Segons dades del Ministeri de Salut de Gaza, la guerra ja ha causat vora 23.000 morts, dos terços dels quals són dones i criatures menudes.
Clara Esteve
Àrea de Publicacions i Comunicació
Les xifres són aborronadores. Segons informà el Ministeri de Salut de Gaza, a principis del gener passat, la guerra iniciada a l’octubre a la Franja de Gaza ja s’ha cobrat la vida d’unes 23.000 persones i n’ha deixat ferides vora 59.000 més. Entre les víctimes mortals, predominen les dones i els xiquets i xiquetes, que ocupen dos terços del total. Aquest percentatge coincideix amb el que ja s’havia assenyalat des de l’ONU a finals del novembre, quan Sima Sami Bahous, directora d’ONU Dones, va afirmar que el 67% de les vora 14.000 víctimes del genocidi de Gaza en aquell moment eren dones i xiquets i xiquetes. Dit d’una altra manera, set dones són assassinades a Gaza cada dos hores, i dues mares cada hora.
Cal recordar, a més, que les dones de Gaza, com assegurà aquesta mateixa entitat, “tenen vulnerabilitats úniques i urgents, tant a causa del conflicte actual com degut a la discriminació estructural de gènere que pateixen”. En aquest sentit, cal parar atenció al fet que les dones palestines estan sotmeses a una doble opressió: la que ha anat imposant l’islamisme radical en els últims temps i la derivada de l’ocupació d’Israel.
Pel que fa a la primera, cal destacar com, durant les últimes dues dècades, a Gaza, l’extremisme islamista ha anat imposant el seus dogmes, molts dels quals vulneren els drets fonamentals de dones i xiquetes. Aquest augment del pes de la religió tant en la vida pública com en la privada es nota en signes com l’ús del hiyab, que s’ha generalitzat amplament quan fa poques dècades no era freqüent.
Pel que fa a l’opressió per part d’Israel sobre les dones, convé destacar, en primer lloc, la precarietat en la vida quotidiana, plena de quefers on les responsables són les dones, que des de fa quinze anys imposa el bloqueig d’Israel per terra, mar i aire. Sense oblidar, és clar, com l’ocupació israeliana ha suposat i suposa un seguit d’abusos contra les dones palestines, com assenyalen per exemple les nombroses denúncies d’abusos sexuals per part de soldats israelians en els punts de control. O la violència vicària que els israelians exerceixen sobre les dones palestines a través de les seues criatures, agredint-les i torturant-les algunes vegades davant d’elles.
Per tot açò, sempre es diu que l’emancipació total de les dones a Palestina és inseparable de l’emancipació del poble palestí. Perquè no es pot ser feminista si no s’està contra el bloqueig, l’ocupació i el colonialisme d’Israel, perquè tot això és violència contra les dones.
I malgrat tots aquests obstacles, les dones de Palestina són símbol de resistència i perseverança, i són les portadores, de generació en generació, de la identitat cultural palestina. Com diu la poetessa palestina Rafeef Ziadah en el poema “Les tonalitats de la ira”: “Soc una dona àrab de color, i nosaltres venim de totes les tonalitats de la ira. Així que deixa’m dir-te que esta dona que hi ha dins de mi, et portarà la pròxima rebel”.