Diu el crític Harold Bloom que una autora o autor es converteix en un clàssic quan passa de ser estudiat en els llibres a ser part del patrimoni popular, és a dir, a ser part del poble, de la gent, de la cultura entesa en el seu sentit més ampli. I això és el que ocorre amb Vicent Andrés Estellés.
Xema Sánchez Alcón
Coordinador d’Intersindical Cultura
És un clàssic perquè ha transcendit els límits de l’acadèmia i és part de la nostra música, de les nostres obres artístiques, de la nostra educació afectiva i, en definitiva, de la nostra memòria col·lectiva. Per això, és incomprensible que en el cent aniversari del seu naixement i sent, com és, un clàssic, el govern actual haja posat tantes reticències per a celebrar com toca, d’una forma institucional, a escala de país, el seu aniversari.
Per la nostra banda, Intersindical Valenciana ha celebrat aquest centenari amb un homenatge que alhora és una reivindicació no sols de la seua figura artística, sinó de la seua rellevància per a la nostra cultura i per a la nostra llengua. En l’acte, celebrat el passat 6 de març en la seu d’Intersindical Valenciana, va intervindre el net del poeta, Vicent Anyó; la poetessa Pepa Úbeda; la professora de Valencià de l’IES Lluís Vives de València, Conxa Garcia; el professor, periodista i crític musical Vicent X. Contrí, així com també Marc Candela, responsable d’Acció Sindical de l’STEPV i Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana. A més, joves estudiants de l’IES Lluís Vives van recitar alguns versos d’Estellés i el cantautor Pau Alabajos va versionar alguns poemes en forma de cançons.
Tot, per commemorar la figura d’un dels autors cabdals de la nostra literatura, i de la nostra memòria com a poble. El 4 de setembre del 1924 va nàixer a Burjassot (Horta Nord) Vicent Andrés Estellés. Va estudiar periodisme a Madrid entre el 1942 i el 1945. Posteriorment, ja a València, va treballar en el diari Jornada i, des del 1948, en Las Provincias, on a partir de l’any 1959 va ocupar el càrrec de redactor en cap. El 1978, aprofitant una baixa per malaltia, va ser despatxat per motius polítics, després d’haver-li concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El poeta va morir el 27 de març de 1993.
Estellés és el poeta més prolífic de la nostra literatura, i malgrat la censura, i fins i tot la persecució que va partir en certs moments de la seua vida, va ser capaç de publicar més de trenta llibres de poesia, una novel·la, set obres de teatre, i més de 60 llibres dedicats als nostres pobles i comarques. Una menció especial mereix El Llibre de meravelles (1971), un excels poemari que constitueix una de les seues obres més populars. Fet i fet, la seua obra ha sigut traduïda a la majoria de les llengües europees, i també a altres com ara el japonés o el turc.
Tot açò hauria d’ésser més que suficient perquè el govern actual reconeguera la seua vàlua. Però hi ha més dades. Des dels inicis de la seua trajectòria com a poeta, Estellés va veure reconeguts els seus mèrits, bé en forma de premis com el de Cantonigròs el 1957, el de la Diputació de València el 1958 o l’Ausiàs March el 1966. Posteriorment va rebre la Lletra d’Or el 1975, el premi Crítica Serra d’Or el 1975 i el 1978, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1978, la Creu de Sant Jordi el 1982, el Premi de les Lletres Valencianes el 1984 i, a títol pòstum, la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura el 1993. A més, l’any 2013 va ser nomenat l’escriptor de l’any per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual cosa va propiciar l’organització de moltíssims actes d’homenatge.
Tot i que, per descomptat, els millors reconeixements a la seua obra han sigut des de sempre els sorgits en molts pobles i ciutats d’arreu del País Valencià, que han atorgat el nom del nostre poeta a carrers, places i avingudes.
Però tan destacable és la seua aportació a la literatura, com la seua contribució a la normalització de la nostra llengua, ja que cal recordar que Estellés decidí escriure en una llengua minoritzada i perseguida pel franquisme. I és que, en els seus versos, expressa no sols els temes universals de la poesia (l’amor, la mort, la vida) sinó les penalitats i els desitjos de llibertat de la gent del poble. D’ací l’apel·latiu de “poeta del poble”.
Intersindical Valenciana se suma, doncs, i com no podria ser d’una altra manera, a les celebracions del centenari del poeta, com la que protagonitza la Fundació Estellés, que ha expressat, des de la seua pàgina, «la necessitat que davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents culturals, demanem a la societat civil que no es quede parada. Insistim que cal lluitar per la nostra llengua i cultura i, si no ho fa l’Administració pública, ho farem nosaltres. És per això que encoratgem la població civil, col·lectius i associacions de tota mena a sumar-se a la campanya “Cent d’Estellés” i a organitzar activitats a cada barri i a cada poble per fer de l’any 2024 l’any Estellés».
Durant el mes de febrer, PP-Vox, en les Corts Valencianes, rebutjaven oficialitzar “l’any Estellés”. El mateix ocorria en la Diputació d’Alacant i de Castelló, posicionaments que formen part d’aquesta censura cultural relacionada amb tot allò que està relacionat amb la nostra llengua i cultura.
I és que l’odi contra Estellés continua viu hui entre la dreta més rància. A tall d’exemple, l’opinant de Las Provincias Bruno Fernández Terrasa escrivia recentment que el poeta «discorre entre les parets dels instituts de secundària per més tard caure en el més absolut oblit». Més viral és va fer la frase d’un columnista influent del nacionalisme espanyol, Jorge Bustos, subdirector del Mundo, que va dir que Estellés era un «poeta perifèric perfectament irrellevant».
Però aquests intents per menysprear-lo, obliden una evidència: Estellés no és patrimoni, per sort, de les institucions polítiques o de les “guerres culturals” fruit de la polarització actual, sinó del poble mateix, de la gent, de la música popular, de l’art i de la memòria col·lectiva.
Intersindical Valenciana anima la societat civil, sensible amb els valors culturals universals i amb la defensa de les llengües minoritzades, a unir-se a aquest Any Estellés 2024, recordant els versos que el mateix poeta treia del llenguatge popular:
“Perquè hi haurà un dia en que no podrem més
i llavors ho podrem tot.”
Per a més informació: https://www.profundestelles.cat/