title


Reivindiquem la mona amb Sandra Monfort

29 / 01 / 2024

Vicent Xavier Contrí


La Mona (Hidden Track Records) és el segon treball en solitari de la pedreguera Sandra Monfort. Una artista d’extensa carrera professional com a guitarrista, amb tota mena de premis i reconeixements, vocalista sòlida, integrant del trio Marala (revista Intersindical 75) i, per damunt de tot, una de les referents actuals de la música tradicional valenciana, electrònica i d’avantguarda.

Amb aquesta carta de presentació, les expectatives de La Mona eren grans i el cert és que el disc ha suposat un nou volantí creatiu en aquesta allau de propostes que formula Monfort. Deu talls on trobem gèneres com el reggaeton, el bolero, la bachata, el techno, la copla o el pop electrònic. Però, com emmarca Sandra Monfort tot aquest ventall estilístic? Doncs ho fa recorrent a l’arrel i a continguts ben actuals com la reivindicació feminista, present en moltes de les composicions.

El títol triat tampoc és casual. La mona és un joc de cartes on perd qui es queda al final la mona (la sota d’oros) com a carta òrfena, solitària. Una figura que també es reconeguda com a “puta d’oros” o “soltera”, segons ha explicat la mateixa Sandra Monfort. Una carta a la qual l’artista li ha canviat el sentit pejoratiu per a reivindicar el seu valor metafòric. “Vamos todas enredadas, entre cabellos de alambre, me comeré a cachos la luna pa brillar como una puta” o “dimoni de quatre banyes, no vull ser el teu canari, tinc les plomes ben lluentes pa omplir de colors el cel” són versos que exemplifiquen aquest concepte sobre el qual es basteix un missatge contra el patriarcat i la violència masclista, però on també caben homenatges a la vida, o temàtiques doloroses com el suïcidi. És difícil destacar segons quines cançons, atesa la barreja de sintetitzadors, ritmes i estils. En tot cas, i en clau estrictament personal, apunte “Nostalgic Bitch”, en l’apartat techno-pop i comercial del disc, i la meravellosa i tradicional “Moreneta”, per a tancar un treball amb el qual Monfort s’ha embutxacat tres Premis Carles Santos de la Música Valenciana.