Xema Sánchez Alcón
Coordinador del grup de polítiques socials d’Intersindical Inclusiva
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un dels documents estratègics més importants del nostre temps a escala global que Nacions Unides va establir l’any 2015 (i l’horitzó del qual és l’any 2030), col·loca la perspectiva inclusiva al mateix nivell que altres perspectives més clàssiques com la mediambiental, la de gènere o la de cooperació pel desenvolupament.
En concret, l’article 10.2 parla de “promoure la inclusió social universal.” Una nova categoria, la de la inclusió, que va nàixer en els anys 90 en contextos educatius. D’ací ve que parlem “d’educació inclusiva” o “inclusió educativa”. No obstant açò, en els últims anys, aquesta categoria ha fet un salt del que és educatiu al que és social.
Val a dir, però, que no és el mateix inclusió que integració. En la inclusió social, l’objectiu no és que les persones s’adapten o es “normalitzen” per a poder ser acceptades en la societat, sinó que les estructures socials canvien i reflectisquen la diversitat humana. Per tant, la perspectiva inclusiva té una dimensió sociopolítica molt rellevant que obliga les organitzacions a tindre-la en compte com a part de les seues característiques essencials.
Una perspectiva que les aportacions de l’àrea d’Intersindical Inclusiva que poden seguir-se en la nostra web consultant l’historial dels actes que s’han organitzat en forma de jornades, trobades, reunions polítiques, assessorament en casos concrets o formació laboral, han tractat d’adoptar.
Un bon exemple, donada la seua dimensió estatal i internacional, n’és el d’una activitat realitzada l’octubre passat i que ha suposat la nostra presentació com a sindicat en el camp de la lluita contra l’exclusió social.
Parlem de la participació en el Congrés d’Inclusió Social celebrat el dia 26 d’octubre a Xixon, on han participat diferents entitats socials i sindicals tant a escala asturiana com a estatal, coordinat per la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network).
EAPN és una coalició independent d’entitats i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social dels estats membres de la Unió Europea. Creada en desembre de 1990, lluita perquè aquelles persones que pateixen qualsevol tipus de pobresa i exclusió social puguen exercir els seus drets i deures (http://www.eapn.eu). A l’Estat espanyol, EAPN-ES naix en 1991 i està composta per 19 EAPN autonòmiques i 22 entitats d’àmbit estatal, totes elles de caràcter no lucratiu.
En el marc d’aquest últim congrés, una de les conferències de major interés la impartí el major expert en precarietat i renda bàsica d’Europa, el professor Guy Standing que assenyalà la importància que la renda bàsica universal no s’associe solament a la lluita contra la pobresa, sinó als nous drets humans universals i emergents com una nova forma de dignitat humana i contracte social. També va destacar la presentació del projecte pilot de la renda bàsica a Catalunya a càrrec de Sergi Reventós.
Des d’Intersindical Valenciana, hi vam presentar una ponència que amb el títol “Apoderament sociopolític i econòmic a través de l’àrea Inclusiva d’Intersindical Valenciana”, tractava de respondre la pregunta de per què és important que un sindicat incorpore aquesta nova dimensió social i política a les seues estructures, als seus debats públics i a la seua acció sindical.
Abans de respondre-la, començàrem per fer referència a la pancarta d’una activista de l’Orgull Boig que deia: “No necessites un psiquiatre. Necessites un sindicat.” Un lema que ens serveix per a realitzar la següent reflexió: igual que el sindicalisme de classe actual seria impensable sense la perspectiva feminista o la perspectiva ecologista, que es fan càrrec de problemes socials al costat de les problemàtiques laborals de l’afiliació, en les últimes dècades, sobretot a partir de l’any 2000, ha aparegut en el discurs públic un nou concepte que afecta qualsevol persona treballadora però, sobretot, les persones amb diversitat funcional o amb afectacions de salut mental. Ens referim a la idea d’inclusió (i diem inclusió i no integració). Doncs bé, aquesta nova perspectiva inclusiva ens mena a ser la punta de llança d’un model sindical que dialogue amb col·lectius socials, entitats del tercer sector i activistes de la diversitat per a abordar d’una manera conjunta temes tan necessaris com les desigualtats socials, polítiques, econòmiques o educatives que desemboquen en una sèrie d’injustícies flagrants que afecten les nostres societats complexes del segle XXI.
Com deia Paolo Freire, el gran pedagog brasiler, tota reflexió sense acció està buida, però l’acció sense la reflexió està cega. És per això que vam plasmar en la nostra ponència tant aquest tipus reflexions sociopolítiques concordants amb aquesta nova perspectiva inclusiva com les accions concretes que hem anat implementant per a portar a la pràctica aquestes idees.
El contingut, doncs, de la nostra ponència va ser articulada de la següent manera: exposàrem, en primer lloc, les nostres referències normatives a escala internacional en el terreny de la inclusió i la lluita contra les desigualtats. En segon lloc, férem referència al nostre marc normatiu local i autonòmic referent a la inclusió, els seus assoliments i les seues mancances. I en tercer lloc, seguint les reflexions adés indicades, explicàrem les accions concretes que hem desenvolupat en els últims anys relacionades amb aquesta perspectiva inclusiva com per exemple el suport als col·lectius amb diversitat funcional o afectacions de la salut mental o el suport a les nostres treballadores i treballadors i a les seues famílies en situacions de major vulnerabilitat, la realització de campanyes, jornades o trobades de sensibilització o l’exigència als poders públics en les reunions bilaterals i multilaterals que defenen polítiques inclusives, públiques i de qualitat.
PER A MÉS INFORMACIÓ:
https://intersindical.org/moviments_socials/iinclusiva
https://www.eapn.es/