La Unió Llauradora i Ramadera ha celebrat en menys d’un mes ―del final de gener al final de febrer― un total de sis accions de protesta tant en diversos llocs del País Valencià com a Madrid, un fet prou inusual, que reflecteix la greu situació per la qual travessa el camp valencià i que demostra la fortalesa de l’organització per a reivindicar al carrer i les carreteres el que no es pot resoldre amb el diàleg i la interlocució amb les diferents administracions.
Josep Sanchis
Cap de premsa de la Unió
Molta gent pensa que no serveixen per a res les mobilitzacions, però, a l’hora de tancar aquesta informació, algunes coses s’havien aconseguit després del seguit d’accions que hem dut a terme, com ara la flexibilització de la política agrícola comuna (PAC) de la Unió Europea o altres coses a casa nostra. Per exemple, el Consell d’Administració del Port de Castelló ja ha anunciat que eliminarà les bonificacions als cítrics importats xifrades en un 40% que tenia fins ara i el de València ―d’un 30%― també les revisarà. També el president de l’organisme estatal Ports de l’Estat ha avançat que les eliminarien de cara als pressupostos de 2025. Es tracta d’un gran èxit de La Unió que era l’única organització que ho havia demanat i treballat en un assumpte que, si bé econòmicament no era massa important, sí que ho era des del punt de vista moral.
La primera protesta de La Unió va ser una foguera del vi el passat 26 de gener a Caudete de las Fuentes (Utiel-Requena), al costat de la resta d’organitzacions agràries i cooperatives. La segona va ser convocada per La Unió a soles, en el port de Castelló el 7 de febrer. La tercera es va repetir el 15 de febrer en PortCastelló, al costat de les altres organitzacions agràries i cooperatives. La quarta es va celebrar, també amb el conjunt d’organitzacions agràries i cooperatives, el passat 16 de febrer amb tres tractorades simultànies a les comarques d’Alacant (Sant Isidre, Villena i Planes-Muro). La cinquena va ser la gran i històrica manifestació tractorada del 21 de febrer a Madrid al costat de totes les Unions Territorials de la seua organització estatal Unión de Uniones i, la sisena, una protesta conjunta al port a València el 22 de febrer.
Actuació policial
En totes aquestes protestes cal destacar de forma negativa l’actuació de les forces de Seguretat de l’Estat. Carles Peris, secretari general de la Unió, ha qualificat de «lamentable i desmesurada l’actitud de la policia obeint ordres dels seus superiors en totes aquestes protestes, impedint accedir o obligant a desallotjar les instal·lacions de mala manera als participants en les protestes. En una situació extraordinària, amb el sector asfixiat, és molt lamentable aquesta actitud. Nosaltres som llauradors i ramaders, no delinqüents, només volem que el sector agrari expresse les seues reivindicacions amb normalitat i sense voler ocasionar cap malestar a la societat».
Per què es manifesten els llauradors i ramaders valencians?
La principal qüestió que preocupa el camp valencià és la falta generalitzada de rendibilitat, que condiciona el futur de les explotacions i posa en risc el principal manteniment econòmic de milers de famílies al nostre país.
Gran part d’aquesta pèrdua continuada de rendibilitat es deu a la combinació de diferents factors: d’una banda, els efectes sobre la productivitat i la competitivitat derivats de l’entrada en vigor de la PAC, de les diferents mesures contemplades en el Pacte Verd Europeu o la competència deslleial de les importacions de tercers països. Precisament per a frenar aquest darrer problema es reclama incorporar les clàusules espill en els tractats de lliure comerç per a afavorir la producció i comercialització en igualtat de condicions. «La UE ens utilitza com a moneda de canvi en temes polítics i després també afavoreix les grans empreses i fons d’inversió, que són els únics beneficiaris dels acords amb tercers països, amb inversions i normatives més laxes que les nostres. És un abús i un abandó continu el que patim els professionals agraris europeus i es posa de manifest que la UE només treballa per a quatre grans empreses», assenyala Carles Peris, secretari general de La Unió.
D’altra banda, també cal destacar, com un altre gran problema, la gran diferència entre el que guanya la gran distribució i els productors per una llei estatal de la cadena alimentària que no assegura que el preu que perceben les persones llauradores i ramaderes estiga per damunt dels seus costos productius. I si a això li sumem el canvi climàtic, sobretot per la sequera, o el desmesurat increment dels costos de producció, que es veu agreujat per circumstàncies sobrevingudes com la guerra a Ucraïna, ja tenim el còctel definitiu.
Interlocució i diàleg sense compromisos
Enmig de tot aquesta allau de protestes, l’organització agrària majoritària en el camp valencià no ha deixat de reunir-se amb les diverses institucions. Amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre; amb l’expresident de la Generalitat, Ximo Puig; amb la delegada del Govern, Pilar Bernabé, per a traslladar les reivindicacions del sector a totes les administracions. La conclusió principal és que no hi ha cap compromís ferm i per això es plantejava un nou calendari de protestes. «Les mesures que ens han avançat de paraula són totalment insuficients i a més ens trobem amb un assetjament continu des de totes les instàncies com si no reconegueren que el nostre sector és cabdal en l’alimentació de les persones», assegura Carles Peris.
Peris va reclamar en aquest sentit «mesures reals i eficaces» i no anuncis «buits que aborden els problemes d’una manera superficial i no serveixen per a la magnitud de la crisi que travessa el sector productor».
Al ministre valencià d’Agricultura, Luis Planas, se li retrau que actua amb hipocresia apel·lant a la necessitat de diàleg entre les institucions europees i els llauradors i ramaders quan ell, a l’Estat espanyol, el restringeix en bloquejar les eleccions al camp, deixant discrecionalment fora de la interlocució institucional a l’organització estatal en la qual s’integra la Unió Llauradora i Ramadera, la Unión de Uniones, que ha acreditat de forma sobrada la seua representativitat i solvència amb el seu treball reivindicatiu en aquests anys, en les urnes allí on s’han celebrat consultes.
Però tampoc pot eludir la seua responsabilitat sobre els motius d’aquestes protestes el conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre. «El nou equip de la Conselleria, després de huit mesos en el càrrec, no pot dedicar-se a llançar contínuament pilotes fora, donant la culpa de tot a Madrid i Brussel·les, com si no fora responsabilitat seua també quan es poden fer coses en clau de política agrària autonòmica», conclou Carles Peris.