Presentacions de llibres
Discurs d’Encarna Sant-Celoni en el DIT de València
Reproduim íntegrament les paraules d’Encarna Sant-Celoni i Verger el passat dia 30 de setembre a la S.C. El Micalet per a inaugurar l’acte del II Dia Internacional de la Traducció
La diversitat lingüística europea persisteix, en benefici de l’activitat apassionant de traduir
II DIT a la ciutat de València
30 de setembre de 2015, S.C. El Micalet
Dia Internacional de la Traducció
Bona vesprada a totes i a tots. Us donem la benvinguda a la celebració del Dia Internacional de la Traducció que, com sabeu, es celebra cada any el 30 de setembre, data en què es commemora la defunció de Jeroni d’Estridó, el traductor de la Bíblia, patró d’intèrprets, torsimanys i traductors, en sa segona edició.
Gràcies, Intersindical Valenciana, Societat Coral El Micalet i Voluntariat pel Valencià-Escola Valenciana, i per descomptat, gràcies a la Coral Giner, a Pepa Úbeda pel disseny del punt de lectura i a vosaltres, per la presencia.
Tot seguit, llegiré el Preliminar que Margarida Castells i jo mateixa hem enllestit per a l’ocasió.
Abans d’encetar l’acte d’enguany, dediquem unes paraules a les llengües europees continentals. Així, ni que siga per un dia, hui no ficarà el nas a l’olla un idioma d’origen europeu insular que massa sovint s’engul tots els altres perquè els avatars de la història i de la política li cedeixen la batuta en els concerts i desconcerts mundials: el prepotent, imprescindible i omnipotent anglès.
Segons càlculs aproximats, a Europa es registren actualment seixanta llengües “nadiues”, que, si ens limitem als 28 estats de la Unió Europea, es redueixen a una quarantena, que no són pocs. N’hi ha de pertanyents a famílies lingüístiques amb molt de pedigrí, com ara les romàniques, i n’hi ha d’òrfenes, sense parentela coneguda, com ara la basca, i, atès el nombre de parlants, n’hi ha de majoritàries i de minoritàries. Perquè us en feu una idea, la més parlada és l’alemany (100 milions, en comptes rodons!...) i, la menys utilitzada, amb uns cinc mil parlants, una germana nostra: l’aragonès. Però, en aquesta civilitzada i democràtica Europa nostra, la convivència lingüística no és cap bassa d’oli, ni de bon tros: la història ens ensenya que, si hui la majoria de llengües europees continentals són minoritàries, és perquè així ho han volgut els poders econòmics i polítics de torn. Et malgré tout, i a pesar de l’aclaparador domini de l’anglès i d’altres llengües majoritàries, la diversitat lingüística europea persisteix, també en benefici de l’activitat àrdua i apassionant de traduir.
Al fil d’aquest enraonament, recordem que en ser creada, l’actual Unió Europea va tindre una oportunitat d’or per aconseguir una coexistència harmònica de llengües i cultures. Així és. El que ara sembla impossible llavors hauria sigut possible si els signants del tractat de Roma (el 1957) hagueren tingut en compte la idea d’un professor polonés anomenat Llàtzer Zamenhof. El qual, amb el desig d’oferir a Europa i al món una llengua comuna que no fóra la imposada per cap estat colonial o imperialista, tot conservant la llengua materna, va inventar una llengua: l’ESPERANTO, amb un vocabulari d’arrels continentals europees, i una gramàtica “universalment” comprensible, i fàcil d’aprendre!
Zamenhof no va ser, tanmateix, pioner en aquesta mena d’esforços; car al segle XII, una sàvia alemanya, Hildegard von Bingen, ja havia creat una llengua amb l’objectiu de substituir el llatí com a llengua comuna dels europeus; però els doctors de l’Església li van fer el mateix cas que els fundadors de la Comunitat Econòmica Europea a Zamenhof: cap ni un. Per això, hui en dia, les llengües dites “de treball” de la Unió Europea són tres: l’alemany, l’anglès i el francès, tot i que de facto a l’hora de comunicar-nos amb qualsevol ens de l’envitricoll burocràtic de Brusel·les, la llengua que de veritat compta és l’anglès…, bé, ara per ara, perquè tota creació humana és de naturalesa caduca i mortal.
Siga com siga, no ens fem mala sang. Gaudim de la diversitat lingüística europea i retem donatges i homenatges a les persones que ens ajuden a entendre que la riquesa d’Europa no és reduïble a la política monetària dels qui manegen el Banc Central.
Benvingudes, llengües europees continentals i llurs traduccions!
I ara la Coral Giner, sota la direcció de Miquel Juan, ens oferirà una mostra de cançons traduïdes d’aperitiu, abans del plat principal: la lectura col·lectiva de poemes traduïts… I de postres, més cançons!
Encarna Sant-Celoni i Verger
Normes d'ús