A l’agenda de dilluns 25 de març hi havien reunions bilaterals amb sindicats argentins. Entre reunió i reunió vam anar a casa d’un company que viu a La Boca, molt prop de La Bombonera. Una de les cadenes de televisió estava fent un programa sobre l’inflació, els salaris i les pensions. La periodista va entrevistar un pensionista que va dir frases que defeneixen molt bé la situació de la classe treballadora i dels sectors populars: “jo no puc comprar pa” i “és insuportable viure”.
En els tres mesos de la presidència de Javier Milei la situació de la gent ha empitjorat molt i molt ràpid. L’inflació entre desembre i abril ha estat del 110%. L’augment de les pensions mínimes d’un 50,7% i la resta un 62,6%. A més vol introduir un impost sobre els salaris de la gent treballadora, mentre la que més té i les empreses a penes paguen impostos i preten acomiadar, a data 31 de març, unes 70000 persones del sector públic, mentre el sector de la construcció pot perdre uns 150000 llocs de treball. Podríem continuar detallant les mesures que Milei vol implementar a l’Argentina. La llista de mesures contràries a la majoria de la gent seria molt llarga. Unes polítiques que no són noves ni patrimoni del president argentí.
La desregulació, el revisionisme de la història argentina, la venda de les empreses públiques, la reducció o eliminació de les prestacions socials, l’atac als drets laborals i la pretensió de carregar-se el moviment sindical en són algunes de les mesures concretes. En aquest sentit s’ha posat el focus en el potent moviment sindical amb l’objectiu d’afeblir-lo i restar-li la capacitat de negociació i mobilització.
Davant d’aquest programa antisocial i, per cert, molt poc patriòtic, el moviment sindical, representat per les tres centrals sindicals, ha iniciat el camí de la confrontació continua i continuada per plantar-li cara. Ho ha fet amb els moviments populars i sectors combatius. Està havent moltes mobilitzacions sectorials, d’empreses o territorials i s’està preparant una aturada general i una gran marxa. El passat 24 de març va haver una massiva mobilització per la memòria, veritat i justícia que va posar en evidència el malestar de la immensa majoria de la societat argentina davant les polítiques de Milei.
A Buenos Aires es va desplaçar una delegació internacional de més de 25 sindicats o federacions internacionals. Intersindical Valenciana va formar part d’aquesta. Ho va fer per expressar la seua solidaritat al moviment obrer i a les centrals sindicals, en un moment força complicat.
La delegació valenciana va participar en diversos esdeveniment. Ho va fer a les conferències internacionals i congressos de la Central de Treballadors/es d’Argentina Autònoma (CTA-A) i la Central de Treballadors/es d’Argentina dels Treballadors (CTA-T) i la presentació del projecte sobre salari guany de la bancada d’Unió per la Pàtria amb una nombrosa presència de gremis; reunions bilaterals amb la Central de Treballadors/es de l’Educació de la República Argentina (CTERA), Federació de Docents de les Universitats (FEDUN), Associació de Treballadors de l’Estat (ATE), CONADU Federació Nacional de Docents de l’Estat, CTA-T i CTA Autònoma; reunions amb centrals sindicals que hi formaven part de la delegació internacional i actes reivindicatius de la memòria com la manifestació del 24M, a l’antic Club Atlètic que va ser un cente de detenció, tortura i desaparició i la visita al Parc de memòria de les víctimes del terrorisme d’estat.
La delegació de la Intersindical Valenciana ha valorat com molt necessari i positiu el viatge per conèixer in situ la situació argentina, traslladar personalment el suport i solidaritat i per establir i aprofundir les relacions amb el moviment sindical argentí.