Xema Sánchez Alcón
Coordinador d’Intersindical Cultura
El 23 de novembre tornàvem a celebrar des d’Intersindical Valenciana i Intersindical Cultura el naixement del gran escriptor, pensador i activista cultural Joan Fuster. No ens cansarem de celebrar aquesta data perquè, en cada context històric, l’intel·lectual suecà ha d’estar sempre present. Molt més en aquesta nova etapa política que s’inicia al País Valencià. Per això, aquest article l’hem titulat amb un dels seus aforismes més coneguts: “No faces de la teua ignorància un argument”. Una màxima que, malauradament, està de rigorosa actualitat en el context polític i cultural actual, donada la censura que estem vivint des que PP-VOX s’han instal·lat en les institucions valencianes i en altres de l’Estat espanyol. A propòsit del que deia Fuster, podem dir que, al costat de la “ignorància” dels nous governants, té lloc una mena de consideració de la cultura com una despesa inútil o una qüestió merament privada de les organitzacions.
Fa tan sols uns pocs dies, s’ha produït la “porga” d’un gestor cultural valencià de reconegut prestigi, José Luis Pérez Pont, director del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) sense cap tipus d’argumentació, de manera que tot assenyala que la ignorància és l’argument.
Una ignorància acompanyada de menyspreu que ja va quedar palesa mesos abans, quan a Torrent el nom de l’Auditori, el del conegut músic i activista cultural Vicent Torrent, va ser substituït pel seu nom inicial, és a dir, un nom sense nom: «Auditori de Torrent». L’argument del PP no pot deixar de ser més fal·laç: ja que existeixen molts personatges de prestigi torrentins, seria un greuge comparatiu concedir-li’l a un només. De bell nou, la fal·làcia i la ignorància com a rerefons perquè amb aquesta mateixa argumentació no es podria homenatjar mai a ningú en concret pels seus mèrits perquè seria un greuge contra la resta. Vicent Torrent és un folklorista insigne, membre d’All Tall i de reconeguda trajectòria cultural.
Però hi ha hagut més. Pocs dies abans d’açò, a Borriana (Plana Baixa), el regidor de Cultura –de VOX– va anunciar la cancel·lació de les subscripcions de revistes com ara Camacuc, Enderroc o El temps. En aquest cas, la pressió ciutadana va obligar a fer marxa arrere a la decisió inicial del consistori.
A més, també hi ha nombrosos exemples de la vigència de l’aforisme fusterià més enllà de casa nostra. Per exemple, la companyia Teatro Defondo va emetre un comunicat en el qual denunciava que després de l’arribada del partit d’ultradreta VOX a la Regidoria de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Valdemorillo (Madrid), s’havia suspés la funció “Orlando” de Virginia Woolf, prevista per al 25 de novembre dins del Festival 7 Villas de la Comunitat de Madrid, al·legant que es tractava d’una “decisió de l’equip de Govern”. En aquest cas, la ignorància consisteix a no saber que aquesta obra literària universal no és d’esquerres o de dretes, sinó un document artístic. La fal·làcia consisteix a considerar-la com a “adoctrinament esquerrà”, quan s’oculta l’adoctrinament que sí que hi ha darrere d’aquest gest. Per tot açò, la companyia Teatro Defondo ha denunciat que “s’ha vetat una obra de la literatura universal i una autora reconeguda mundialment. Ni aquesta ni cap peça artística ha de ser objecte de censura política en un estat de dret”.
I n’hi ha més exemples. L’Ajuntament de Palma de Mallorca ha censurat l’actriu Ann Perelló. L’artista ha assegurat que el consistori ha cancel·lat l’obra “NUA (Radiografia d’un trastorn)”, perquè el seu contingut no quadra amb “la línia d’espectacles que es programaran amb els nous canvis de govern”. Una cosa semblant va ocórrer a Santa Cruz de Bezana (Cantàbria), on l’ajuntament governat per PP i Vox va censurar la pel·lícula Lightyear en la programació del cinema d’estiu per incloure un bes entre dos personatges femenins.
Per tots aquests exemples, i altres, Intersindical Cultura s’ha sumat al manifest que des de l’estiu està publicant-se en totes les llengües de l’Estat i que té com a objectiu aturar la censura:
MANIFEST “SENSE CULTURA NO HI HA DEMOCRÀCIA”
“Les i els professionals del món de la cultura volem denunciar el retorn de la censura que està atemptant contra la llibertat d’expressió, un dret consolidat socialment i democràticament en la nostra Constitució.
Exigim la protecció dels nostres drets fonamentals perquè sense CULTURA no hi ha democràcia.
Kulturaren munduko profesionalok salatu nahi dugu adierazpen askatasunaren aurkako zentsuraren itzulera, gure Konstituzioan finkaturik dauden eskubide sozial eta demokratikoen aurkakoa, hain zuzen.
Gure oinarrizko eskubideen babesa eskatzen dugu, KULTURARIK gabe ez dago demokraziarik eta.
As e os profesionais do mundo da cultura queremos denunciar a volta da censura, que está a atentar contra a liberdade de expresión, un dereito consolidado social e democráticamente na nosa Constitución.
Exiximos a protección dos nosos dereitos fundamentais, porque sen CULTURA non hai democracia.”
Davant aquesta mena de situacions, Intersindical Valenciana a través de la seua àrea Intersindical Cultura, se sumarà a totes aquelles iniciatives que denuncien aquestes i altres accions anticulturals que puguen succeir-se en els pròxims anys.