Bernardo Caal va passar 4 anys en la presó per liderar la resistència contra la construcció d’una gran central hidroeléctrica a Guatemala
Manel Àlamo
Àrea de Publicacions i Comunicació
Bernardo Caal és un mestre, sindicalista i líder indígena guatemalenc. L’any 2018 va ser condemnat a 7 anys i 4 mesos acusat, sense cap prova, de dos delictes: robatori i retenció il·legal. En realitat, el seu únic «crim» havia sigut liderar la mobilització del poble maia Q’eqchi contra la construcció d’una gran central hidroelèctrica en el riu sagrat Cahabón, al nord de Guatemala, projecte d’una de les companyies de l’empresari espanyol Florentino Pérez. Amnistia Internacional va posar en marxa una campanya en 2020, a la qual es va sumar Intersindical Valenciana, per demanar la seua llibertat. Finalment, Caal va eixir en llibertat en març de 2024, després de passar més de 4 anys en la presó.
El passat mes de febrer, Bernardo Caal va estar a Europa, convidat per Amnistia Internacional. Una de les parades va ser a València, a la seu de la Intersindical Valenciana. El procés contra Caal és un intent clar per criminalitzar la lluita dels pobles indígenes contra els interessos de les grans multinacionals. La primera il·legalitat de l’Administració guatemalenca va ser donar la llicència a Florentino Pérez sense informar-ne prèviament les comunitats indígenes, com marca la llei. Posteriorment, quan es va organitzar la resistència, la fiscalia va orquestrar un procés per criminalitzar el moviment i tractar de silenciar-lo. «El meu nom va aparéixer en tots els mitjans de comunicació», ens va explicar Caal. «M’acusaren d’oposar-me al progrés del poble guatemalenc. Però quin progrés hi ha en la destrucció de la mare natura?». A més, l’energia que produirà aquesta central no donarà servei a les poblacions properes, sinó que s’enviarà a l’exterior. El típic espoli que les grans multinacionals porten perpetrant des de fa dècades en aquests territoris.
Bernardo Caal no deixarà de lluitar pels drets dels pobles indígenes, tot i que sap que està en el punt de mira d’aquests poders fàctics. «Clar que tinc por, em sent amenaçat les 24 hores del dia. Però si em passa alguna cosa ja sabeu qui en seran les responsables: les empreses a les quals vam plantar cara».