Presentacions de llibres

Chirbes i Sanxis

La buena letra i Cendres de Ternils

Portada de Cendres de Ternils
Portada de Cendres de Ternils
27 / 11 / 2015 | Dolors Jimeno

La casualitat ha volgut que llegira Cendres de Ternils, de Vicent Sanxis i La buena letra, de Rafael Chirbes, amb una diferència de molt poc temps, de manera que em venien les comparacions molt sovint (per exemple, el nom inventat dels pobles) tot i que són ben diferents quan al tractament d’un mateix tema: la guerra i els desastres que produeix en les persones, les famílies, els pobles.

Fa poc que ha mort Rafael Chirbes i per això vaig voler llegir-lo, la millor manera de fer-li un homentage, pòstum, en aquest cas. Vaig elegir La buena lletra, editada per Anagrama.

.

Ha resultat ser una novel•la molt ben contada i això que fa salts temporals durant tot el text, una carta que Ana li escriu al fill per a explicar-se i explicar-li les coses que han passat en la seua família d’ençà que començà la guerra i tot, ànims, família, poble, amistats, va trontollar. Ho conta amb la mestria que un escriptor com Chirbes no necessita que jo ara lloe. No li cal relatar-nos els esdeveniments polítics o històrics. Ana està preocupada per ella i per la seua família. Les referències a la situació de pobresa i opressió que fa la narradora semblen domèstiques, però tan universals que es podrien situar en qualsevol altra guerra civil, com les que ara mateix estan tenint lloc en el nostre món present.

Vaig llegir Cendres de Ternils per recomanació d’un amic que va intervenir en un dels actes d’Intersindical Cultura. La novel•la de Vicent Sanxis és coral, el protagonista és tot el poble de Ternils. Viatgem del començament de la guerra al retrobament amb la democràcia. Amb una aparença d’anecdotari, la novel•la ens va repassant fets que són transportables a qualsevol altre poble. Em va resultar molt curiós que tot i ser Ternils, l’autor no s’amaga de dir amb quins altres termes fita el poble. Quan ho llegiu ja trobareu de quina localitat es tracta. Ve a ser el cas de Pouet, de Manel Alonso. Per damunt de tot Sanxis remarca la necessitat de passar la pàgina dels mals moments i trobar una vida serena. Està editada per Edicions 96. Podeu consultar el blog de l’autor.

Aquesta novel•la serà objecte de la sessió del grup de lectura El Micalet parla de llibres el dia 23 de novembre de 2016.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.