El 22 de febrer es va fer un altre pas, i decidit, cap a una resolució del problema de la temporalitat en les administracions públiques de l’Estat espanyol.
Beatriu Cardona i Prats
Portaveu d’Intersindical Valenciana
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en resposta a una qüestió prejudicial sobre personal laboral amb contractes temporals en tres casos diferents de la Comunitat de Madrid, sentencia que la solució de l’abús pot ser “la conversió d’eixos contractes temporals en contractes fixos” [sic].
El que diu la sentència
Ha estat un pronunciament reconfortant alhora que esperat, i, val a dir, amb alguna sorpresa. No sorprén que es valide el fet que l’abús existeix, encara que els contractes siguen intermitents, i que les administracions l’han de solucionar. Açò va en la línia de la sentència del 19 de març del 2020, que va sacsejar milers de treballadores i treballadors del sector públic, quan ens acabaven de confinar. D’aquella sentència ―o, millor dit, d’una aplicació pèssima d’aquella sentència―, va vindre, més d’un any després, primer l’RD-L 14/2021 i, una vaga i tràmit parlamentari després, la Llei 20/21, que incorporava una millora substancial: el concurs de mèrits com a porta a l’estabilitat.
Amb llums i ombres. Amb barems molt desiguals depenent del sector. Amb processos encara per resoldre en sanitat i administració, i amb processos ja resolts en educació. Amb processos no fets en les empreses públiques (el que es coneix com a sector públic instrumental) i per al professorat associat de les universitats. Precisament aquests dos col·lectius, que són laborals temporals, estan interpel·lats per la sentència de febrer.
Però potser el més destacable és que el TJUE, en aquesta ocasió, es mulla més. Igual no tant explícitament com ens agradaria, però no deixa de ser destacable que afirme que la sanció de 20 dies per any treballat en cas de perdre el treball és insuficient i no representa sanció per a qui ha comés l’abús, que és qui contracta en frau de llei, és a dir, l’Administració; o que afirme que s’oposa als processos de consolidació que no tinguen en consideració el “caràcter abusiu de la utilització de tals contractes de duració determinada” [sic]. És més, va més enllà i indica que, si la legislació espanyola no preveu i evita l’abús de temporalitat i no transposa la clàusula 5 de la Directiva 1999/70, aleshores caldrà fer canvis.
El que no diu la sentència
Contràriament al que hem vist en titulars de premsa, el TJUE no fa indefinides o fixes les persones interines. Com tampoc no ho fan els concursos de mèrits: cal superar-los. L’aplicació estricta és per al personal laboral temporal de les administracions públiques (enteses de manera àmplia) i, de fet, des de pocs dies després de la seua publicació ja hi ha jutjats que estan aplicant-la i decretant fixesa. Encara no suficients per a crear-ne jurisprudència, però tot arribarà.
Igual que arribarà, més prompte que tard, una sentència en els mateixos termes per a personal interí. És qüestió de temps. Cal, però, aprofitar aquest temps per a continuar mobilitzant les persones en frau de llei per a exigir modificacions legislatives que apliquen en el sector públic el que és la norma en el sector privat. Ni més ni menys.