Vivim una etapa dramàtica en què el capital especulatiu estatal i internacional està atacant de manera implacable al dret de l’habitatge.
Mari Carmen Salcedo Sanchis i José Luís González Meseguer
Membres de la PAH
La Llei 2/2017 per la funció social de l’habitatge al País Valencià, els decrets que la desenvolupen i l’anomenat escut social, i la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge de l’Estat, han pal·liat lleument aquesta situació. Per desgràcia, l’habitatge ha sigut i serà una mercaderia per a donar diners i especular. Hem trobat a faltar que els governs progressistes atengueren les nombroses propostes de les organitzacions que formen la plataforma Iniciativa per una Llei que Garantisca el Dret a l’Habitatge. I ara, amb l’arribada de la dreta a les institucions, pareix que no posaran en marxa cap d’aquestes mesures tan necessàries i urgents.
Cal posar límits al capital especulatiu insaciable. Només resoldrem el problema si apostem sense titubejos pels drets humans i pel respecte a la vida de la gent i del planeta. O això o el caos. El que no podem assumir de cap de les maneres és que, mentre creix sense límit la despesa militar, no hi ha fons per a habitatges. El nostre parc públic és més que insignificant, a penes un 0,6%. Per contra, hi ha milions d’habitatges buits (3,8 en l’estat, segons l’INI). No hi ha ni tan sols una planificació per a satisfer la demanda social d’habitatges.
Des de la PAH fa 15 anys que lluitem en suport de les persones afectades per múltiples circumstàncies. Entre 2008 i 2023, s’han produït 203.956 desnonaments al País Valencià. Malauradament, el circ segueix: augmenta cada dia el nombre de persones que no poden fer front a la quota de lloguer per la pujada contínua de preus. L’especulació expulsa la gent dels barris. Per a la propietat és més lucratiu vendre els habitatges o transformar-les en apartaments turístics.
Aquest atac furibund al dret a l’habitatge que ja ha arribat a les classes mitjanes, constitueix una amenaça greu per als sectors de la població que es troben en risc de pobresa o d’exclusió social, que al País Valencià arriba fins al 29,6%, 3 punts per damunt de la mitjana espanyola. Afecta també la gent jove que, amb els salaris actuals, han de destinar més del 70% a llogar un habitatge o vora el 40%, si no tenen més remei que compartir pis. Per no parlar d’altres col·lectius, com les persones migrants o les dones majors. Tant els uns com les altres compten amb pocs recursos i, damunt, no se’ls dona cap ajuda perquè puguen viure dignament.
L’horitzó no és gens optimista, ni canviarà si no hi ha mesures contundents. A hores d’ara hi ha 7.261 procediments judicials pendents de resolució. I en el Registre de Demandants d’Habitatge Públic (dades d’abril de 2023) hi ha inscrites vora 16.000 famílies en tot el País Valencià. Una xifra que suposa un augment del 33% en a penes any i mig. Per no parlar de situacions límit: el passat 19 de març un home de 70 anys es va llevar la vida a Sabadell pocs minuts després de ser desnonat. Açò és intolerable.
Des de la PAH continuem treballant de valent per tractar de revertir aquesta dramàtica situació. El 25 de març ens vam concentrar davant del Palau de la Generalitat i vam lliurar un pla de xoc al president Carlos Mazón. Tindre un habitatge digne és un dret fonamental. Plantarem Cara!
Salut i solidaritat