Presentacions de llibres

Antoni Rovira parla de Quarantena

Oferim la intervenció d’Antoni Rovira del proppassat dimarts

Un moment de la intervenció d'Antoni Rovira. Foto: Miquel Calatayud
Un moment de la intervenció d'Antoni Rovira. Foto: Miquel Calatayud
10 / 05 / 2018 | Dolors Jimeno

QUARANTENA, UN JOC DE PARAULES. Relats de Tomàs Moreno Millán editats per Edicions Enkuadres

Quarantena, un joc de paraules és el nou llibre de relats de l’escriptor, col·lega i amic Tomàs Moreno. Segons deia Pere Calders: “Hi ha dos classes d’escriptors: aquells que han de patir per a escriure i aquells que escriuen per a divertir-se”. Com sabeu, Tomàs pertany de totes totes al segon grup, com el mestre Pere Calders. I no és l’única qualitat que comparteixen. La seua narrativa, curta, sorprenentment subtil i irònica recorda els grans escriptors del realisme fantàstic, no solament Calders, sinó també Italo Calvino, Antonio Tabucchi o Julio Cortázar que en certs punt evoluciona envers la narrativa Kafkiana. No obstant això, cal dir que l’estil de Tomàs és únic i inimitable, fonamentat en la provocació com a reacció davant la indolència i la passivitat dels poderosos. Un estil que tingué molt d’èxit en els anys 60 i 70, per la situació sociopolítica d’aleshores i que, segons sembla, torna a tenir sentit. En realitat, la veu narrativa de Tomàs és la veu d’un poeta, la veu del poeta encarregat d’advertir dels perills al poble. Com a bon professor, ho fa com millor s’aprenen les coses, mitjançant un joc; un joc de paraules, on el lector esdevé una part més del text, al qual, com feia Sant Vicent Ferrer, se li adreça constantment, amb petits clucs d’ulls que fan de la quarantena una mena de codi secret que enllaça tots els contes. Particularment, el conte que més m’agrada és “El Penal”. Una història que narra un episodi viscut a “Sant Miquel dels Reis”, quan encara no era la seu de l’AVL. No es tracta, però dels contes d’elements fantàstics. Malauradament, la història d’aquest conte és ben certa i calia deixar constància escrita, perquè el patiment dels nostres avis no se l’emporte el vent. La nostra literatura necessita narradors com Tomàs, que provoquen els joves lectors amb jocs de paraules i, alhora, honore la memòria d’aquells que caigueren defensant la democràcia.

Antoni Rovira, llicenciat en filologia catalana i escriptor




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.