Cal actuar de manera contundent. Amb esperança en el futur per a poder transformar el present.
Beatriu Cardona i Prats
Portaveu d’Intersindical Valenciana
A l’inici del 2020, la Intersindical Valenciana llançava una potent campanya en què vam establir les nostres prioritats. En aquell moment, les quatre grans línies de treball eren:
Mirant amb la perspectiva actual, l’encert d’aquests eixos i de les catorze propostes que els desenvolupaven fa que siguen plenament vigents ara, quatre anys després. I això que, com se sol dir, ha plogut molt des d’aleshores, encara que fonamentalment en sentit metafòric, ja que, de precipitacions, cada volta en tenim menys. A escala global, hem viscut una pandèmia mundial, amb una crisi socioeconòmica posterior de la qual no ens hem recuperat encara, sobretot pel que fa a les relacions humanes i el creixent individualisme. Hem presenciat una guerra a Ucraïna que ha servit d’excusa per una escalada inflacionària que ens en recorda d’altres de fa moltes dècades. Estem assistint en directe al genocidi del poble palestí per part de l’estat israelià —amb la connivència dels EUA, el Regne Unit i Europa—, que està posant en entredit el paper de les institucions internacionals.
I si posem el focus en casa nostra, el maig del 2023 vam perdre l’oportunitat de reeditar un govern de progrés en la Generalitat, que ha quedat en mans d’una coalició entre el Partit Popular i Vox, amb tot el que això comporta. Com ens governa la dreta és una cosa que ja sabem, perquè ho hem patit: retallades en els serveis públics i les seues treballadores i treballadors, corrupció sistèmica, privatitzacions de la sanitat i l’educació, avantatges fiscals per a qui més diners té, menyspreu a la nostra llengua i la nostra cultura, tancament dels mitjans de comunicació públics. Però ara podríem dir que açò queda augmentat i corregit, atés que entra en joc un partit indiscutiblement feixista —negacionista de la violència masclista i de l’emergència climàtica— que ha contribuït a fer més sectari l’altre, sobretot en aspectes identitaris i culturals. Que les banderes i les banyes no ens tapen el que realment saben fer bé: ficar mà a la caixa i prioritzar del que és privat per damunt del bé comú, del que és de totes i tots.
Algunes persones que esteu llegint aquesta revista heu transitat temps pitjors de la nostra història i, el que és més significatiu encara, vau fer front al feixisme, participàveu en partits polítics i organitzacions sindicals que resistiren i que contribuïren a la fi de la dictadura franquista, i vau plantar les bases perquè la Intersindical Valenciana siga el que és ara. En aquest moment, el llegat de lluita que ens heu ensenyat és més valuós que mai: el País Valencià té un deute contret amb vosaltres. Vau plantar cara, amb tot el que això significava individualment i col·lectivament. Perquè el que és polític també era —i és— personal.
I ara toca plantar cara de nou, com hem fet sempre, però amb més força i determinació que mai. Fa tres anys, la imatge de la campanya era una fotografia amb dos elefants, un de gran i un altre de més menut, mare i criatura, sobre un fons negre, que representaven de manera potent la resiliència i la fermesa. La imatge de la campanya que llancem per aquest 2024 és diferent en la forma, però comparteix molts dels significants, a banda d’afegir-ne de nous. Una jugadora de pilota valenciana, amb gest animat però enèrgic, preparada per a colpejar qualsevol pilota que se li presente. La il·lustració, en colors clars i aspecte fresc, ens mostra vigor, determinació, arrels, dinamisme, proximitat i també —per què no— alegria. Precisament el que volem transmetre en els temps obscurs que estem vivint i davant dels quals cal actuar de manera contundent. Amb esperança en el futur per a poder transformar el present.
Plantem cara al neoliberalisme i el feixisme des de la nostra acció sindical, als incompliments dels acords presos en meses negociadores, a les amenaces de congelació i retallades de plantilles públiques, al mantra de la importància de la col·laboració público-privada per anar propiciant el transvasament de diners públics a empreses afins, al qüestionament de la valorització de treballs feminitzats, a la reducció del pressupost per a la construcció de centres educatius o els mitjans de comunicació públics, a la censura de la nostra cultura i als intents que la nostra llengua retrocedisca al punt en què no s’ensenyava. Plantem cara a la devaluació dels nostres salaris i pensions, a les jornades i horaris que no permeten res més que treballar, a les bretxes de gènere. Plantem cara a l’onada reaccionària, que posa en dubte els nostres drets i llibertats democràtiques.
Plantem cara i treballem de manera unitària, deixant sigles en segon pla i prioritzant allò que ens uneix, perquè l’enemic està a l’altra banda. Plantem cara a la desafecció que està instal·lada en una part important de la població, especialment de la gent més jove, i acostem el sindicalisme a peu de carrer.
Plantem cara, i reivindiquem-nos com el primer sindicat del país per a donar una resposta conjunta a qualsevol atac: aquest camí ja el sabem, i també sabem com ha d’acabar. Tornem a guanyar la partida!