Es multipliquen les accions contra la llengua per part del nou govern PP-VOX
El 19 de juliol va prendre possessió el nou govern valencià. Dels deu membres de l’executiu format per PP i Vox, només una consellera, Salomé Pradas, de Medi Ambient, va jurar el càrrec en valencià. Tota una declaració d’intencions pel que fa a la sensibilitat de l’anomenat “govern del canvi” quant a la nostra llengua. Ara bé, els atacs contra el valencià havien començat ja uns dies abans. A Borriana, el regidor de Cultura –de Vox– va anunciar la cancel·lació de les subscripcions de revistes com ara Camacuc, Enderrock o El Temps. La pressió ciutadana va obligar a fer marxa arrere a la decisió inicial del consistori. On no hi va haver
cap possibilitat d’esmena va ser a Torrent. La nova alcaldessa, Amparo Folgado (PP), va retirar el nom del músic Vicent Torrent a l’auditori de la població. De res serviren les protestes i les múltiples mostres d’adhesió, entre elles la del nostre sindicat, que va
rebre el membre d’Al Tall.
El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, a penes uns dies després d’assumir el càrrec, va qüestionar públicament l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En aquesta línia, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va reunir amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, i li va demanar una “col·loquialització” de la normativa. Un nou intent de conflictivitzar la llengua per a
reduir, encara més, el nombre de parlants.
Rovira també s’ha posicionat contra l’actual llei del plurilingüisme. Entre les primeres mesures que ha pres: l’eliminació de l’obligatorietat que en les zones castellanoparlants s’impartisquen àrees en valencià. Una decisió que discrimina l’alumnat d’aquestes
comarques, en privar-los de rebre matèries en una de les dues llengües oficials del País Valencià.
Aquesta sèrie d’atacs contra la llengua ha motivat que els sindicats de l’àmbit educatiu del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears (STEPV, USTEC i STEI) es reuniren per a establir una estratègia d’accions conjunta.
40 ANYS DE LA LUEV
En aquest context, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) ha fet 40 anys. Gràcies a la llei, ha augmentat el coneixement de la llengua, però no ha aconseguit tots els seus objectius, ni en l’ensenyament ni, el que és més important, en l’ús social. Figures com l’exempció del valencià en zones castellanoparlants són un clar obstacle per l’aprenentatge de la llengua. Des d’Intersindical Valenciana considerem que el Botànic va perdre una ocasió d’or per a actualitzar la LUEV o substituir-la per una llei d’igualtat lingüística que potenciara l’ús de la llengua.
CONTRA EL TERME ‘PAÍS VALENCIÀ’
La denominació del nostre territori, País Valencià, és una altra de les dèries del nou govern PP-Vox. El conseller de Cultura, Vicente Barrera, va anunciar l’eliminació de totes les subvencions públiques per a qualsevol entitat que empre el terme. De nou,
anticatalanisme amb fins electorals.
Paral·lelament a aquestes primeres accions del Consell, Vox pressiona perquè es reconegueren els títols de Valencià que promouen
entitats secessionistes com ara Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. No sabem tampoc com acabarà el tema del requisit lingüístic en l’accés a la Funció Pública, però diversos membres de l’executiu ja s’hi han manifestat en contra.
En definitiva, no ens podem quedar plegats de braços. El nou govern de la Generalitat no ha dissimulat gens la seua animadversió cap a la nostra llengua. Per això des del Sindicat animem a usar-la en qualsevol context i a denunciar qualsevol intent
de discriminació lingüística. Com deia Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres” Ens toca reforçar el valencià.