contra, ja que, fet i fet, es tracta d’uns canvis que poden significar un clar retrocés per a la ciutadania.
A més, Intersindical Valenciana estarà vigilant i continuarà denunciant totes les possibles regressions (pèrdua de drets laborals, processos de privatització o empitjorament de ràtios) que van en contra d’uns serveis socials universals, essencials, públics, de qualitat i inclusius, terme que per cert, ha desaparegut de la nova nomenclatura.
Per a més informació: notes informatives web de l’Àrea d’Inclusiva: https://intersindical.org/moviments_socials/iinclusiva