Des de l’Escola Sindical Melchor Botella i l’àrea de Salut Laboral de la Intersindical vam organitzar els passats 22 i 23 de novembre unes jornades formatives a la seu de Castelló en què vam poder descobrir com aplicar la mirada de gènere a la prevenció de riscos laborals des dels plans d’igualtat a partir de quatre ponències impartides per expertes d’alt nivell.
Josep Codonyer
Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient
Mercedes Sanchis, doctora en enginyeria industrial per la UPV, és directora
d’Innovació i Salut Laboral de l’Institut de Biomecànica de València (IBV). Com a experta en el tema, ens va fer una descripció clara i precisa de les investigacions, manuals i guies que estan desenvolupant en l’IBV des del 2020. Des d’aleshores han visibilitzat que màquines, eines, roba de treball i EPI no estan adaptats a les característiques antropomètriques de les dones ni de la població cada volta més diversa. Des d’IBV han elaborat una sèrie de recomanacions i una guia per a les treballadores, gerències i el personal de prevenció de les empreses. També han desenvolupat el projecte Labogénero per al disseny i la fabricació de productes laborals amb criteri de gènere i així garantir l’ús d’equips de protecció individual adequats.
Belén Calahorro, màster en tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori i membre de l’Aula de la Bici i tècnica de Conbici, ens va mostrar com els accidents in itinere suposen el 12,60% dels accidents laborals amb baixa. D’aquests, les dones pateixen més accidents en els desplaçaments entre sa casa i el treball que els hòmens atés que en ells han de cuidar menors o gent major i, sovint, fan les compres mentre que els trajectes masculins són més lineals. Així mateix, les dones busquen treballs pròxims a la residència per a anar caminant o en transport públic a treballar en major mesura que els hòmens. Per tant, es demostra que la mobilitat quotidiana de les dones és més complexa, sostenible i diversa, i es fa palesa la necessitat d’un urbanisme feminista i participatiu que pose en primer terme la vida, la cura i la seguretat de les persones i el planeta, així com la posada en marxa de plans de desplaçament a l’empresa.
Ana López, de la consultora Amaltea, ens parlà sobre l’androcentrisme que patim en el disseny dels espais i en les formes de treball, així com en l’avaluació i actuació enfront dels riscos laborals, on moltes vegades no es contemplen les necessitats específiques de les dones, així com tampoc s’inclouen les masculinitats no normatives, les persones LGTBI+, les persones de diferents edats, les racialitzades o les persones amb diversitat funcional. També va recordar l’exposició a la doble jornada laboral de les fèmines, així com el risc d’aquestes de realitzar moviments repetitius i males postures en llocs de treball pensats per a hòmens estàndard, fet que els pot acabar provocant malalties musculoesquelètiques.
Eva Cifre, catedràtica de la UJI en l’àrea de Psicologia Social i màster en Investigació Aplicada en estudis feministes, de gènere i ciutadania, va incidir en la importància de promoure el benestar psicosocial en el treball amb la mirada de gènere. També va parlar de com la identitat de gènere provoca que una gran majoria de dones joves trien majoritàriament estudis de salut, educació, humanitats i socials, mentre que els xics continuen prioritzant estudis tecnològics, mecànics i científics. A més, va parlar de com la segregació horitzontal i vertical es continua patint per raó de gènere, ja que les dones han assolit només un terç dels llocs directius a l’Estat espanyol, segons l’informe “Women In Business” dut a terme per Grant Thornton (2021). A més a més, va assegurar que el 29,9% de les dones treballen a temps parcial enfront del 8,4% dels hòmens, perquè les dones prioritzen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Açò provoca que les dones acaben exhaustes i, en conseqüència, patisquen el 63% de les baixes laborals per trastorns mentals.
Les jornades van concloure amb una taula redona amb Mònica Álvaro, diputada per Compromís en les Corts Valencianes, Rocío Enríquez, representant d’ICS-IV, i Paula Enríquez estudiant i tècnica en igualtat de gènere, que ens deixà clara la idea que les ulleres de la seguretat laboral, han de ser violetes i arc iris.