Institució Alfons el Magnànim. València, 2023. 211 pàg.
Marta García Carbonel i María Palau Galdón
El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme, creat en 1941 i dissolt en 1985, que va perseguir «la dignificació moral de la dona» amb l’objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l’exercici de la prostitució clandestina de menors d’edat.
Aquesta és la història d’una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d’un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l’agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia. L’obra va obtindre la beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació 2021, atorgada per la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim.