El passat 11 de març, convocats a la mesa sectorial de Funció Pública per aprovar l’oferta d’ocupació en la GVA, totes les organitzacions sindicals vam rebutjar la proposta de l’Administració per unanimitat.
Cristóbal Gallardo
STAS - Intersindical Valenciana
Tal com estava plantejada, i sense que se’ns donara cap altra alternativa de negociació, no podíem acceptar-la. L’oferta d’ocupació es vertebra com l’instrument de planificació estratègica fonamental per a la gestió dels recursos humans de la GVA, per la qual cosa entenem que s’hauria d’haver arribat a un consens necessari. Aquest escenari demostra, malauradament, la falta de diàleg social, que probablement marcarà la resta de legislatura.
Partíem d’una proposta que no respectava la legalitat: més de la meitat de les places ofertades no respectava el mínim que obliga la normativa a eixir per concurs oposició i no per oposició pura, i a més aquestes places fora de la taxa de reposició es basaven en la normativa de pressupostos prorrogada de l’any 2023 de dubtosa aplicació en el 2024, raó per la qual ha necessitat una modificació legislativa perquè poguera tirar avant. Pareix que les portes de darrere els agraden més que el consens i el debat polític i social.
No hi ha cap justificació per a la vulneració dels drets del personal que tracta de dur a terme el Consell a colp de decret, fet que ens obliga a demanar el compliment de la legalitat via judicial, amb les conseqüències de responsabilitat patrimonial per a l’Administració per a dur a terme una mesura que atempta contra la legalitat i amb la pèrdua de credibilitat social que això comporta per a les nostres institucions.
Cal recordar que les treballadores i treballadors públics estem patint per part de l’Administració actual un maltractament encara més agreujat si és possible això des de l’inici de l’any. A la pèrdua de poder adquisitiu que arrastrem de vora el 13% que no s’actualitza com cal, cal afegir la falta d’oferta real de promoció interna, l’endarreriment sine die de l’aplicació de les 35 hores i la falta de diàleg social per a tractar els temes pendents de la legislatura com la resolució dels processos pendents, l’índex de la temporalitat, etc.
El pacte que signaren els sindicats per l’ocupació i la negociació col·lectiva, que contempla unes actualitzacions salarials anuals, tampoc no s’està aplicant amb la celeritat que cal per a pal·liar els efectes de la inflació.
Respecte a la implantació de la jornada de 35 hores a la qual l’Estat va donar llum verda, aquesta administració mira cap a un altre costat. S’ha demanat la voluntat política per a implementar aquesta mesura que contribuiria de manera decisiva a millorar la conciliació personal i familiar en nombrosos àmbits de negociació, però no entenem l’oposició irracional que genera quan és matèria ja negociada i recollida a la normativa reguladora de les condicions de treball del personal públic.
No és menys important la inseguretat a què s’està sotmetent les persones participants de les convocatòries consecutives 2018, 2021, 2022 i 2023 de què sols s’han resolt les de 2023. Així, sense saber si han superat les proves de la convocatòria anterior, s’han hagut de presentar a les següents; i tot, degut a l’afany de reclutament de personal nou per part de l’Administració.
Així les coses, no es vol valorar l’experiència per a l’accés a la Funció Pública i això es tradueix en un falta de professionalització en aquest sector tan cabdal. A açò s’afig que trobem a faltar una proposta clara de formació per a aquest personal de nou ingrés. Considerem que el que es pretén es privatitzar aquesta formació, ja que han eliminat l’EVAP sense cap alternativa de gestió de la formació del personal de la GVA.
En definitiva, ens espera un panorama molt decebedor per a la resta de legislatura pel que fa a les treballadores i treballadors públics. Només ens queda la via reivindicativa més combativa per a mobilitzar el personal i no consentir cap pas arrere, així com també activar la negociació com a vehicle necessari per a la pau social i el desenvolupament social.